"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 29 de setembre de 2014

Viatge a Mongòlia. Dia 13, Tornant cap a casa


Avui és el dia que hem retornat cap a casa, al haver finalitzat els dies previstos. Tenim el vol a les 7:10, pel que hem d'estar a l'aeroport a les 5:10, ja que ens marquen que hem d'estar a l'aeroport dos hores abans. Hem quedat amb la Mugi, de la casa d'hostes, que ens portarà a l'aeroport un empleat d'ella. Primer havíem quedat a les 4, però abans d'anar a dormir li hem demanat que sigui a les 4:30, ja que a aquelles hores el trànsit es minse.
Havíem posat els despertadors a les 4:00, però o no han sonat cap dels dos o no els hem sentit. Sort que he passat molt mala nit, ja que el ventre quasi que no m'ha deixat dormir, i a aquella hora estava despert. El xofer que ens portarà també ha dormit aquí. Ens aixequem, ens vestim, carreguem les motxilles i amb el cotxe ens dirigim a l'aeroport. El cotxe a més de tenir el volant a la dreta, aquesta matinada (o nit, son les 4:30) té els vidres embafats, i és si no més, curiós veure el xofer acotxant-se per veure per la part baixa del parabrisa, ja que per la resta no es veu gens. Unes verdaderes acrobàcies de coll.
Arribem a l'aeroport amb temps, el viatge ha estat ràpid. Fem embolicar les motxilles, i ens anem a prendre alguna cosa a l'únic bar obert. Com que ja no necessitarem més tugriks anem a l'oficina de canvi, on ja vam canviar dues vegades, per canviar els diners que ens resten a euros. Després ja passem un possible primer control (que només serveix per dir-nos el taulell de facturació), fem la facturació, passem el control de seguretat i esperem l'hora de l'embarcament. Llavors m'adono que al canvi, sembla ens han estafat, encara que poc. Faig números i el canvi que ens han aplicat és una mica diferent de quan els vam comprar (normal, sempre hi ha diferencia entre compra i venda). Si dones una quantitat d'una moneda que està a a 2360 tugriks per cada euro, aproximadament, i a la quantitat entregada hi ha bitllets de 10, es molt difícil que doni una quantitat rodona en bitllets de 50 euros. Però com els números que em surten, la diferencia no és exagerada ho deixem córrer, a més ja estàvem a la zona d'embarcament.
Embarquem amb 20 minuts de retard, i volem cap a Moscou. Com sempre després d'una beguda, una pasta i d'un menjar, arribem a Moscou. Avui tenim tres hores i mitja d'espera a l'aeroport per fer l'enlla. pel que no em de còrrer com quan vam venir. Una espera que és fa una mica més ràpida amb uns cafès i unes pastes, que ens cobren a preu d'or. Carai amb aquests russos, encara que no m'assabento fins que em fan el càrrec, ja que la nota està en rubles.
Per fi, després del segon avió, i 14 hores i 40 minuts des de que hem sortit d'Ulaanbaatar arribem al Prat. Ja només ens queda retirar el cotxe de l'aparcament de llarga durada, previ pagament del preu contractat i anar cap a casa, arribant a quarts de set, cansats però molt contents.

Demà faré un petit resum de la nostra estada i les nostres vivències, encara que la majoria, o totes, ja les he anat explicant sobre la marxa.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.




00000000000000000000000


000000000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada