"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 28 de setembre de 2014

Viatge a Mongòlia. Dia 12, Hustai National Park i Ulaanbaatar


Quasi que està finalitzant el nostre periple per aquestes terres, però encara ens queda un dia de visites i emocions. Quan ens aixequem tenim la sorpresa de veure que aquesta nit ha nevat, no tot està completament blanc, però si que hi ha una bona nevada. La part visible dels Mongols Els es veu completament blanc i el llac que hi ha entre les dunes i nosaltres dona l'impressió que està, en part, glaçat. Esmorzem, mentre en Daavka intenta posar a punt el motor del cotxe, ja que li costa arrancar.
Una vegada carregat tot l'equipatge i arrancat el cotxe, ens posem en marxa. A la pista hi ha bastant de neu, però es neu tova, i el cotxe no té problemes per circular. Sortim a la carretera, on hi ha moments que ha de circular molt lentament, per que hi ha glaç. En aquests trossos els cotxes amb els que ens creuem també van a velocitat reduïda. També ens trobem bastants trossos de carretera tallat per obres, però només veiem que estan treballant en un. En aquest, només hi ha tres màquines i un camió, i a banda dels conductors de les màquines, només es veuen dos o tres persones treballant. Els desviaments son per pistes, per no perdre el costum, i no tots els trossos en bon estat.
Es curiós veure els senyals que han posat a la carretera per un camió avariat, primer trobem una roda en posició vertical amb una pedra que l'ajuda a mantenir la posició, i després un petit carretó, també vertical, amb el triangle al damunt. També hem vist una trujada a la vorera de la carretera, tot això en terreny nevat.
Passem dos pobles, que deixem a l'esquerra, i al tercer la Hama busca on fer el dinar. Parem al costat d'una casa, que és un restaurant, però no arriben a un acord. Busquen el recer de la tanca d'un terreny d'un habitatge, i dins de la part del darrera del cotxe ens preparen una sopa. Prop d'on estem parats, hi han tres o quatre vaques i una d'elles no para de bramular. Dinem dins del cotxe, fora no es pot pel mal temps, l'entorn està nevat i el vent fa que la temperatura sigui baixa.
Una vegada dinats i amb el cotxe carregat, seguim la carretera, per després desviar-nos per una pista en direcció al Hustai National Park. Cada vegada trobem més neu. A la carretera ja s'estava desfent (a l’últim tros que hem passat), però en aquesta pista, el trànsit és molt menor. Sembla que fa dies que neva, ja que es veuen rodades a la pista, però la nevada no ha degut estar d'importància.
Arribem a l'entrada d'un compleix turístic, on hi han uns quinze gers, un restaurant, un edifici de projeccions, un ger on hi ha un museu, i varies edificacions varies. Primer ens porten a veure una projecció on expliquen la historia dels Cavalls Przewalski o Takhis, l'única raça de cavall completament salvatge. Després al museu, també molt interessant.
Pugem al cotxe i ens endinsem al parc per si podem veure els cavalls. El camí és nevat i glaçat pel que el cotxe patina unes quantes vegades, però una d'elles ens dona un bon esglai i mercès a que el Daavka és un gran conductor, no passa a majors. Per sort el mateix Daavka troba els cavalls ràpidament, ja que mentre ha estat conduint ha estat mirant a les altures dels dos costats, per veure si els localitzava. Ens parem per poder-los contemplar, és un manada i estan pastant quasi dalt de la carena.
Una vegada que els hem vist i fotografiat, quan tots ja em tingut prou, marxem i seguim primer per la pista de vinguda i després per carretera cap a Ulaanbaatar. L'entrada no està massa embussada pel que ens permet arribar bastant bé a la casa d'hostes, la mateixa dels tres primers dies, la Top Tour Guesthouse, que ja havíem reservat abans de la gira. Com anècdota he de comentar que en Daavka, que només ha tingut una petita errada en tots aquests dies, dos o tres vegades ha estat a punt de colar-se de carril dins de la ciutat.
Arribem a la casa d'hostes, ens dutxem i marxem a sopar. Abans de marxar ens acomiadem de la Hama, segons sembla està passant comptes amb la Mugi, i del Daavka, que està mirant els mapes, possiblement per un altre “tour”.
Anem a sopar a un restaurant coreà, ja que el Tailandès al que volíem anar és tancat. El menjar que ens donen no ens el podem acabar, degut a la quantitat. Després ens anem a dormir ja que demà ens hem d'aixecar a les quatre del matí: el nostre vol de tornada surt a les 7:10 del matí.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

Gran nevada a la carretera cap a Ulaanbaatar
Manada de Cavalls de Przewalski o Takhis


00000000000000000000000


000000000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada