"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 24 de setembre de 2014

Viatge a Mongòlia. Dia 8. Ongiin Khiid


Ens aixequem i veiem aquestes vastes extensions que envolten el nostre camp de gers, ja amb els raigs de sol damunt nostre. Hi ha una parella de belgues que han arribat aquí amb la mini-furgoneta dels altres belgues, dels que ja vaig comentar ahir; han dormit en una tenda de campanya al peu del bosc proper de saxauls, i busquen transport fins a la seva pròxima etapa. Al final aconsegueixen que el xòfer dels francesos, dels que també vaig comentar ahir, els porti fins el poble més pròxim, pagant, i allí es busquin un transport.
Nosaltres reprenem ruta després d'esmorzar. Parem al costat d'un observatori meteorològic, a estirar les cames i fer les petites necessitats. Aquí si que es pot dir la frase que hi ha un observatori en mig del no res. Et giris cap on et giris veus unes planúries que arriben més enllà d'on arriba la vista. A tocar l'observatori hi ha un de tants símbols budistes, dels que estem veient aquest dies, un munt de pedres amb un pal en mig i tires de roba, la majoria blaves, al vent. Prop es pot contemplar un ramat de camells, tot pasturant. A dins de la tanca de l'observatori hi ha una motocicleta com les que fan servir els mongols per aquestes zones, una mica de roba estesa en una antena baixa i un gos que ens mira sense aixecar-se de terra. No veiem a ningú.
Seguim ruta fins a Ongiin Khiid, una petita àrea muntanyosa a la riba del riu Ongiin Gol. Ens porten a Ongiin Khiid Guesthouse, que és un camp turístic de gers, amb uns deu gers, no els vaig comptar, que aquesta nit estaran quasi tots ocupats. A més hi han quatre construccions, i un restaurant en forma de castell. Segons la guia una de les construccions son les dutxes però, no estan en funcionament. Com és natural els vàters, estan a uns cinquanta metres del camp i son una mica més còmodes que els que hem trobat a la resta del Gobi. El camp està molt a prop del riu.
Mentre esperem que el Daavka i la Hama acabin de descarregar el cotxe i preparin el dinar, nosaltres (el Bernat, l'Olga i jo) ens anem a pujar a un turó del costat, on hi ha les estàtues de tres cabres. El vent és una mica molest però no insuportable. Gaudim de la vista, i baixem cap el riu, ja que en principi sembla que per la seva riba, podem arribar al campament, però hem de remuntar una mica per damunt d'una roca, ja que aquesta toca al riu i no permet el pas.
Després de dinar, els quatre i la Hama ens anem cap a Bari Lam Khiid, un antic monestir que va ser destruït quan es va produir la dominació comunista, i on van massacrar uns 200 monjos. En aquesta zona hi havia 17 temples, dels que s'ha reconstruït un, i a l'altre costat del riu hi havia el Khutagt Lam Khiid, on hi havia uns altres 11 temples, tots en ruïnes. Aquests últims son més difícils de visitar ja que no hi han passeres per anar a l'altre riba del riu, a més estan, com he dit, en runes. Arribem al Bari Lam Khiid, on a l'entrada hi ha un quiosquet de venda de regals, la Hama paga les entrades i, acompanyats per un noi local, anem a un pou que diuen que les seves aigües son medicinals, i amb una especie de sarró, treu aigua i ens la donen a provar. Només li trobo gust a aigua sense cap gust estrany. Després ens porta a un ger que és un museu, petit però interessant, i seguidament a l'únic temple rehabilitat. Una vegada concloses aquestes petites visites, la Hama ens diu que podem donar tot el tomb que vulguem per aquí i ella se'n va. Un tomb per tot l'entorn dona una gran tristesa, no hi ha cap construcció en peu, exceptuant el temple rehabilitat i on viuen, ara, 5 monjos. Mentre tombem pel recinte veiem un grup d’unes aus que podrien ser guatlles, que es van escapant a mida que nosaltres ens anem acostant. Pugem a un turó proper, al peu del qual està el monestir, però no ens podem quedar gaire estona degut al vent, i que aquest ja és una mica fred.
Retornem al campament, i l'Olga i el Bernat es dutxen al campament del costat, Secret of Ongi Tourist Camp, tot pagant 5.000 Tugriks. Aquell campament és dels més luxosos dels que hem vist. Té tota l'estructura d'un camping, amb carrers cimentats entre els gers i llums als carrers, ara tot apagat. No sembla que hi hagi allotjat ningú. Mentre hem estat de visita, el Daavka ha tornat a netejar el cotxe i a més s'ha rentat la roba, tot a la vora del riu.
Aquesta nit a l'hora de sopar es planteja que, segons sembla, arribarem a Ulaanbaatar el dissabte en comptes del diumenge. La Hama diu que el dia següent, parlarà amb la Mugi del Top Tour & Guesthouse Mongolia, de Ulaanbaatar, per aclarir el tema, doncs on estem no hi ha bona cobertura telefònica.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

Bari Lam Khiid
Ongiin Khiid Guesthouse


00000000000000000000000


000000000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada