Muntanya de Nargó des de Coll de Nargó

Balma pujant a Montdellit

Sant Climent de Coll de Nargó

Avui el Josep Maria i jo ens hem anat fins a Coll de Nargó, per pujar al vèrtex geodèsic de la Muntanya de Nargó, o Montdellit. Hem aparcat a la petita plaça de l'Ajuntament i hem sortit quan passaven cinc minuts de les nou del matí. El començament coincideix amb un tomb senyalitzat com Tomb del Coll Piquer. La sortida es anant a buscar El Mirador, on hi ha una placa, i més enllà una creu i una senyera. Fins el Coll Piquer es un camí agradable, que alterna bosc i roquer, entre ells el Roc Roi, dit així, em penso, pel color rogenc de la seva pared.

Al Coll Piquer hi han els Gegants del Coll Piquer, tres grans torres de pedra, en una ens hem fitxat que hi han xapes d'escalada. Al poc deixem la pista, que es la carretera de Montanisell i que per un desviament, pista bastant malmesa, es pot pujar a dalt de la carena del Montdellit. Tot aquest tros es per on baixarem. Agafem una pista poc freqüentada a la dreta, que finalitza en sec. Al començament hi ha un cartell de fusta, que quasi que no es llegeix, i que ens indica que anem en bona direcció. Quan finalitza, se segueix per terreny completament rocós, que segurament era camí de bast, i on costa trobar les esses per anar guanyant alçada. Es pot anar al dret però continuo amb la meva mania d'intentar seguir sempre el camí correcte. Primer puja i es va separant del barranc, però després planeja i es va acostant. Trobem marges en mig i a la dreta del barranc. Abans de creuar-ho parem a esmorzar. Creuem on comença les dues barrancades, la que pugem i altre que comença cap a l'altre vessant i per un camí una mica trillat comencem una pujada, que poc a poc es va fent mes feixuga. Des d'on esmorzàvem vèiem una gran penyal amb un arbre sec dalt, i ens semblava que estava molt amunt, doncs al poc ja l'hem sobrepassat. 

El camí entra en una canal on la pendent s'accentua bastant, acostant-se a la pared. Hi ha un tros que el  camí passa per la roca, que amb la pendent que té, es fa dificultós pujar. Quan el camí tomba a l'esquerra veiem una balma situada a la mateixa pared que hem deixat, pared que puja  fins bastant més amunt. Anem a visitar-la, hi ha un mur de pedra i molts restes d'haver estat un/s ramat/s de cabres tancat. Seguim amunt i al poc trobem un pas de corda, que potser de baixada es necessita però no cal quan es puja. 

Anem seguint en direcció oest sense deixar de pujar, amb rampes que es deixen sentir. Fins que hem de girar completament al nord. Primer anem a visitar un altre balma, on també han estat tancades les cabres, però aquí no hi ha mur de pedres, hi han unes tanques mòbils de ferro, que ara estan llançades per l'entorn. Continuem amb unes altre rampes fortes, on hi ha un altre tros de corda que ajuda. Al poc sortim del bosc i la pujada es suavitza. Abans d'arribar a la pista de la carena, ens desviem a la dreta per veure unes petites andròmines que sembla que era per recollir aigua. 

Mentre pugem a la pista en Josep Maria troba els primers rovellons del dia. Seguim la pista a la dreta, per deixar-la per anar al vèrtex. Des d'aquí molt fàcil i amb poca pendent. Fem les fotos de rigor i tornem a la pista, i la seguim en direcció nord-oest. No trobo una possible drecera, potser on tenia marcat el waypoint, extret de l'ortofoto, ens teníem que haver ficat, fet que era possible, però sense camí ni rastre visible. El camí va girant cada vegada més cap a l'oest, i la pendent de baixada es va accentuant. El Josep Maria torna a trobar algun rovello més. 

Abans de trobar la pista que ve de Montanisell ens parem a dinar que ja toca. Després ja no la deixarem fins el poble. La pista es una mica pesada, però compensada per la visió que es divisa. No trobo un altre possible drecera i això que aquesta semblava molt maca, quan trobem la sortida, amb l'enllaç amb la pista. Tornem a passar pel Coll de Piquer, on hi ha parada una autocaravana i una senyora s'està mirant el penyal on hem vist les xapes. 

Ja només cal seguir fins el poble, donar un petit tomb per ell. Anar a fer la cervesa que ens hem guanyat, agafar el cotxe i anar a visitar, per fora l'església de Sant Climent de Nargó, romànica. I ja cap a casa, donant per acabat un bon dia de muntanya. Avui hem fet aproximadament uns catorze quilòmetres i hem estat vuit hores i mitja. S'ha allargat per la recollida de bolets, ja que hem trobat uns poquets. El temps ha estat bo i solejat però sense carregar massa. 

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí
El track no ho puc posar, ja que he tingut problemes amb el gps. Està molt malalt, morent-se.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000