"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 23 d’octubre de 2014

Cim i Santuari de Bellmunt des de Vidrà



Santuari de Bellmunt
Salt del Molí


El Josep Maria i jo ens hem anat fins a Vidrà, per intentar pujar al Santuari de Bellmunt. Pel tomb d'avui ens hem basat en el tomb de “Ramon Codina”, “Vidrà-Bellmunt-Molí del Salt”, feta al mes de gener de l'any 2012. Una vegada aparcats davant de la Casa de la Vila, sortim a un quart i cinc de deu del matí.  Sortim per la carretera tot seguint el GR3 fins al Coll de Vidrà. Allí tot seguint el Gr., deixem la carretera. La senyalització des de que deixem la carretera fins a Bellmunt deix molt que desitjar, es passa per algunes cruïlles sense pals ni senyalització. El camí fins el Coll d'Hi-era-de-massa es pista, però boscosa i molt maca. La tardor continua sense arribar, els boscos continuen verds. Abans del coll passem el Pla de Sivina, amb una bassa amb aigua de color verd, on hi han un grup de vaques i algun bou pasturant, passem el Collet del Llop, i la Creu de Fus, que no la veiem, potser ens havíem de desviar.
Una vegada al coll pugem cap a Bellmunt, per un camí que transcorre per una fageda molt maca. Fageda que continua verda sense canviar al color de tardor. A l'arribar ens trobem la sorpresa que la hostatgeria està tancada per vacances, nosaltres pensàvem fer el cafè després d'esmorzar, un altre dia serà. Pugem al cim, on hi ha una gran creu, un vèrtex geodèsic, i una capella, que es la Mare de Déu de les Alades. Es veu que igual que al cim de Sant Miquel de les Formigues, de Sant Hilari de Sacalm, en unes dades de final d'agost o principis de setembre, hi ha un gran holocaust de formigues voladores. Aprofitem per esmorzar i contemplar el magnífic paisatge, a l'est el Puigsacalm, el Puig de les Àligues, el Puig Curull i altres. Per l'altre costat i entre la vegetació es veu el Pedraforca. 
Una vegada esmorzats i fetes les fotografies de rigor tornem a baixar fins el Coll d'Hi-era-de-massa i seguim pel camí de la Baga de Canemas. Quan creuem el torrent del mateix nom s'ha d'agafar cap a l'esquerra, pujant una mica, per seguir en la mateix direcció que portàvem. Voregem el Serrat Alt i el Turó de Degollats. Trobem una font, d'on surt una petita corrent d'aigua. Hi ha una petita canalera que arriba a una petita presa feta amb unes pedres i on han rebaixat una mica el terra per fer que l'aigua s'estanqui. Després de la presa, l'aigua cau pendent avall sense control. Al poc ens desviem a veure la magnífica Tosca dels Degollats, per on baixa l'aigua de l'anterior font. 
Passem el Pas dels Degollats per anar a sortir a una pista. Fins aquest pas sempre hem anat per bosc, alzines i fajos entre els arbres d'aquests boscos. Ara i fins que deixem la pista anirem una mica per terreny obert. La pista la deixem per baixar cap al Salt de Molí. La baixada es amb forta pendent entre una fageda d'arbres prims i espigats. El Salt del Molí es un bonic salt d'aigua, al costat del Molí del Salt que agafava l'aigua del Riu Ges. Del molí només queden unes poques runes i la malesa que se l'està menjant, encara que han netejat una mica l'entorn. A peu del salt aprofitem per dinar. 
En comptes de sortir pel camí normal, pugem a la part de dalt del salt, on veiem que es d'on agafaven l'aigua pel molí i seguim per un roquer, netejat, i arribem al camí previst. Poc després de creuar el Ges, el camí passa pel costat del Molí Nou, també enrunat, però que si mires be, es veu el rec per on arribava l'aigua, creuat ara pel camí que seguim. Poc abans de creuar el Pont Romà, em trobat la cruïlla que va cap el Puig de les Àligues. El pont es d'aquells dignes d'admirar, pel temps que fa que està construït i el be que es conserva. Després d'un moment dubitatiu creuem el pont i seguim per un camí que remunta el riu per la seva dreta. Aquí deixem una variant que ens portaria a Vidrà, encara que no massa més ràpid. Sortim a una pista que es el Camí de la Vila Vella, per després d'una petita estona deixar-la per pujar cap el poble. La arribada es bastant lletja, potser el tros menys bonic de tot el recorregut. Entrem pel costat d'una serradora i en comptes d'anar cap el cotxe, ens anem cap l'ermita de Santa Bàrbara, petita ermita en un mirador, molt tapat pels arbres, però que encara conserva una mica de miranda.
Intentem veure la casa pairal de el Cavaller, no sabem exactament on es. El que veiem, sempre per fora ja que està habitat, es el Cavaller de Baix, on hi ha un antic paller del 1784. També hi ha una botiga de carns de la zona. Està tancada. Ens dirigim cap el cotxe, hi passem per davant del Cavaller, magnífica casa pairal. Pugem a veure l'església de Sant Hilari, podent veure la part de dins per una finestreta, i ajudat per la llum de la màquina de fotografiar. Finalitzat les visites ens dirigim al Bar Restaurant Els Caçadors a beure un cafè amb llet i un refresc, que ens ho hem guanyat. Hem arribat al bar quant manquen deu minuts per les 6 de tarda, després de fer uns catorze quilòmetres.
El dia ha estat molt bo, i excepte uns petits trossos del recorregut, sempre hem anat emboscats, amb molts trossos de fagedes, que tal i com he dit abans encara estan amb un verd llampant. Aquestes zones son d'aquelles que son molt boniques i agradables pels seus boscos, que desitjo que puguin conserva per molt de temps. I un altre vèrtex geodèsic aconseguit, i ja falten menys.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.










00000000000000000000000



000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada