"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 19 d’octubre de 2014

Tomb al Pantà de Foix des de Castellet



Castellet
Font de l'Horta


Avui ens hem reunit dotze companys del grup dels “Caminants Tarragona” i un acompanyant, i ens hem anar a donar el tomb al Pantà de Foix, per això ens hem trobat a l'aparcament sota del poble de Castellet i hem sortit a tres quarts de nou del matí. Hem pujat al poble, hem passat per davant del castell, d'esquitllèbit passem a tocar l'església de Sant Pere, que està a la part alta. Aquí ens creuem amb una noia, que va sola portant una motxilla que quasi engruixa més que ella.
Seguim avall, per terreny boscós, fins a creuar el Torrent del Llampeig, La part abans del torrent està una mica brut de brossa, però es bastant estret i humit pel que no es gens d'estrany. De seguida agafem un sender que puja per la Serra Mala, es terreny rocós i no de massa bona petja, encara que es deix puja fàcilment. A mig camí passem pel costat d'un pi curiós, ja que el seu tronc puja recaragolat i abans hem deixat unes fites a l'esquerra que sembla que puja a una balma que es veu muntanya amunt.
Arribem a les runes de Cal Balaguer, després de deixar una cruïlla que baixa cap a Torrelletes. Cal Balaguer està completament menjat que la brossa, entre ella moltes punxoses, pel que es impossible entrar a veure les runes per dins. Encara queda en peu alguna cosa de l'estructura, però segur que durarà molt poc, ja que està completament badada. A la seva vora i en un pedrís, aprofitem per esmorzar.
Mentre esmorzem un moixonet està posat en una branca propera, de les més altes de l'arbre, nosaltres pensem que està esperant que finalitzem per donar-se un bon fart amb les molles i altres restes.
Només sortir, passem pel que havia estat l'era del mas, amb les runes d'una edificació al costat que segurament havia estat el paller. La meitat de l'era ha estat destrossada al fer la pista, l'altre meitat està molt malmesa, encara que conserva el marge de baix, a la dreta de la nostra marxa.
Ara ens ve una baixada per pista ampla de més de tres quilòmetres, en alguns moments la baixada es una mica molesta per la pendent. Deixem a l'esquerra el GR i poc després un altre pista que marxa cap el Pla de les Palmeres i cap a Vilanova. Creuem per sota de la carretera de l'Arboç i seguidament per sota de l'aqüeducte que porta l'aigua del pantà als regants. Deixem una carretera que puja a la presa i on hi ha el xalet de l'enginyer, agafant un sender que passa per sota la pressa. Ens veiem molt petits al costat de la gran paret que atura les aigües d'aquest pantà, i això que no es dels grans pantans.
Entrem en una pista vella, que segurament es va fer quan les obres de la presa, i que ara només queda un camí, ben marcat i trillat, ja que la resta de l'amplada ha quedat menjada per la malesa. Es veuen clarament les rodades de les btts que deuen gaudir baixant per aquí, sense una pendent massa pronunciada però fent esses. A l'esquerra ens queda una cabana de pedra, que el Jordi i jo anem a visitar. Es una cabana si no més curiosa, encara que quasi no queda de teulada. Amb una entrada on el forat de l'entrada està aguantat amb una biga, no la típica volta de pedra, i per dins s'eixampla cap a la dreta, amb una espitllera.
Seguim amunt. A la cruïlla per entrar a la presa ja ens està esperant tot el grup. L'aigua del pantà està calmada i la superfície està plena d'algues, igual qu'el sobreeixidor. Seguim pel camí que va vorejant l'embassament, que es completament planer i molt agradable, fins que arribem a l'alçada de Cal Bladet, on hi una uns pocs xalets. Ens desviem per una pista que puja de valent, encara que no es massa llarga, per agafar un sender que continua pujant, per terreny completament boscós, fins arribar a un altre pista, molt més bona i que planeja. Arribem a la Creu, on hi ha uns plafons i una edificació, que sembla abandonada, potser una antiga casa de colònies o casa rural.
Tornem a entrar en terreny boscós, obac i ombrívol que ens porta a la Font de l'Horta. Abans hem passat a prop d'una balma, que no m'he apropat ja que h havia una família fent-se fotografies. L'entorn de la font es un lloc molt agradable i humit, de gran bellesa, encara que de la font només en surt un petit rajolí, i l'aigua no arriba a la bassa, que fa molt de temps que està seca, però conserva molta humitat. Les pedres soltes que hi ha al fons estan ple de molsa. Hi ha unes alzines, crec, grans i fermes. A tocar la font també hi ha uns tancats de pedra, que segurament era per tancar el ramat i/o arrecerar-se els llenyataires. Aquí descansem una mica, ens refresquem i fem les fotos de grup. Jo tinc problemes en la maquina i en la que un company fa, sortint jo, ha quedat borrosa. Si que han quedat prou be les que he fet al grup, sense mi, està clar.
Ja seguim per un camí arranjat, amb escales i baranes de fusta, per on sortim al pont d'Horta que ens porta a la carretera en un tres i no res, i després de més quilòmetre de seguir-la arribem a on tenim els cotxes. Arribem quan manquen cinc minuts per les dues del migdia., després de fer més de tretze quilòmetres set-cents. Quatre marxem cap a casa a dinar i la resta cap un restaurant de l'Arboç on ho tenen encomanat.
Ha estat un dia molt agradable, tant en quan al temps com amb el recorregut, com amb la companyia. Es agradable periòdicament anar-se trobant els que havíem estat companys de feina, encara que com la majoria ja som jubilats, poc es parla de la feina, a més aquesta ha canviat molt de quan nosaltres treballàvem, però sense oblidar als que encara estan actius. El temps no ens ha donat la llauna, que es el principal, a més calor que fred. Aquesta any es una mica estrany ja que la tardor no acaba d'arribar, desprès arribarà, de sobte, el fred i ho matarà tot. Però que li farem. A continuar gaudint del temps mentre es pugui.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.
Aquest track que he linkad no es el meu, però com es igual que el que he fet, no vull carregar inútilment la pàgina de "wikiloc"










00000000000000000000000



000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada