"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 16 d’octubre del 2014

Sobrepuny des de la Nou de Berguedà



Sobrepuny de Baix
Sobrepuny


El Josep Maria i jo ens hem anat fins a la Nou de Berguedà per pujar al Sobrepuny. Aparquem a l'entrada del poble, al costat dels contenidors, i sortim a un quart de deu del mati. La ruta que hem fet es la que explica en la web de l'Alt Berguedà, De la Nou al Sobrepuny.
Poc es pot explicar d'aquesta caminada que no estigui allí detallat, encara que algun dels detalls que allí s'explica no els hem vist. Com per exemple parla que abans de sortir a la carena es troba les restes de la cabana del carboner, nosaltres no ho hem vist. La font del Faig no la vam veure restaurada, o potser vam veure un altre lloc on surt aigua i ens vam creure que era la font., aquesta nostra no crec que estigui a cinc metres. Per arribar a la collada entre els dos Sobrepuny, ara hi ha traça bastant marcada. De baixada nosaltres no vam veure ni la pared de roca ni les tres pedres marcades, segurament no vam adonar-nos, o ens vam equivocar de lloc on mirar. Ni la casa Rossinyol ni la casa de Espades, ni la casa de Tor i ni la pared de Tor van aparèixer davant nostre. I la baixada està senyalitzada pel rastre de baixar els troncs, i durant la seva tala han llançat la brossa a les vores, o sigui que si havia algun camí que baixava més suau, crec sincerament que ha quedat tapat. Tota la resta de l'itinerari es segueix molt be, amb la guia i els senyals no hi ha cap pèrdua.
En quan a la nostra caminada, he de dir que una vegada passada les runes de Caselles fins passat el Grau hem estat trobant rovellons, pel que la ruta se'ns ha fet bastant llarga. Hem estat més de nou hores per fer els nou quilòmetres, encara que a mi m'ha marcat una mica més de tretze, ja que el meu gps m'està fallant, es veu que necessita la jubilació. Hem arribat a la Nou quant eren quasi les set de la tarda, després d'una agradable i cansada caminada i carregats de rovellons.
La ruta es molt bonica, dels que fan afició, encara que les rampes de pujada es deixen sentir, però el més pesat es la baixada, llarga amb forta pendent per on era un arrastre de troncs. Es passa per una fageda molt agradable, encara que aquí encara no han perdut el seu color verd, però tot arribarà, ja que en poc de temps entrarem en la tardor, referent-mi al temps no al calendari.
Poc més en puc dir. A l'arribar hem anat a visitar, per fora, el Santuari de Lourdes, que segons he llegit va ser el primer a Catalunya amb aquest nom. Teníem previst que a la baixada faríem un tomb per algunes fonts, molins i el Santuari, abans d'anar a buscar el cotxe, però arribant a les set no ho hem cregut convenient, un altre dia serà.

El track ho podeu baixar de la web indicada, no cap repetir inútilment al wikiloc. Per les fotografies, aquí










00000000000000000000000



000000000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada