"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 26 d’octubre de 2014

50e Dia del Camí de Muntanya, Cardó



Antic Convent-Balneari de Cardó
Ermita de Sant Àngel


Avui es el dia que van triar per fer el 50è Dia del Camí de Muntanya, per ensenyar al mon excursionista els camins netejats que poden connectar les ermites de l'antic convent-balneri de Cardó. Ens hem ajuntat uns 400 excursionistes de tots els clubs de la zona i rodalies. Jo he anat amb en Jordi, i allí ens hem trobat amb el Josep Maria, fent el tomb els tres junts, entre mig de la resta. He de deixar ben clar que encara que sembli que en alguns moments pugui criticar en alguna cosa a l'organització, està lluny de la meva intenció, ja que crec que ho han fet magnífic, tant el treball de camp com la logística. Per mi un 10 total, però no vol dir que en coses puntuals hagi trobat a faltar alguna cosa, crec que també per poca atenció per la meva banda. Ja sé que seria demanar massa, però una cosa que he trobat a faltar ha estat un petits cartells amb el nom de les ermites, fonts, o altres punts d'interès. Repeteixo sempre amb bon rotllo i que més voldria que totes les caminades organitzades estiguin, al menys, com aquesta.
Nosaltres hem arribat una mica d'hora i el passar per la taula d'inscripció, a recollir la paperassa que donàvem ja que inscrits ja ho estàvem, ha estat sense fer cap cua ni aguantar cap aglomeració. Després el nescafé amb el pastisset i esperar l'hora de sortida, tot xarrant amb tots els coneguts que anaven arribant i he trobat, que per cert han estat uns quants. El cotxe l'hem deixat en un gran aparcament de la propietat, que avui han obert per poder absorbir la gran quantitat de cotxes i algun autocar.
La caminada ha començat cinc minuts abans de les nou del matí, segons el rellotge del meu gps. No acostumo a portar rellotge ja que amb el gps sempre puc saber l'hora que es. Només sortir ens hem saltat l'ermita de Sant Elias, que està a tocar a la carretera. Llàstima que no m'he adonat, ja que tenia intenció de fotografiar-les totes. Ens desvien per visitar la ermita del Carme, tot veien a dalt l'antic convent-balneari. Passem pel costat de les restes del Pantano. Després i reculant una mica pugem a la carretera, tot passant pel costat de lo Paller i ja enfilem cap a la Santíssima Trinitat, per un antic camí on es conserva algun tros de l'antic empedrat. Es digne de visitar el que era l'estable de l'ermita, amb els noms de les cavalleries. D'aquí a Sant Àngel i al Portell de la Creu de Cosp. Si la pujada fins aquí ha estat per escalfar-se una mica, ara ve la pujada de veritat, fins la Cova Lluminosa. Al que no estat mai aquí, sorprèn molt, es una de les que s'ha de veure. El camí passa pel mig, amb un camí amb restes empedrats i que fa esses pels marges molt ben construïts. Aquí ens donen unes mandarines per refrescar-se. Per arribar fins aquí s'ha fet un bon treball de neteja i recuperació, incloent unes fustes per assentar el camí i una cadena de seguretat, que crec sincerament que no faria falta, encara que passes pel costat d'un gran roc i el pas es estret damunt de l'assentament que he dit. Pugem una mica més a un mirador que hi ha.
Baixem un tros una mica dolent i planejant arribem al desviament opcional a la Roca Foradada. Pugem, jo tampoc havia estat mai, val la pena al menys veure-la. La sobrepassem a veure si veiem el camí que puja a la carena, però no veiem ni rastre, deu estar totalment perdut. Seguim avall, amb alguns trossos que han reobert al dret, sense seguir el que devia ser el camí vell, ja que aquests no saltaven mai els marges. Segurament perquè ja devia fer molts anys que devia estar perdut i el rastre que es van trobar els netejadors, era per on han reobert. Saltem, tal com sona, a la cruïlla que per l'esquerra va a la Cassola del Diable, i a la dreta el nostre camí que ens porta a Sant Roc, amb una font que raja. Aquí es la parada d'esmorzar.
Una vegada finalitzat seguim i passem per la Font del Prior, Sant Josep, la Font de l'Avellaner per sortir a la pista que es el Camí de Tivenys. En tot aquest tros ens hem saltat l'ermita de Santa Agnès, que des de lluny sembla que es la millor conserva la façana, no així la teulada. Parlat amb l'organització em comenten que el camí exacte no està completament localitzat, a més queda una mica lluny del tomb. Per la pista ens desviem a Sant Simeó Estilita (Ermita de la Columna), abans de pujar davant tenim la font d'aquesta ermita, sense aigua i sense aixeta. D'aquesta ermita no cal parlar gaire ja que es una de les mes conegudes, ja que quasi tothom que ha estat per aquestes contrades ha pujat. Una vegada hem baixat de l'ermita aconsellen als caminants anar avall, cap la sortida, ja que consideren que el queda es massa per l'hora que és. Es una mesura que fan servir en moltes caminades populars, per que els últims no arribin massa tard, però nosaltres tres diem que seguim.
Per un camí molt boscós i obac, netejat de fa poc, en quasi continua pujada ens porta, a Sant Onofre, ens hem hagut de desviar una mica, i a la Font de l'Argelagar, sense aigua però que té un aljub incorporat (maca de veritat), abans de tornar a tocar el Camí de Tivenys. Ens hem saltat l'ermita de Sant Jeroni, però està clar o passàvem per Sant Onofre i la font o ho fèiem per Sant Jeroni.
Aquí ja estan tallant la marxa, però nosaltres tres diem que seguim. Quasi que no veiem la ermita de Sant Joan, com tenim els escombres a prop no busco arribar-hi, només la fotografio des de la pista. Al poc de deixar la pista ja tenim els escombres darrera i que ens acompanyaran la resta del camí. Passem a tocar el Pouet de Sant Bernat, i l'ermita del mateix nom, es l'Ermita Cremada, es veu que va ser cremada en una de tantes guerres. Sense deixar de pujar arribem al Coll de Murtero, on hi ha les restes del que sembla un forn de calç. Una mica més de pujada i ja ve baixada que no deixarem fins al final. S'arriba al camí de la Font de Calces, que jo em pensava que era un camí bo, i a trossos han hagut de reobrir-ho i fer-hi una bona neteja, a trossos encara es veu el camí antic. També saltem algun marge. Ens desviem per veure l'ermita de Santa Anna, i ja cap el final, passant a tocar l'antiga muralla. A l'arribada ens saltem l'ermita de Santa Teresa. Al arribar ens donen beguda i pica-pica, d'aquest quasi no queda res, sort de la companya Cori, que ens ha guarda una mica. Nosaltres hem arribat quasi a dos quarts de tres, després de fer quasi onze quilòmetres, amb un dia bastant calorós, sort que hem anat la major part de temps per bosc i zones cobertes.

El Jordi i jo decidim de no quedar-nos a dinar, de motxilla, i anar-nos cap a casa. Bon dia de muntanya. Només queda tornar a felicitar l'organització, amb gent a tots els lloc possibles conflictius, i amb una esplèndida senyalització, que dono fe que des del Camí de Tivenys ha quedat tota treta, ja que ho he pogut comprovar al anar caminant al seu costat.  



Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.



00000000000000000000000



000000000000000000000000000





2 comentaris:

  1. Passem a tocar el Pouet de Sant Bernat, i l'ermita del mateix nom, es l'Ermita Cremada, es veu que va ser cremada en una de tantes guerres.
    ;;;;;;;;;;;;;

    No, Joan, no. Un home seriós i estudiós com tu no pot , de cap manera finiquitar aquest tema, dient que fou cremada en les guerres. Cal que estudiïs un xic més. La història d'aquesta ermita té un caire diferent, i força interessant.
    I parlant de guerres, al Convent de Cardó s'hi va establir un dels molts Hospitals de Sang, durant la Batalla de l'Ebre, l'any 1938.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo agraeixo molt tots els vostres comentaris, aclarint i ampliant conceptes, però si us plau no em renyeu. Sempre amb bon rotllo.
      En quan a la cremada, si ho he posat es que algú ho va dir mentre passàvem pel davant i jo m'ho vaig empassar. Després de la teva anotació he buscat per "inet" i he llegit això:
      "Des dels inicis es combinava la vida comunitària amb l’eremítica. Al voltant del convent existeixen encara moltes de les onze ermites que eren ocupades per monjos que vivien isolats. La primera ermita que es va aixecar fou la de Sant Bernat -o Ermita Cremada- bastida inicialment com a porteria del conjunt monàstic. El sobrenom és degut a que va ser víctima d’un incendi. Hom deia que la pròpia comunitat l’havia cremat intencionadament després d’haver sorprès l’ermità que l’ocupava amb una dona, aquestes tenien l’accés prohibit en tot el desert."
      Esta a: "http://www.monestirs.cat/monst/bebre/be06hila.htm"

      Elimina