Problemes de la intel·ligència artificial

Aquí va això:
-Papà, papà; d'on vénen els nens?
-Als nens els porta la cigonya.
-Que és una cigonya, papà?
-Un ocell.
-Que és un ocell, papà?
-Un animal que pot volar.
-Jo puc volar?
-No.
-Per què?
-Perquè no tens ales.
-Que són les ales, papà? -.... -Digues-me papà, què són les ales?
-Són extremitats amb plomes que tenen els ocells.
-Per quins jo no tinc ales, papà?
-Perquè no ets un ocell.
-Papà.
-Queeee....
-Em contes un conte?
-No.
-Per què?
-Perquè no.
-Venja papi.
-Prou! Ja no puc més! No ho aguanto! Duc vuit hores escoltant les teves preguntes i m'estàs tornant boig. Deixa de cridar-me papà. Jo no sóc el teu pare; és més, tu no tens pare. Em van obligar a quedar-me amb tu. Jo no volia, però els del laboratori em van amenaçar amb acomiadar-me. I tot pel punyeter projecte d'Intel·ligència Artificial. Un rotund fracàs. No serveixes per res. Tu no pots volar, ni cantar, ni córrer, ni pintar. No pots fer res perquè no ets res. Ets un maleït i simple ordinador. Una pasterada de plàstic, cables i circuits. Una joguina, un estri, un frau. Has costat mil milions i tens la intel·ligència d'una foca després de la migdiada, amb perdó per a les foques. I pensar que et van cridar Hal; vagi ironia. La veritat és que no sé perquè segueixo parlant amb tu.
-Digues-me papi; quan sigui gran... puc ser bomber?
Que no uns passi res el dia de demà, per què això, mes o menys, arribarà.