"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 30 d’agost del 2009

La creu del diable

Una de les famoses llegendes escrites per Gustavo Adolfo Bécquer, titulada precisament “La creu del diable”, reconstrueix una història que l'insigne literat castellà va sentir explicar durant la breu temporada que va passar a la població de Bellver de Cerdanya. Bécquer fa referència en el seu text als carrerons medievals de la localitat, a banda d'esmentar la porticada plaça Major del 27 d'Abril i l'edifici del Comú.
Conta la llegenda que el senyor del Segre era l'amo de l'indret de Sant Martí dels Castells, els súbdits del qual estaven completament atemorits per la seva ambició i la crueltat que demostrava envers ells. Els habitants del poble van gaudir d'un respir quan el cavaller va absentar-se per lluitar contra els moros a les croades. Durant tres anys va ser fora, i per tant els veïns de Sant Martí dels Castells van poder viure ben tranquil·lament durant tres anys. Malgrat tot, quan el noble va tornar a ocupar el seu lloc, va tornar a actuar com sempre i va reclamar els impostos endarrerits. Tot el poble va decidir a l'uníson fer front al malèvol governant, van rebel·lar-se i li van presentar batalla. Finalment, van aconseguir guanyar i matar el senyor, després de la qual cosa ningú no va tornar mai a trepitjar el castell, l'estructura i els camins d'accés al qual van quedar ocults a la vista dels viatgers a causa de les males herbes.
Anys més tard, oblidats ja els temps dolents sota el jou de l'injust noble, els habitants de la zona van tornar a patir, aquesta vegada atemorits per una banda de bandits, el capitost dels quals portava posada la vella armadura del desaparegut senyor del Segre. Novament els veïns van haver de sortir en defensa pròpia, i van aconseguir capturar el líder del grup. L'expectació va ser màxima a la sala del Comú de Bellver de Cerdanya, on tot estava disposat perquè els habitants més insignes jutgessin el criminal. La sorpresa va ser general quan van obrir l'armadura i no van trobar-hi ningú a l'interior. Per posar fi al malefici del cavaller endimoniat, van fondre l'armadura i van construir-ne una creu amb el metall, la creu del diable.
.............................

3 comentaris:

  1. Aquesta llegenda es falsa, jo soc del poble de Bellver i la verdadera no es així

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sé si es veritat, però:
      http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Sabies-que-a-Bellver-de-Cerdanya-Gustavo-Adolfo-Becquer-es-va-inspirar-per-escriure-La-creu-del-diable/2668.aspx

      Elimina