Els venedors i l'anacoreta

Això es un conte que vaig baixar a l'any 1998, d'una pàgina que ja nom existeix, es deia: http://raregazz.islatortuga.com. Hi havien molts contes de tota mena i en aquells temps em va agradar aquest. Ja se que ara està una mica desfasat, en quant a les idees polítiques, perquè ara només hi ha una .......
Homer Rosegui era un ermità que no sàvia gens del món...
Però allà en la ciutat, lluny de la seva cabanya, vivien dos venedors, venedors de FELICITAT.
Cadascun representava una felicitat distinta, per tant, eren rivals. La felicitat d'un es cridava Capitalisme. (Elmer Zig) I l'altre cridava al seu sistema de felicitat: Comunisme. (Fedor Zag)
Cadascun d'ells sàvia que guanyar a Homer Rosegui per a la seva causa seria un gran triomf ja que Rosegui representava la puresa, la neutralitat i el desinterès...
I així el anacoreta va començar a rebre inesperades visites. "El nostre sistema per a assolir la felicitat és el millor."-Va dir Elmer Zig
"Tot ho que vostè ha de fer és ser dels nostres i ho tindrà tot."
"Primer es banya, es rasura, es vesteix d'home de negocis i obté una ocupació amb un salari fix..." "Ara és vostè un cavaller i entrarà triomfant en el món occidental, el món dels diners li donarà tota aquesta que anhela..."
"Vostè té una ocupació, Homer Rosegui. Aquesta ocupació li dóna un salari i una seguretat. Amb l'estalvi, que és altre dels nostres invents, vostè prosperarà"
"Té una hora per a esmorzar. Pot córrer a la fonda... buscar un seient... demanar un 'sandwich'...fumar un cigarret...i tornar al treball."
"Però el millor del dia ve ara: a la vora de la ciutat està el niu d'amor que vostè paga en còmodes terminis; aquí la seu bella doneta li espera...i els nens!"
"El sopar està preparat: platerets copiats del 'Lady's Home Journal', Quina delícia!. La seva dolça sogra, membre del comitè de dames caritatives, està a la taula."
"No hi ha gens com la vida familiar a Occident. Vostè és pare de família, és el cap. Però apressi's a sopar a sopar, doncs segueix el millor de la llar: LA TELEVISIÓ!"
"La televisió és el millor substitut del pensament. Si vostè vol gaudir d'ella, posi el seu cervell en blanc. No Pensi!"
"Els programes de t.v. estan fets per a retardats mentals, cert, però no s'ofengui, vostè és un d'ells només quan veu tals programes."
"La televisió pensa per vostè; li diu que cigarrets ha de fumar i que licor ha de beure. Tot el que toca ho torna mediocre, però evita la molèstia de pensar..."
"El meu camí a la felicitat, va seguir dient Zig, està ple de comoditats. El 'confort' és la nostra especialitat".
"Actuacions que es manegen amb botons: Calefacció central, cobertores elèctrics..o ràdios de transistors, molt útils per a anacoretes que viuen en les muntanyes. A més, periòdics amb tires còmiques i una secció a colors els diumenges."
"I el que és millor: Tot això l'hi donem a vostè ARA i ho paga en 20 anys."
"Però apressi's a acceptar, doncs és una oferta limitada; tal vegada *NO* es a l'abast per a tothom. El sistema capitalista és bo per als quals ho aprofiten. Accepta Vostè?"
El asceta va quedar pensatiu...després va dirigir una llarga mirada a Elmer Zig i va dir: "NO!- NO ACCEPTO. Primer he de conèixer l'oferta de la competència."
Zig va quedar atònit.
Zag va entrar en acció com super venedor de la part contrària. Des de lluny notava que Zig i Zag havien llegit dues versions distintes del "art de vendre". Però -després de tot- el producte fa al venedor i el producte de Zag era dit comunista...Rosegui escolta...
"El nostre sistema produïx felicitat per a vostè i per a les generacions futures", va començar dient Zag.
"Si s'afilia a la nostra causa tendra tota la felicitat que li oferim..."
"En primer lloc es banya, es rasura, es vesteix d'obrer i obté un treball amb salari fix."
"Ara és el nostre 'camarada' i entrarà triomfant en el món socialista. Vegem que classe de felicitat li ha reservat el partit..."
"Ja és vostè un obrer i té un salari. De la seva seguretat futura s'ocuparà el partit. Amb disciplina, que és un dels nostres requisits, serà un obrer feliç."
"Té una hora per a esmorzar; corre al refetor de la fabrica... Busca un seient...demana un 'borscht'...fuma un cigarret...i torna al treball."
"Però ve el millor: a la vora de la ciutat l'estat posseïx una casa habitada per vostè, aquí ho espera la seva bella esposa i petits camarades"
"El sopar està preparat: platerets aconsellats pel comissariat d'aliments; QUINA DELÍCIA!. La seva sogra, que és membre de la policia secreta, està a la taula."
"No hi ha res com la vida familiar en el socialisme. L'estat és cap de la casa i ho relleva a vostè de problemes, i ara, una sorpresa: LA TELEVISIÓ SOCIALISTA!"
"La televisió comunista també substituïx al cervell, però en forma mes definitiva. Sabem que el pensar fa infeliç a l'home i aquí ho volem feliç a la força."
"Si la televisió occidental ven molts productes, la televisió nostra ven solament un: COMUNISME. Això sembla avorrit, però no ho és..."
"Aquí no vam aconsellar que cigarrets fumar, sinó que actitud ha de prendre davant la vida. I això és millor; estalvia esforços..."
"El nostre camí a la felicitat està ple de satisfaccions; lluitar per l'Estat, treballar per a l'Estat, fer política i ser l'Estat..."
"Canviar d'opi als pobles, conquistar l'espai, emancipar a les masses."
"El comunisme va emancipar al proletariat, que abans era majoria, convertint-lo en minoria dirigent, per això aquesta és 'La Dictadura del Proletariat'."
"D'acord amb el nostre pla, vostè paga AL COMPTAT i s'oblida de preocupacions econòmiques, i els beneficis els rep a terminis...en 20 anys. Amb justícia social el comunisme arribarà al nivell de comoditats d'occident en aquest termini...Accepta Vostè?"
L'ermità va pensar: "I per mitjà del capitalisme occident pensa arribar al comunisme en justícia social...també en vint anys.".
Va haver un silenci i després, dirigint-se a ambdós, va dir: "Ho sento, NO puc acceptar cap de les dues ofertes."
"Els seus sistemes han estat dissenyats per a l'home ordinari i crec que els dos cometen un error: L'home ordinari NO EXISTEIX. Tots som diferents."
"Per exemple, jo visc solitari per que m'agrada; no trobo plaer en la civilització que m'oferixen, no m'importen ni el bany ni la roba..."
"Semblo ser el mes pobre dels pobres, però no busco una ocupació, ni un salari, ni un cap...tinc menys que ningú, comunistes i occidentals, però tinc mes independència que ambdós..."
"No vull pagar per una casa a terminis ni vull que l'Estat la pagui per mi. Això sembla estrany, doncs representa el somni de tot Burgès i, en una o altra forma, els dos sistemes aspiren a la Burgesia.."
"Però el meu exemple sol prova que TOTS els homes som diferents."
"I per a finalitzar, els diré que la felicitat que m'oferixen jo ja la vaig aconseguir. Per ella no pago res, ni al comptat ni a terminis. Només VAIG VOLER ser feliç...i ho SÓC."
Aquí acaba aquesta història, encara que hi ha qui diu que ara, a la part alta de les muntanyes, no hi ha un anacoreta, sinó tres: HOMER ROSEGUI, ELMER ZIG I FEDOR ZAG.