"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 6 de febrer del 2015

Coll de la Teixeta, Cortiella, mines, Mas del Botó, Puigcerver, Coll de la Teixeta


Entrada a les Mines del Mas d'en Mestre
Ermita de Puigcerver


Aquesta setmana ha estat d'aquelles que se'n recorden, ja que després de les nevades, inclús a les cotes més baixes, ha vingut el fort vent i les molt baixes temperatures, que ha fet que es formi força glaç. Tot això ena ha portat a que tinguéssim molts dubtes d'on anar a estirar les cames. Encara hem estat una mica de sort que el company tingués altres compromisos el dijous i la sortida la fem aquest divendres, ja que ahir va fer sol i vent, que encara que gelés, s'ha fos una mica de neu i glaç.
La idea en principi era pujar per la Vall del Cortiella fins a Puigcerver i baixar pel GR., i amb la creença que seria impossible pujar el cotxe fins al Coll dels Feixos, programem deixar-ho a la cruïlla de la carretera vella amb la pista cimentada al Mas d'en Mestre. La realitat ha estat diferent, ja que entre el Coll de la Teixeta i la cruïlla abans dita, hi ha unes clapes de gel que ens desaconsella passar amb el cotxe, pel que aparquem després de la segona rotonda al costat de la construcció del parc eòlic, a peu de carretera,.
Sortim carretera avall, quan passen sis minuts de les vuit del mati. Ens toca fer dos quilòmetres de carretera, amb trossos nevats i glaçats pels que hem d'anar en compte, i uns sis-cents metres igual de emblanquinats, però ara en pujada, fins el Coll dels Feixos. A partir d'aquí quasi que no deixarem en tot el dia de xafar neu, més o menys.
Al arribar al Mas d'en Mestre tenim dues sorpreses, una es que l'estan arranjant, encara que tal i com va quedar els costarà bastant de temps i diners. L'altra es que a la finca hi han dos ases la mar de macos, que s'apropen quan arriben prop d'ells. L'ermita està igual que l'última vegada que vaig passar, ara plena de material d'obra. Seguint endavant, la primera intenció era desviar-nos a visitar el Mas del Vicari, però el camí que baixa a creuar el Cortiella no ens dona bona impressió, pel que ens ho saltem. Si que agafem el desviament cap el Mas del Covo, i després cap a les Mines. Abans parem a esmorzar en un recer. Arribem a les mines del Mas d'en Mestre, entrem al túnel, però només es pot entrar pocs metres ja que han fet una peita pressa on s'acumula l'aigua que després canalitzen no sé on.
Ens anem pista amunt cap les Mines del Mas del Covo. La galeria va terra en dins, però el terra cada vegada està més enfangat, amb tanta humitat que el vidre de la llanterna queda embafat.
Retrocedim fins a les Mines del Mas d'en Mestre, i aquí fem la ximpleria del dia. En comptes de retrocedir fins a la pista, i seguir per aquesta cap el Mas del Botó, i veient que des de l'entrada a la mina fins el mas, en línia recte hi han uns 275 metres, i sembla que surti un camí, provem anar directes. El camí aviat finalitza, però sembla que es pot seguir per una parada, però cada vegada està més bruta i ens alenteix el pas. Tot aquest tros ja fa molts anys que estan abandonats pel que la vegetació se'ls ha menjat. Per dos vegades veiem el possible camí de marges que puja, però sense trobar la continuació avall. Ens fixem que dos parades més avall, hi ha un possible camí que era prou ample. Intentem baixar-ho, encara que l'ultim desnivell es d'uns dos metres, al final trobem per on ens podem escórrer avall. Es una pistota molt vella, ara perduda entre la brossa i on es veu que el marge de dalt no existeix al haver estar rapelada fa alguns anys, per fer-la més ample. Fins aquí la neu tampoc ens ha ajudat massa, ja que hem hagut d'anar amb molt de compte per si algun forat quedava tapar per aquest element blanc. D'aquí i pel costat de Ca la Telefonista, pel que ens ha semblat un sender, hem creuat un barrancó i hem arribat al Mas del Botó per la seva part de darrera. Em anat cap al davant a buscar la pista d'entrada quan hem sentit una veu que ens saludava. Ha estat el propietari de Mas de l'Asens, que ens ha preguntat que fèiem, li hem explicat i després d'una petita conversa ens acomiadem i seguim.
La pujada fins el Coll de Cortiella ha estat sempre xafant neu, el terra del camí no l'hem vist en cap moment, encara que la doblada tampoc era exagerada. Hem passat pel costat de la Caseta del Ronda, enclavada en el revolt de la pista, i que fa temps que està sense us, conservant la teulada, i la porta tancada. Davant hi ha un cotxe abandonat, quasi totalment cobert per la neu.
Arribem al Coll de Cortiella, i desistim de la primera idea que era d'arribar a la Miranda per la carena, ja que estem segurs que la neu ens pot jugar una mala passada, a més de sentir bufar el vent. Seguim cap a l'ermita de Puircerver (o Santuari, no sé exactament com està classificada, ja que he llegit les dos versions). Ho fem per la pista, que son dos quilòmetres, amb força neu. Aquí ens creuem, primer amb dues noies que ens diuen que l'ermita està totalment oberta, i després amb un bttetero que sense aixecar el cap ens saluda. Pensem que si està obert el bar podrem fer uns cafès després de dinar. Però resulta que no es veritat que estigui obert. Al recer de l'entrada aprofitem per dinar.
Sortim i anem a buscar el sender que puja a la Miranda, que podem seguir sense problemes a l'haver unes poques trepitjades. Al cim estem poca estona ja que fa un aire molest. Bufa una mica i es ben fred. Seguim pel GR, sempre xafant neu. Deixem el GR un moment ja que ens sembla que per una pista dels molins ens estalviarem uns metres, fet que encertem. Quan es troba el camí que seguíem i el del Gr, la continuació es un sender estret, glaçat i amb forta pendent de baixada, que fa que haguem d'extremar les precaucions, per seguir per un  tros que entre que els cuidadors no es deuen preocupar massa i que la neu ha fet baixar les branques dels arbres, ens costi una mica passar i quedem ple de neu. Potser es que ja no passa per aquí i ara va per les pistes de les torres.
Arribem a una esplanada d'una torre i la continuació fins el coll dels Feixos, segur que deu ser un camí bonic i agradable, però entre que quasi no veiem el rastre per on anem, la quantitat de branques plenes de neu que hem d'anar apartant per passar, no ens dona massa temps per assaborir-ho plenament. Del coll dels Feixos es tracta de repetir el que hem fet al matí, sis-cents metres fins a la carretera vella i dos quilòmetres fins el cotxe. Encara trobem trossos, sobre tot en els revolts obacs, que el glaç no s'ha desfet. Arribem al cotxe quan manquen cinc-minuts per les sis de la tarda, després de fer uns vint quilòmetres. Un dia que encara que no hem fet tot exactament com l'havíem programat, si en els seus punts principals, amb el plus de grans quantitats de neu però que no ens ha impedit fer el tomb i de gaudir-ho. El vent una mica molest al cim, però la resta hem anat bastant emboscat i no massa oberts, o per llocs una mica arrecerats.
No ha mancat els cafetons a Riudecols, ja que no els hem pogut fer a Puigcerver.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.





00000000000000000000000



000000000000000000000000000






4 comentaris:

  1. Felicitats, Joan !

    Una excursio magnifica. Un video precios.
    I a la teva foto de la MIRANDA, hi apareixes com un PAPA NOËL, enmig de la neu del Nadal !
    Molt be !

    Ara be, el que no em quadra de cap manera es el vostre horari: caminant des de les 8 H fins les 18 H.
    ¿ Ho pots explicar, si us plau ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha res a explicar en quant a l'horari. Som dues persones que ens ho prenem amb calma, anem xafardejant quasi tot el que trobem i no tenim ni les condicions físiques ni les ganes d'anar més de pressa.

      Elimina
  2. ¿ Son gent coneguda vostra, aquestes persones de les que has fotografiat les seves tombes, a prop de les mines ?
    Llegeixo Maurin Isern ...

    ResponElimina