"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 19 de febrer de 2015

Os de Balaguer, Tossal del Pas, Mare de Déu de Cèrvoles, Os de Balaguer


Corrals a les Coves
Mare de Déu de Cérvoles

Avui em pensava que seria un tomb un mica avorrit i lleig, però la veritat es que ha sortit una caminada força interessant, al nostre gust. En Josep Maria i jo ens hem anat fins a Os de Balaguer, hem aparcat a l'entrada, sortint a dos quarts de nou del matí tot seguint la carretera cap a Alberola. Al poc la deixem pel Camí de Vila-seca. Anem entrant als masos, corrals i pallers que anem trobant pel camí. Al començament ha estat una mica monòton però seguidament ja s'ha fet més interessant. El camí es tot pista, que està molt eixamplada i arranjada, dona la impressió que sigui un pas previ a asfaltar-la o cimentar-la. Hi han restes de coves obrades als roques de les Coves i l'Escobet.
A la partida de la Mata, després d'anar a visitar a la Cabana de Marxet, deixem el Camí de Vila-seca, per un camí que es a l'altra mà del camí a la cabana. Al poc d'entrar parem a esmorzar. Ja portem més de vuit quilòmetres i son més de les onze del matí. Mentre ho fem sentim el cant d'uns ocells, fet que només passarà mentre estem aquí parats.
Sortim, el camí es va enfilant poc a poc, per terreny no sempre en bon estat, la majoria està bastant atorrentat, però crec que es pot pujar en un bon 4x4. El terreny es va transformant amb garrigós i es va sortint del bosc. Dona la impressió d'haver patit un bon incendi anys enrera. Arribem a lo Cogulló, cim al que es impossible arribar, encara que no faci cap falta, en canvi a pocs metres i a l'altre costat de la pista hi ha una antena repetidora. Ara ve una baixada molt atrotinada amb dos escòrrecs, un a cada lloc on aniria les rodes d'un vehicle, fins a un collet, per tornar a remuntar fins el Tossal del Pas. Prop del collet es on surt el baixador cap el Camí del Pas, que després agafarem
Primer trobem un altre torre amb antenes i amagat darrera una vegetació baixa està el vèrtex. La visió des d'aquí es molt maca encara que una mica enterbolinada. Reculem després de fer les fotografies de rigor, fins el collet. En principi pensava seguir per la carena de la Serra de la Guineu, per un camí que figura al mapa Topo 5000 i que es veu una mica al Orto 2500, per anar a sortir al Coll de l'Adoratori. Com el company no havia estat a l'ermita de la Mare de Déu de Cérvoles i a la Torre dels Moros, es pel que decidim baixar cap allí i deixar el camí de la carena per un possible altre dia, encara que segurament ja no el faré.
La baixada en principi no es veu massa clar com baixar el roquer, però una vegada trobat el pas, que està recte d'on s'arriba del senderonet que ve de la pista. Es fàcil, i sense massa complicacions, encara que per dos vegades s'hagi d'allargar una mica la cama cap avall. Vorejant uns camps d'ametllers  arribem a una pista (el Camí del Pas) que va baixant fent llaçades. Com encara no l'havíem fet, fem l'aventura del dia tot baixant. Veiem unes fites a la dreta i sembla que ens estalviarà uns retombs, pel que sortim de la pista per un sender poc trillat, però aquest, al poc, es va amunt quan nosaltres hem d'anar baixant. A partir d'aquí i com no reculem mai, seguim rastres més o menys visibles, i anem baixant parades abandonades. El pitjor i el que em va saber una mica greu, es que vam sortir a un camp de conreu qua abasta un gran extensió a l'ample, pel que decidim creuar-ho. Creuar es poc tros, però em sap greu perquè el blat ja està apuntant.
Arribem a l'ermita de la Mare de Déu de Cérvoles, i seguim fins a la torre dels Moros, al Tossal de la Sisquella. Després d'extasiar-nos amb la visió que hi ha des d'aquí dalt, continua la boirina al lluny, baixem a visitar la capelleta i el aljub o font que hi ha a prop i parem a dinar als bancs de pedra arrecerats a l'ermita, sota el porxo.
Seguim, sempre per pista, per deixar-la on hi ha el cartell que ens envia a Os de Balaguer pel camí de l'Adoratori. Va pujant poc a poc, es un antic de bast que es fa més palès quan puja una mica més decidit, sense que la pendent sigui massa forta, i ja s'acosta a les parets de la Serra de la Guineu. Arribem a un collet, on es troba amb el camí de la carena, el que era la meva primera intenció, i ja comença a baixar. Tot els tros amb la paret al costat ha estat de gran bellesa i hem vist volar a dos voltors.
Primer baixa de forma suau, després i en uns revolts de forma decidida i atorrentada. Deixem el camí, per agafar una drecera, que es per on jo vaig pujar a l'any 2009 amb uns altres companys, i que ens estalviarà un bon retomb. Arribem a la llera del Riu de Farfanya on ens estan esperant dos petits gossos, un d'ells bastant lladraire sense més importància. En comptes d'anar cap a l'esquerra a buscar el camí de les Planes o intentar seguir cap a la dreta pel camí (o sense) que vam baixar a l'any 2009, seguim recte, pel que era un antic camí d'arribada al poble. El començament es veu clar, després hi ha un rastre fins que aquesta desapareix, però sense massa problemes arribem al que era una era, amb runes a la dreta i construccions noves a l'esquerra.
Busquem el bar del poble per fer uns cafès abans d'anar cap el cotxe. Arribem a dos quarts de set després de fer quasi vint-i-un quilòmetres i mig, en un dia agradable per caminar, poc de sol però també poc de fred exceptuant al sortir. Un bon dia dels que fan afició encara que la meitat hagi estat  per pista ample. El que m'ha sobtat d'aquest poble es que es l'únic dels que jo hi estat o passat que tothom amb que ens hem creuat ens ha saludat. Es veu que encara queden reductes de gent amable i educada.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.





00000000000000000000000



000000000000000000000000000





13 comentaris:

  1. que no havíem fet una cosa semblanta, encara que més llarga i amb boira i pluja??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, vam pujar per on aquest dia hem baixat els dos, vam arribar als Picons, i al cim del Montessor, i la baixada va ser molt més a la dreta de per on nosaltres dos vam baixar. Aquell dia vam esmorzar on nosaltres dos vam dinar, i feia bastant de fred.
      Aquell dia anàvem el Josep Maria Balanyà, l'Esteve, El Josep Maria Ferre, la Gloria de la Selva, tu i jo.
      http://joanmupi.blogspot.com.es/2009/03/os-balaguer-montessor-poble-vell-i-cim.html

      Elimina
  2. Sense cap acritud, Joan ....
    Però em tens encuriosit ...
    ¿ Puc preguntar-te a quina raó es deu el fet que un home de REUS freqüenti caminant, les terres de Tartareu, Masos de Millà, l'Auberola, etc ... ?
    I ja posats a fer, et recomano que ascendeixis al cim i ermita de Sant Quilis. Des d'allà albiraràs mig món.
    Hi pots pujar amb 4X4, des del Mas del Pla, a tocar de Purroi, a l'N-230.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una zona que dona per bastant, es una mica aspre però per a mi, té el seu encant. Encara m'agradaria més, anar més amunt, cap a la Terreta, però això voldria dir aixecar-se més aviat i últimament em trobo una mica acabat.
      Encara em queden uns quants cims a la zona. Entre abril i maig tinc previst des de Alberola, pujar a la Punta dels Ossos i baixar per Tragó.
      M'ha costat localitzar el cim i ermita de Sant Quilis, però ho he aconseguit. Allò es massa lluny per fer-ho en un dia. Si alguna vegada estic varis dies per la zona ho tindre en compte. A més ja no tinc un 4x4, ara tinc un tot camí i no es el mateix.
      Mercès

      Elimina
    2. ara tinc un tot camí
      ;;;;;;;;;;;

      Magnific !
      Et recomano visitar l'abandonat poble de CASSERRES DEL CASTELL. I després, passa pel Pont de Penavera, i visita Finestres. I ja caminant, fas l'excursió fins el seu Castell, situat damunt la " Muralla Xinesa ! ". Quedaràs bocabadat !

      Elimina
  3. I ho complementaràs amb la visita als preciosos Estanys d'Estanya, d'origen Kàrstic.
    Molt més bonics i vistosos que no pas els dos de Basturs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em guardaré tots aquests comentaris que m'haveu fet, per programar diferents escapades cap aquella zona.
      Moltes mercès a tots.

      Elimina
    2. Si, a tots, que són el mateix, Joan !
      A la zona, no deixis de comprar els productes de la la gastronomia local: XIRETES a la carnisseria de Tolba. I al davant, hi ha el forn: hi ha de tot, però el producte més valorat és la coca farcida de carbassa. Ni els déus de l'Olimp en trobarien de millor. També existeix la " Longaniza de Graus, seca o tendrá, que gaudeix de D. O.
      ,,,,,,,,,,,,,,

      M'imagino que ja has recorregut el Congost de Montrebei. Però segurament No has visitat el poble de MONTANYANA. Busca a Casa Joan, que et deixin la clau per tal de poder entrar a la magnifica església románica del seu cim. Dins, només hi ha muricecs volant ! I les fotos que et cal pblicar al teu BLOG son les de la passarel·la del Pont de Montanyana, ara cap del municipi. I de l'ermita a tocar de la passarel·la . Hi llegiràs: POR CIERTO QUE MAL LO HARÁ QUIÉN POR AQUÍ PASARE Y DEJASE DE DECIR " AVE MARÍA ". Preciós !

      Elimina
    3. Informa't amb detall, ja que és a primers de maig. Et cal asistir a l'Aplec de la Verge d'Esplà, pujant-hi des de Gerri de la Sal amb el teu fornit vehicle. Va ser l'escenari de crues batalles durant l'any 1938. I camina l'excursió visitant els pobles troglodites de l'Espluga de Cuberes. I ja proper, el de Solduga. Et deixaran un record agredolç, Joan !

      Elimina
    4. Al Congost i a Pont de Montanyana he estat, fa bastants anys. El que no sabia era allò de la clau. Ho tindré en compte.
      Vull anar a Esplà i Espluga però a peu des del Salt de la Novia (em penso que ho dic bé), però em fa pal hagué de tornar per tota la pista, o pel mateix camí de pujada.

      Elimina
  4. Joan: et cal informar-te bé. La pista l'arreglen i la posen a disposició dels qui pugen a l'Aplec d'Esplà. Vés-hi que en sortiràs satisfet.
    Pujant per la pista, entrant al que fou el " Bosc de Pentina ", cremat en un incendi .... hi ha un primer revolt tancat, on hi veuràs la primera capelleta ( Pilaret ). Aparca aquí. Uns pocs metres més amunt, per la pista, a mà dreta, s'enfila un corriol. I ja esdevé planer, passant pel Salt de la Núvia.
    De fet, de salts de la Núvia, n'hi ha a diferents llocs. I sempre t'hi explicaran la mateixa llegenda, o potser història !
    A la zona, hi ha els tres pobles: Useu, Buseu, Enseu. Et pots hostatjar al refugi de Cuberes, posem pel cas. O a la fonda " L'Ocell ", a Gerri. Així et podràs assabentar del Ball de la Morisca, i de la seva historia. Per les noies de Gerri és un gran honor haver ballat aquest ball. I també podràs assabentar-te de les salines, i dels golls que produïa aquesta sal sense iode.

    ResponElimina
  5. Tornant al tema de La Terreta. Un home com tu que ha fet el " Camino de Santiago ", no ha de tenir cap problema per tal de recórrer el GR- 3. Surt de Lleida, i va cap al Nord. Creua la Terreta, i travessa " Lo Forat de Portús ", autèntica meravella natural. Era un " Pas comptador ", quan hi passaven els ramats, a la Transhumància. ¡ Temps era Temps, Joan !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes aquestes opcions les tindré en compte, però ara no estic en la meva millor forma.

      Elimina