"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 15 de febrer del 2015

Els Mongons (Runes del castell, ermita de Sant Julia i anexes)




Avui m'han vingut ganes d'anar a visitar unes runes que tenint a prop de casa, i que al pas que anem aviat no en quedarà res, fins fa molt poc de temps no en tenia ni idea que existien. Em refereixo al Castell dels Mongons i l'ermita de Sant Julià dels Mongons, en una de les puntes del Polígon Industrial Riu Clar, al terme municipal de Constantí.
La epopeia ha estat arribar al lloc. He posat al cotxe el waypoint de la rotonda més propera, però resulta que la carretera T-11 i l'enllaç amb la N-241 està completament modificats pel que fins que no desconnecto el gps i vaig pel meu compte no aconsegueixo ni apropar-me. Deixo el cotxe fora de la carretera, al davant d'on estava (no crec que quedi gaire) el Molí de l'Horta. Miro si hi ha algun pas, per arribar per sota a les restes, i en principi trobo un rastre entre mig d'un gran canyar, però al poc finalitza, i puc pujar per un desmunti arribant a un camí a trossos cimentat i a trossos de terra, al darrera d'una central, no sé si en funcionament o abandonada tal i com he llegit. Resulta que aquest camí comunica amb una rotonda del polígon industrial i fins aquí es pot arribar en cotxe.
La visita al conjunt de les restes del castell, de l'ermita i de construccions annexes es deplorable, runes, vegetació que ho cobreix tot. L'ermita de Sant Julià, pel que m'ha semblat, es l'únic que conserva la teulada. I això que es un “Be d'Interès Local por la Generalitat” i segons un article es propietat de l'Incasól.
No queda res més a fer aquí, pel que una vegada fetes les fotografies que he pogut fer, me'n torno, ara pel camí, i després fins el cotxe per un tros curt de la carretera vella.


Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada