"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 26 de febrer de 2015

De Querol a Santa Perpètua de Gaià, pel Camí de Sant Baldric i tornar per Cal Camadall


Santa Perpètua de Gaià
Seguer (Castell i església)


Per avui hem preparat una caminada per l'Alt Gaià, seguint un tros del riu, encara que abans de sortir no teníem del tot clar com fer el tomb, teníem mig clar els camins a seguir (encara que amb algunes dubtes), però gens clar si fer-ho tot per la dreta, per l'esquerra, en forma de vuit començant per a la dreta o per l'esquerra. Per això ens hem desplaçat cap a Querol i hem aparcat davant mateix del Restaurant Jordi, i sortim a caminar quan manca un quart per les vuit del matí, baixant a creuar el Riu Gaià, després de passar pel costat del Molí de Querol. Abans del molí, i a tocar aquest, hi ha les runes del que podria haver estat un mas amb paller. Quan sortim del molí cap a creuar el Riu Gaià, tot passant per la vora d'un camp de conreu ara abandonat, veiem un altre caminant dues parades per sota, que ens parla però no acabem d'entendre que ens diu, ens sembla que ens saluda però no ens queda clar.
Quan arribem al riu comprovem que el nivell de l'aigua es bastant alt. El company passa per dues pedres  molt molles, i després aferrant-se a un arbre caigut per acabar passant per damunt d'ell. Jo no ho veig clar, em descalço i el creu a peu. Després fem una petita marrada abans de mirar el gps i adonar-nos que el camí que hem d'agafar ens surt a l'esquerra, encara que el començament no es veu massa clar.
El camí queda desfigurat, la traça passa pel mig de camps abandonats, i arriba a un antic camí de bast, amb trossos empedrats. El camí està una mica brut d'argelagues, però que, punxant-se una mica, no impedeix per res el pas. Al tros final, quant ja s'està arribant a dalt de la serra de Sota-Roques el camí vell es perd i ara puja bastant al dret, amb traça molt marcada, fins a les restes del Casó del Benet. Des del seu començament fins a que es perd el camí vell, aquest es molt bonic, es va enlairant poc a poc, permetent bones visions tant de Querol, de les muntanyes de l'entorn, com de la vall i engorjat del riu.
Mentre estem visitant el mas ens arriba en direcció contraria, el caminant d'abans, que porta un foli amb l'ortofoto imprès amb el recorregut. Al meu entendre es difícil fer una caminada d'aquesta manera. Ens pregunta si sabem per on continuar ja que no ha trobat el camí. Aquest s'ha de vorejat el camp sembrat i agafar una pista que surt per la parada de sota. Parlem una mica i marxa molt ràpidament, Aquesta pista, una mica dolenta per vehicles, ens porta als terrenys de Cal Camadall. Ens desviem per visitar El Corralet, on esmorzem. Aquest mas, amb corral i paller, està molt degradat, encara que  l'habitatge conservi la teulada, fet que no passa amb el corral. Per dins tot està enrunat, es una pena ja que era prou gran. Ens sorprèn que els murs del corral cobert tinguin tres espitlleres, quan estan dins  d'un corral descobert.
Aviat vindrà la gran marrada del dia. Primer triem no fer el “vuit” i fer tot el tomb per l'esquerra, a més no tenim la màxima seguretat que el camí que agafarem arribi a bon port, que es el que passarà. Deixem la pista, per una de vella i amb bastants argelagues, que va seguint quasi exactament al mapa de l'IGCC, obrint primer una tanca de filferro, pel lloc adequat. Deixem dos possibles desviaments a la dreta, per anar pel sender, la pista s'ha anat encongint per la vegetació, tot seguint el mapa. De cop arribem a una tanca de filferro que ens barra el pas, encara que es pot passar per sota comproven que el camí no té continuació. Pujo un marge a l'esquerra i em sembla veure el rastre del camí, però es impossible de seguir, a més tal i com he dit, només em sembla. Hem de recular. L'estrany es que aquest tros de bosc i vegetació baixa amb gran quantitat de argelagues hi hagin bastants excrements de bestiar boví, ja que no sembla terreny apropiat. Agafem la pista, amb les seves llaçades i pugem fins que ja som a les envistes de Santa Perpètua, sobre tot el castell i l'església. Es de les vistes que valen la pena, ja que aquest conjunt es molt fotogènic. Baixem a creuar el Gaià, passem entre les cases i el cingle i pugem cap el castell i l'església. Primer anem cap el castell, la torre es altiva i sembla un tros de paret a la vora del cingle, però com veurem es bastant més. Abans d'arribar-hi hi han unes poques restes dels habitatges. Per acabar d'arribar a la torre, que fa molta patxoca al estar consolidada i restaurada, al menys per fora, hi ha un pont fet amb travesses (sembla de ferrocarril) i amb barana de ferro. A l'esplanada de la torre hi ha una escala que va fins la porta, però aquesta està tancada. Ens tornem cap a l'església, ja que no comuniquen directament, i primer la visitem i després i a prop seu, dinem. El que es veu de l'església, que conserva les parets i trossos de teulada, es que era magnífica. S'albira unes imatges dalt de les columnes i unes decoracions que devien ser dignes de veure. Intento pujar al campanar, i quan només queden 6 esglaons per arribar, no ho puc fer, ja que manca un esglaó, ajuntat amb l'estretor de l'escala, la meva poca agilitat i la manca de flexibilitat dels genolls, m'impedeix fer-ho. Mentre dinem tenint una bonica alegria, estem sentin el cant d'un moixó en unes branques properes, el busco amb la mirada i el veig, al moment veiem voletejar una setena d'oronetes, deuen ser les avantguardes del gruix, que venen a comprovar si ja està a punt la primavera.
Una vegada dinars baixem cap el poble, per agafar el camí del Gaià. Només sortir agafem per un camí que ens indica que es el camí a Seguer, deixant les senyals de PR. Aquí ens tornem a equivocar. Primer passem el riu per una passera de ciment, però al poc hem de tornar-ho a creuar, aquesta vegada a gual i aquí tornen a venir els problemes. Hi havia una passera metàl·lica que es pot veure riu avall a la vora esquerra. El company pots passar, amb dificultat, per una senyal de “perill d'inundació”, que estava posada com a passera, amb la mala sort que quan ja està al final, la belluga sense voler i treu una de les puntes de lloc. No em toca més remei que tornar-me a descalçar i passar a gual.
Una vegada enllestit el pas, continuem. Al poc ens ve un camí a l'esquerra amb les senyals del PR, o sigui que si haguéssim continuat pels senyals no hauríem creuat el riu. Passem per les restes del Molí de l'Andreu, i l'estret de les Roques Altes, un indret on gran rocs han caigut al costat del camí i que deixa veure la paret plena de petites escletxes que presagia una nova caiguda, amb el temps.
Ens desviem per pujar a Seguer, ens fa patxoca ja que estem per aquí i sembla que anem amb temps, visitar el castell i l'església de Sant Bartomeu. La decepció es gran, ja que a part que no es del tot fàcil arribar a la part de les runes, l'estat d'abandó es terrible. Del castell només queda una paret i mitja en peu, segurament per poc de temps, l'església, que devia estar dins del recinte del castell, tampoc crec que duri massa. A més està ple de deixalles, i a la part del castell van fer un dipòsit d'aigua d'obra, ara està amb la teulada trencada, i al damunt van posar un dipòsit rodó, que també està abandonat i una mica xafat. S'ha de felicitar a l'ajuntament de Pontils, a la Generalitat o al responsable perquè més degradat es difícil.
Tornem al camí del riu, on primer visitem la Fàbrica, antic molí paperer, i després el Molí de Seguer, antic molí fariner. El primer sembla que l'han començat a rehabilitar una mica, reforçant les parets i netejant l'interior, i on es pot veure els bassis per on feien córrer l'aigua. Trobo a faltar un plafó explicatiu. El Molí de Seguer, es un altre cosa, aquí està arruïnat i no han fet cap obra de consolidació.
Passem pel costat de Cal Camadall, on ens saludem amb els propietaris (ho semblen), llavors ens adonem que arribarem fosc. Deixem la visita al Gorg Negre per un altre dia, i quan creuem el Torrent d'Esblada la llum ja està a les últimes. Difícilment veiem una barraca a la dreta, aprofitant un roc, i la Font de la Tous, a l'esquerra, amb basseta a la dreta. El camí se m'està fent molt llarg, soc com aquell anunci de les piles, però jo soc dels ninots que es paren per piles esgotades.
Al final arribem a Querol, amb foscor total, son un quart de vuit de la nit i hem fet uns vint-i-quatre quilòmetres, amb dos marrades i dos creuades de riu a gual mullant-me els peus. El dia ha estat molt apte per caminar, però com anem xafardejant tot el que trobem, es pel que sempre se'ns fa més llargues del previst. El fred a part de a la sortida i al final, no l'hem sentit gaire,
Se m'ha quedat clavat el no poder enllaçar entre passat el Corralet i els Olivers del Soler, per camí i haver de donar tot el tomb que dona les pistes. Ja no ho he provat, ja que fa uns anys ja vaig llegir que estava completament perdut, el camí entre el Grog Negre i Cal Camadall, camí que surt en alguna guia molt vella. Deixo per un altre dia, potser, l'enllaç primer, intentant-lo des de Santa Perpetua.
El que no trobo mai obert, no sé si es que està tancat o es que passo a dies i hores intempestives, es el bar-restaurant de Querol, avui ens hem anat fins a Pont d'Armentera per fer la beguda post-caminada. I per últim, es pot dir que porto virosta, ja que tampoc puc visitar mai el poble de Querol, i la seva església. Al castell no sé si es pot anar.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.





00000000000000000000000



000000000000000000000000000



14 comentaris:

  1. S'ha m'ha quedat clavat el no poder enllaçar entre passat el Corralet i els Olivers del Soler, per camí i haver de donar tot el tomb que dona les pistes. Ja no ho he provat, ja que fa uns anys ja vaig llegir que estava completament perdut, el camí entre el Grog Negre i Cal Camadall, camí que surt en alguna guia molt vella.
    :::::::::::::::::::

    Tens raó. Així ho explicava a la seva guia, el Josep Iglesies i Fort.
    Han passat molts anys, i m'imagino que l'erosio ha fet el seu efecte a la roca de l'engorjat.
    Jo he intentat recorrer aquest " cami ", pero apareixeras damunt d'un cingle. I a sota teu, el relleix no te pas continuitat, no podras avançar mes. I et caldra recular.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, en aquella guia em referia. Si en aquell temps ja van tenir problemes, imagina't ara, ja que si no es per la gent que recupera camins, es perdrien la majoria dels que no es poden fer en cotxe

      Elimina
  2. La idea de dur l'aigua del riu Gaià cap a Reus, ja ve de lluny, Joan !
    La captació de l’aigua del Gaià és molt antiga.
    Ja hi ha intents de construir el pantà a partir de 1898. Va ser aquest any quan es va redactar un projecte amb l’objectiu d’abastir d’aigua Reus. Segons la premsa, va ser una iniciativa del llavors regidor republicà de l’ajuntament de Reus Julià Nougués. Nougués va aconseguir que l’ajuntament reusenc fes diverses gestions per aconseguir la construcció del pantà. Fins i tot, es van arribar a fer diversos viatges a la conca del Gaià i a Madrid. A la capital espanyola es va nomenar una comissió tècnica sota la direcció d’un enginyer anomenat Úbeda. Aquest enginyer es va trasladar al Gaià a fer els estudis pertinents. Les conclusions a les que va arribar van ser que el pantà era favorable per a Reus però que era de difícil construcció perquè es tractaven de terrenys molt permeables.
    Més endavant, un altre regidor federal de l’Ajuntament de Reus, anomenat Nin, va insistir en la conveniència del pantà. Va fer llavors noves gestions i viatges a la conca del riu.


    ResponElimina
    Respostes
    1. El que no tenia ni idea era la intenció de portar aigua el Gaià a Reus.
      Moltes mercès per les teves ensenyances.

      Elimina
  3. UN PANTÀ AL GORG NEGRE: avui dia, encara pots guaitar la PRESA INICIAL. I la caseta de la resclosa, tot situat a la sortida del Gorg Negre ( Querol )

    Sernbla ser que a partir de la decada de 1930 es van accelerar les gestions
    per tal de poder realitzar I'obra de l'embassament. Cal destacar que la qüestió de
    I'abastiment d'aigua era un problema important i comú entre ciutats i pobles
    de la zona en aquella epoca. El novembre del 1931 va aparèixer al Temps, setmanari
    de Valls, una notícia sobre el pantà del Gorg Negre. Es tractava d'un
    nou projecte d'embassament, per al riu Gaià que s'ubicaria tres quilòmetres
    més amunt de Querol, en un estret, on hi ha el Gorg Negre. La Confederació
    Hidrològica del Pirineu Oriental havia reunit als alcaldes de Valls, Alió i altres
    representants de Santes Creus, el Pont d'Armentera, Bràfim, el Pla, Querol,
    etc. per parlar sobre el tema. En aquest pantà hi cabrien uns 6 milions de
    metres cúbics d'aigua. Per comparar posaven l'exemple de Riudecanyes on hi
    cabien 3 milions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, el que no sabia era allò de portar aigua a Reus.

      Elimina
  4. Si mai tornes a passar per " Cal Camadall ", l'antic viver d'Icona, val la pena aturar-t'hi i xerrar una estona amb els neo-rurals que hi habiten. Són una gent molt agradable.
    Trobaràs un panel informatiu de color verd a l'indret situat al límit comarcal. T'adonaràs d'un error garrafal que conté: l'alçada s.n.m. en aquest indret.
    ¿ On fabriquen aquests panells informatius ? ¿ Qui els fabrica ?
    Ja estem acostumats a les " pífies " que s'hi poden llegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja vaig tenir una trobada amb ells, a l'any 2011, quan vaig acompanyar a la II Marxa per les Terres del Gaià, i vam parar a dinar en aquest mas, ja estava aparaulat amb els organitzadors de la marxa. Una estada curta però profitosa. Una acollida i un dinar excel·lent. I abans de re-emprendre el camí encara ens va ensenyar com cultivava les herbes aromàtiques i/o medicinals.
      Aquest dia estaven treballant i ens vam saludar, segur que no se'n recorda de mi, ja que només vaig estar per dinar aquell dia. No vaig voler parar ja que veiem que arribaríem fosc. A mi m'agrada molt parlar amb els pagesos i gent del camp.
      Del cartell no em vaig fixar, però no m'estranya gens. Si als que fessin els errors els fessin tornar a fer sense cobra un duro, moltes coses no pasarien.

      Elimina
  5. Ara, a mes dels coneguts " AGENTS RURALS " .......

    Ara, tambe hi ha AGENTS FLUVIALS ...... depenents de la Generalitat.

    Contolen les aigües fluvials ... etc.

    I tambe están netejant camins propers als rius.

    Ara, en concret, hi ha una actuacio seva al RIU GAIÀ.

    Volen enllestir un cami de ribera des del seu naixement fins la platja de Tamarit, on fineix.

    I en concret, ja es pot caminar el NOU sender al GORG NEGRE, i fins Santa Perpetua de Gaià.
    Per això , al teu itinerari, tu t'has trobat amb pontets, etc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja em vaig assabentar que volien enllaçar des de Santa Coloma a Tamarit. L'any 2008 vam fer la baixada encara que hi havia trossos que anàvem una mica lluny, i el projecte era fer que es passés el mes a prop possible.
      I referent als ponts, l'únic que no era verll i d'obra per passar els cotxes, en el tros que vam fer, se l'havia portat la riuada, encara que el PR evita la doble creuada al Gaià en aquest tros i jo no me'n vaig recordar.
      I aquestes campanyes de "Salvem el Gaià" son els que han aconseguit un cabdal mínim a la presa al Catllar. Ja ha costat que Empetrol afluixes.

      Elimina
  6. Joan: La gent de Reus no té pas el costum de freqüentar aquesta zona, al seu excursionisme. Però sempre hi ha excepcions, com és el teu cas. També Josep Iglésies estaba " enamorat " de Selma i d'aquest entorn. Jo ara t'esperono a tornar a Querol, i ascendir pel preciós Grau del Pi de les Quatre Soques: el sender es troba totalment net i polit. Hi trobaràs molts Pals Indicadors nous de trinca; i de panells explicatius de la fauna de l'indret. Gaudiràs de la visió del Pirineu nevat, on desataquen les " Tres Sorores ". La visita del Castell de Pinyana s'ho val: el seu entorn també està net de botges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es que freqüenti massa aquesta zona, es que el meu temps de caminar per la muntanya per problemes físics, llavors intento anar a visitar tot el que em patxoca. Referent a Querol, ja he estat varies vegades, però sempre cap al Montagut, abans que s'obris el Grau del Pi de les Tres Soques, pujant per el Mas de l'Aranya. El castell de Pinyana està pendent per que no tenia ganes de fer els quilòmetres de carretera cap a Querol, però ara he vist que es pot baixar i tornar més o menys pel riu, encara que potser m'hauré de descalçar. A més fa molts anys i anàvem molt de pressa i voldré tornar al Castell del Ramonet, encara que sembla que no en queda quasi res, i al pou de gel de Cal Ramonet.

      Elimina
  7. He sentit " campanes " de que ara ja estan obrint el sender per dins del Gorg Negre. L'altre dia em varen mostrar una foto feta des de l'antiga resclosa. Ja me n'informaràs quan hi tornis.
    Pel que fa al Castell de Pinyana, és ben fácil. Aparca a la cruïlla de la pista, a la carretera. I camines pista amunt, passant pel retolat núm. 12 al mas de Cal Tià de Pinyana. I amb mitja horeta, ja hauràs guanyat l'entrada al Castell de Pinyana. T'hi enfiles, i hi fas les fotos pertinents. I retornes, pista avall, fins el cotxe.

    ResponElimina
  8. Seria perfecte si es pogués tornar a obrir.
    Referent a Pinyana, aquesta solució ja la sé, però intento no fer les visites d'aquesta manera, si en canvi fent excursió i a poder ser rodones, no anant i tornant. Cada u te les seves manies.

    ResponElimina