Cap de la Gallina Pelada, des de la Font Freda

Cap de la Gallina Pelada - Font Freda

Avui ha estat un dia una mica estrany, ahir vaig llegir el pronostic del temps per avui: “Les temperatures tornaran a superar els 35 graus a l'interior i els 30 al litoral. Dominarà el cel clar, encara que hi haurà nuvolades i xàfecs al nord” i marcaven aigua només a la Val d'Aran.
Però anem a pams, havia quedat amb el meu fill per sortir avui, a més jo estava convençut que el company Esteve vindria, no m'ho havia confirmat però jo estava cregut. El divendres em truca un altre company per anar al Pirineu i li dic que no, que tenia preparat anat a fer el cim del Cap de la Gallina Pelada, i si anem be de temps, el Cap del Verd, i estic compromès amb els dos. El dissabte l'Esteve m'envia un missatge que no pot venir, no passa res, i avui al matí el meu fill em diu que no es troba be, o sigui quedo sol.
Surto de Reus en direcció a Saldes, i quan estic arribant a l'alçada de Sallent comença a ploure, i no ho deixarà fins a Maçaners, a estones fort. La veritat es que estic acovardit, crec que avui els fats s'han girat en contra meva. Arribo al Coll de la Trapa i giro cap a la Pleta de la Vila i fins a la Font Freda, davant de la que deixo el cotxe. Ara està sortint una mica el sol, encara que sota els arbres continua plovent.
Agafo la motxilla, els bastons, poso en funcionament el gps, la màquina de fotos, bec aigua i surto quan manca mig quart per les deu del matí. Copio la descripció de la ruta, la he tret del “Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà” i la tenen marcada con a PRC-79.
“La ruta s’inicia a la pista del coll de la Trapa cap a Vallcebre, aproximadament a un quilòmetre més amunt de la Pleta de la Vila, just en el punt on hi ha la cruïlla de la Font Freda, a mà dreta. Cal deixar el cotxe a l’aparcament des d’on s’accedeix a aquesta font i començar a caminar.
Seguiu per la pista que veníeu durant poc menys d’un quilòmetre. En aquest punt travessareu el torrent de les Llobateres i, just després de travessar-lo, caldrà trencar a la dreta per agafar una pista de desembosc que segueix aquest torrent per la banda esquerra Abans d’entrar a la pista trobareu un cartell de la ruta minera que diu: “La gallina pelada pel torrent de les Llobateres” La pista es va estrenyent a mida que avanceu i us durà al mig del torrent que anireu creuant a banda i banda a mesura que pugeu. Normalment aquest torrent està sec, per tant, no hi ha cap inconvenient en passar pel mig. En cas que baixi aigua sempre es pot esquivar passant per les vores, per on es dibuixa un corriol més fressat.
Arribareu a un punt on trobareu una bifurcació de corriols: un que pel mig d’una tartera s’enfila per la dreta i l’altra que continua per l’esquerra seguint el torrent de les Llobateres, ja no pel mig sinó que de mica en mica es va enfilant en direcció nord-est. A partir d’aquí el corriol és molt fressat i va fent ziga-zagues per esquivar el pendent tot passant pel mig del bosc.
Travessareu el torrent de les Llobateres i començareu a marxar clarament en direcció nord-est. Seguireu enfilant-nos pel mig del bosc de pi fent ziga-zagues. Des d’aquí, si mireu en direcció nord veureu el Pedraforca i, als seus peus, el poble de Saldes.
Ben aviat entrareu en un torrent sense aigua i el seguireu cap amunt per dintre del curs, en direcció sud-oest. Arribareu a un punt en què el torrent s’engorja suaument però cal seguir per dintre. Passat aquest punt, el torrent s’eixampla i s’entra en una petita vall, amb herba i els arbres més esclarissats.
La vall es torna a tancar i veureu que el torrent es bifurca en tres braços. Si seguíssiu pel de la dreta del tot pujaríeu directament cap al pla d’Ensija per dintre del torrent d’Ensija. En aquest cas, us proposem que seguiu pel de l’esquerra que marxa en direcció nord-est per anar a parar a l’extrem més oriental de la serra d’Ensija, als peus del Serrat Voltor. Cal doncs, que continueu per dintre del torrent.
Arribareu a una altra bifurcació de torrents i haureu de seguir pel de l’esquerra que marxa en direcció nord-est. Fins al final de la pujada s’alterna el pas per dintre i per fora del torrent.
Finalment, s’arriba a dalt de la carena. Les vistes són espectaculars en totes direccions. El turó que teniu a la vostra esquerra és el Serrat Voltor. Hi podeu pujar però les vistes no milloren pas les que teniu actualment. La vostra ruta segueix cap a la dreta, en direcció oest per anar carenejant per la serra d’Ensija pel seu costat sud fins arribar al final on fareu el cim de la Gallina Pelada. Esteu en un pla on els pins són més escassos i predominen els prats d’herba. Baixareu suaument per tornar a pujar fins a la Creu de Ferro, a 2279 metres d’altitud..
En aquest punt les vistes són espectaculars a 360 graus: Serra del Cadí, serra del Moixeró, Andorra, Puigmal, Montseny, Montserrat, Port del Comte, Rasos de Peguera, serra dels Lladres, serra de Queralt,... Cal que seguiu carenejant pel mig dels prats en què s’alternen les roques i el prats d’herba, sempre en direcció nord-oest. Baixareu suaument per tornar a pujar. Travessareu la baga de les Llobateres i a mida que acabeu aquest pla veureu que la carena es bifurca; cal prendre el braç de la dreta, en direcció nord. Està molt ben marcat per unes grans fites de pedres. Al final d’aquesta carena, a mà dreta, veureu el corriol que arriba directament pel torrent d’Ensija i que havíeu deixat abans.
A partir d’aquí caldrà baixar fins arribar al refugi Delgado Úbeda; primer de dret pel mig de la muntanya i després travessant uns plans i pujant fins al refugi.
Per arribar al cim de la Gallina Pelada cal que pregueu el corriol que passa per l’esquerra del refugi. Passareu per sobre unes pedres i us anireu enfilant progressivament.
Abans d’enfilar-vos al cim passareu per un coll des d’on es gaudeix de bones vistes de la vall de Peguera, els rasos de Peguera,...
Finalment, arribareu al Cap de la Gallina Pelada, un mirador amb vistes espectaculars a les zones properes: pobles de Saldes, Gósol, Maçaners, ... i a les llunyanes: Cadí-Moixeró, Montseny, Montserrat,... Una vegada escrites les vostres impressions en el llibre del cim i contemplat el paisatge ja podeu iniciar el retorn. Baixareu pel mateix lloc per on heu pujat fins al refugi, travessareu els plans d’on havíeu vingut, però en el punt on comença una suau baixada us haureu de desviar cap a l’esquerra, en direcció nord. Hi ha un pal de ferro que us ajudarà a trobar l’entrada al torrent de baixada. Baixareu pel mig de prats d’herba. Just al davant, al fons, veureu la Tosa i les Penyes Altes de Moixeró. Més a prop vostre un turó suau que vorejareu per la banda esquerra. El corriol va baixant cada vegada més ben dibuixat i gaudireu d’unes bones perspectives de la cara sud del Pedraforca, amb el poble de Saldes a la seva falda. Veureu un altre turó més punxegut que també vorejareu per la seva banda esquerra i al costat veureu un torrent que marxa més cap a l’esquerra i vosaltres per la dreta fins que arribeu a uns plans. Els travessareu i, una vegada passats, caldrà girar a l’esquerra per seguir un corriol perfectament dibuixat que us portarà fins al costat del torrent de la Font d’Ensija, passant per un bosc cada vegada més frondós fent ziga-zagues pel mig del bosc. El camí és costerut i ple de pedres. Cal anar en compte amb les torçades de peu i relliscades.
Trobareu el torrent de la font Freda que caldrà seguir per la seva banda dreta fins al fons de la vall. A mida que anireu arribant al fons del torrent, el camí cada vegada és més ben dibuixat, més suau i més ben fressat cosa que permet caminar més còmodament.
Finalment, s’arriba a la Font Freda, una font amb taules i barbacoes. A partir d’aquí ja només us caldrà baixar les escales que us portaran al punt final de la ruta”.
A continuació descric les meves impressions del dia. La pujada del Barranc de les Llobateres no te cap problema i es molt bonic, però en tota la pujada no m'he trobat còmode, anava cansat, potser dels nervis i del tou del terreny (estava molt mullat, però sense tolls), i m'ha costat bastant, encara que m'ha ajudat molt el poder gaudir del verd paisatge, encara que tot el camí vas encaixonat. A la cruïlla amb el Barranc d'Ensija hi ha un pal indicador, i a partir d'allí s'ha d'agafar sempre el ramal de l'esquerra. En un arbre he sentit un pica-soques, però no he volgut aproximar-me per què segur que marxaria, l'he deixat amb la seva feina.
Tenia intenció de fer el Serrat Voltor, però després de llegir la descripció que diu que no millora la vista que es veu des del coll, he desistit. La vista des de la Creu de Ferro es impressionant. Sembla ser que han posat un creu nova, segons em van dir la creu ja no hi era, però la que hi ha es veu molt nova.
Al aproximar-me al refugi ja veig gent dalt del cim, gent que puja i gent que ja baixa. Mentre pujo, em creuo amb altres, i cosa estranya últimament, ens saludem tots. Arribo dalt i de seguida s'ofereixen a fer-me la foto de cim, cosa que accedeixo, i es queden parats al treure la senyera, per cert me la demanen per fer, ells, una foto dels nens amb la senyera (son 3 o 4).
Ells marxen i jo bastant de seguit, estan venint uns núvols de tempesta del sud-est i no m'agraden gens. Em creuo amb altres grups, i també ens saludem tots (potser està tornant l'educació a la muntanya?).
Baixant pel Torrent de la Font d'Ensija avanço a una parella de la meva edat que baixant molt pitjor que jo, o sigui fatal. Trobo la Font de l'Orri, que es on l'aigua surt al torrent. Tota aquesta baixada el camí es molt marcat, encara que es forta i pedregosa.
Arribo a la Font Freda, fotos, beure aigua de la font i ràpid al cotxe, que es senten trons molt a prop. Es un quart de tres i he fer 10.800 kms. Pujo al cotxe i de seguida comença a caure aigua amb bastant de força, pel que desisteixo anar a Gósol a mirar de fer el Cap del Verd.
Excursió per terreny típicament d'alta muntanya, molt agradable i amb molt bones vistes. Quasi tot el dia a fet un “ventet” que m'ha obligat a tapar-me una mica, encarà que en la pujada i la baixada, al anar encaixonat m'he pogut desabrigar.

Per veure o descarregar les fotos, teclejar aquí.

00000000000000000