Avui quan me he aixecat he pensat que per què no puc fer alguna mes, a més dels 100 cims. Hi ha moltes "cosetes" per aquí prop per visitar, entre elles una que varem començar amb el company Estivill i que tenim parada que son els pous de gel (o neveres) del Camp de Tarragona, millor dit jo soc el que la tinc parada, per què ell ja ha visitat uns quants dels que es coneixen. La majoria estan ruïnosos o perduts totalment, però encara queden alguns una mica conservats, encara que d'aquesta, la majoria s'acabaran perdent, es incomprensible la desídia dels nostres governants en tot el que fa referencia a la memòria del país i que no te una ressonància una mica important, pobles plens d'història completament abandonats i en runes, ermites que es cauen a pedaços, pous de gel, pous de pega, torres de guaita, i un llarg etc., que amb una rehabilitació, mentalitat oberta i amb idees imaginatives es podria, a mes de conservar i divulgar l'historia, intentar treure alguna mena de profit, encara que sigui immaterial (didàctic per exemple).
Al que anava, he anat a visitar i fotografiar les restes del pou de gel conegut com “Pou del Mas del Pou del Gel o de la Neu”, està a la Mussara, a uns 700 mts al nord del poble arruïnat, i arrecerat al mas del seu nom. La cúpula es desapareguda, i les parets i part del fons estan cobertes de vegetació, però se l'estima uns vuit metres de diàmetre i mes de 7 metres de profunditat, aquesta impossible de mesurar per la quantitat de terra, i segurament les pedres de la cúpula que hi ha al fons. L'entrada principal per entrar els homes, es suposa que era per dins del mas.
Qui volguí arribar ha de agafar la "pistota" que des del davant de la carretera que entra a La Mussara (es el Coll de la Negra) va als dipòsits d'aigua i després segueix cap a la Serra de la Mussara, seguir la pista durant 150 metres i agafar a la dreta un senderó, cada vegada mes desdibuixat, per 40 metres, i es troben les runes del mas, tombar el mas, per la dreta i arrecerat a ell, està el pou de gel. Una mica mes amunt hi ha un petit pou i al damunt d'aquest, o l'”era” o una petita bassa, no se exactament. Les coordenades son: ETRS89, 31T, 335103, 4569263.
Qui estigui interessat en els pous de gel i el tràfic amb el fred al Camp de Tarragona, els recomano un llibre de Ramon Amigó, publicat per l'Abadia de Montserrat, es “El Tràfic amb el fred al Camp de Tarragona (segles XVI-XIX).
Després he agafat el cotxe i m'he anat al Picorondan, a fer la foto dels 100 cims que em faltava, el dia que faig fer el cim va el de l'incendi als Motllats, i vaig pujar al cim, al un cap de bombers per visualitzar com estava l'incendi, que per sort ja estava quasi apagat. He fer unes fotos de la zona de la Serra Plana dels Motllats, on encara es veu el resultat de l'incendi.
Al que anava, he anat a visitar i fotografiar les restes del pou de gel conegut com “Pou del Mas del Pou del Gel o de la Neu”, està a la Mussara, a uns 700 mts al nord del poble arruïnat, i arrecerat al mas del seu nom. La cúpula es desapareguda, i les parets i part del fons estan cobertes de vegetació, però se l'estima uns vuit metres de diàmetre i mes de 7 metres de profunditat, aquesta impossible de mesurar per la quantitat de terra, i segurament les pedres de la cúpula que hi ha al fons. L'entrada principal per entrar els homes, es suposa que era per dins del mas.
Qui volguí arribar ha de agafar la "pistota" que des del davant de la carretera que entra a La Mussara (es el Coll de la Negra) va als dipòsits d'aigua i després segueix cap a la Serra de la Mussara, seguir la pista durant 150 metres i agafar a la dreta un senderó, cada vegada mes desdibuixat, per 40 metres, i es troben les runes del mas, tombar el mas, per la dreta i arrecerat a ell, està el pou de gel. Una mica mes amunt hi ha un petit pou i al damunt d'aquest, o l'”era” o una petita bassa, no se exactament. Les coordenades son: ETRS89, 31T, 335103, 4569263.
Qui estigui interessat en els pous de gel i el tràfic amb el fred al Camp de Tarragona, els recomano un llibre de Ramon Amigó, publicat per l'Abadia de Montserrat, es “El Tràfic amb el fred al Camp de Tarragona (segles XVI-XIX).
Després he agafat el cotxe i m'he anat al Picorondan, a fer la foto dels 100 cims que em faltava, el dia que faig fer el cim va el de l'incendi als Motllats, i vaig pujar al cim, al un cap de bombers per visualitzar com estava l'incendi, que per sort ja estava quasi apagat. He fer unes fotos de la zona de la Serra Plana dels Motllats, on encara es veu el resultat de l'incendi.
era el bassot on s'ha gelava l'aigua del pouet per empouar quan no nevaba
ResponEliminaja m'ho semblava però no estava segur.
ResponElimina