"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 3 de novembre del 2009

El blog està una mica aturat

Soc conscient que fa uns quants dies que no escric res, però es que de sortides no puc dir res, ja que des del mes de juny que estic parat, ara crec que la "fisura" sota el genoll ja deu està tancant-se, però encara m'he de portar com un bon xicot (amb la neura que m'agafa).
També moltes vegades he parlat de política, però en aquests moments que hem de dir ..., corrupció destapada per tot arreu (i la que encara queda tapada), governants que van donant cops de cego perquè no sabent com sortint-se (encara que van aguant una mica les prestacions socials, fins que les arques del país es buidin, llavors ja veurem), una oposició que si no sap posar ordre a casa seva, com pot ser que mani, a més sense propostes serioses de com sortir de la crisis, només saben dir que s'han de baixar els impostos, això vol dir carregar-se totalment l'estat del benestar (d'acord, el poc que queda i que aguanten els governants actuals, tal i com he dit abans), però sense cap explicació mes.
Hem arribat a un moment que als polítics els importa un rave el país, només els interessa la seva cadira i aquesta, com mes alta millor, encara que per aconseguir-ho sigui amb "terra cremada".
Quan han de legislar només miren si els pot perjudicar a ells, no si es bo per el país. Posaré un exemple d'això: Segons he estat llegint La Sindicatura de Comptes a l'any 2003 (o 2005, no m'en recordo massa be), ja va fer un informe que havien detectat anomalies als comptes del Palau de la Música, que ho van passar al Parlament i aquí havia quedat aturat. Penso que es incomprensible,
Primer.- Que el Parlament, davant d'un informe de la Sindicatura de Comptes, no estudii el cas, això vol dir que els polítics ja devien veure que els seus partits o alguns dels seus polítics quedaven involucrats,
Segon.- I encara mes greu, no hauria de tenir molta mes força la Sindicatura, que quan veu anomalies les porti directament al Jutjat i no al Parlament?, està clar que si això passes se les escaparia del seu control.
No soc dels que penso que no hi ha un pam de net, al contrari penso que hi ha polítics honrats, però que si aquests no fan una neteja dels lladres i "mangantes" al final estaran a la seva mateixa altura.
.......................................

1 comentari:

  1. fent un símil semblant al de Grouxo Marx i la intel.ligència militar: polítics honrats són termens contradictoris.

    ResponElimina