"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 4 de novembre del 2009

Recerca de la Cova dels Coloms (2)

Estivill al Grau de l'Ermitanet i jo a l'Ermita de Rocacorba
Les fotos tornen a ser del company Estivill.

El company Estivill preguntava per la Cova dels Coloms, i jo l'altre dia, el 12 d'octubre, la vaig estar buscant des de dalt dels Motllats, pel Pla de l'Ermitanet, sense poder arribar-hi al no trobar per on baixar del cingle.
Avui anem l'Estivi i jo, anem per la carretera de La Febró a Prades, deixant el cotxe en un pla a la dreta, abans del km.33, al costat d'una torre d'electricitat.
Avui encara no puc esforçar els genolls, estic en recuperació i no se quan m donaran l'alta.
A dos quarts de nou sortim tot pujant pel tallafocs sota la línia elèctrica, per seguir tot planer, a ma dreta, per “corriolets” d'animals. Poc a poc anem pujant, la vegetació ens alenteix molt. Arribem a un sota cingle que no el pugem perquè el gps ens diu que encara ens queda 200 mts. Trobem petites clarianes que ens deixa anar avançant, fins que arribem a un camí travesser que ve del Grau de l'Ermitanet i baixa cap a la carretera, el creuem i ja trobem senderó que ens porta a la Cova.
Es una balma, no massa gran, on es veu a la part alta forats que es on devien niar els Coloms.
Seguim una mica el senderó que es dirigeix en direcció al Barranc de la Cova del Corral, encara que segons sembla no hi arriba.
Retrocedim fins el camí del Grau i el pugem cap als Motllats. El tros de dalt del Grau està conservat i demostra que era un camí transitat. Per la carena anem pel Serrat de Voltora a veure Lo Clotot, un enfonsament de mes de 50 metres de diàmetre
Baixem al dret i anem a visitar l'Ermita de Rocacorba, i ja anem cap el cotxe. Hem estat mes de dos hores i mitja i em fet 3,140 mts.
De tornada cap a casa ens desviem en direcció a Arbolí i abans del poble anem a veure la Nevera de les Guixeres, o del Daniel., que segons explica al llibre de Ramon Amigó, El Tràfic amb el fred al camp de Tarragona:
“El pou és a la partida de les Guixeres, que li dóna un dels noms, encara no a un quilòmetre i mig al SSE de la Vileta . A 300 m. al NNO de les ruïnes del mas del Xetxo, molt prop a ponent de la carretera, a la vora dreta d'una rasa que aflueix al riuet d'Arbolí, encarada al Priorat. És redossada en un minúscul aturonament. Sols en queda el clot d'uns 7 -8 m de diàmetre, no gaire fondo, perquè s'he ha posat molta terra i pedres i és ocupat per un gran esbarzerar. Es nota que la nevera havia estat revestida de pedra. Segons ens van dir, fa alguns anys que encara s'aguantava una part de la cúpula que la cobria. El nostre informant comentava que, pel que havia sentit explicar, els seus avis al segon o tercer quart del segle XIX encara l'havien vista treballar”.
O sigui una feinada per trobar-la i per no veure res.
I ja cap a casa.
......................
Perfil i informació del track

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada