"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 17 de novembre del 2009

Llegenda del Pedraforca (2)

"En temps dels sarraïns, existia un nucli d'ells, fugits de Guadalete on havien estat trencats de valent. I tal nucli s'havia fet fort en el Pedraforca, que llavors no es deia així i estava format per un sol “picacho”. Com sempre que el diable camina pel mitjà, en una nit de gran foscor i molt soroll i de crits infernals com si arrosseguessin muntanyes i torturessin monstres, va ser aixecat al capdamunt un castell o fortalesa que va acollir als moros. La guarnició d'aquell fort estava integrada, de totes maneres, per dimonis a sou dels sarraïns i entre uns i uns altres no deixaven cristià en pau per aquells voltants, a fi d'impedir que la gent del país intentés expulsar-los d'aquell domini. Des de l'inexplicable fortalesa - a la qual solament s'explicava la permanència d'homes gràcies a les arts diabòliques - hostilitzaven amb fletxes a quants s'arriscaven a travessar les terres dominades des del castell.
Un dia - al cap d'anys -, els pastors van pregar a l'Arcàngel San Miguel, a qui professaven gran veneració, que els lliurés d'aquelles gents infidels i tiranes. I una nit de final d'any, l'Arcàngel, amb una legió d'esperits celestes, enmig de grans resplendors i copejar d'espases assaltà el baluard. Poc després, un tro espantós retronà per tot el Pirineu i la fortalesa s'esfondra, caient muntanya a baix les seves pedres. A l'alba, en el lloc del castell hi havia una gran esquerda i la mole tènia la forma d'una "forca". D'aquí el seu nom.
La nit de Sant Silvestre, de totes maneres, continu exercint la seva influència. San Miguel, complerta la seva missió i en pau els cristians dels limítrofs, no va tornar a aparèixer, cosa que van aprofitar les bruixes, doncs, segons la tradició que encara algun ancià de la part septentrional del Berguedà, o sigui per Gósol i Saldes, tal vegada la recordi, per reunir-se. Asseguren que en tal nit es donen cita en el Pedraforca, totes les bruixes del país especialment d'ambdós costats del Pirineus, per commemorar amb un gran aquelarre, l'expulsió dels moros. També es diu que aprofiten la reunió per triar reina i canviar entre elles formules màgiques d'encantaments, mals donats o curanderismo.
Per si les harpies, és aconsellable, en tal nit, no anar al Pedraforca. A mes,fa molt fred."
......

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada