 |  |
L'Airosa i la Roca Xapada
El club organitza per avui una sortida als Ports, concretament a l'Airosa i la Roca Xapada, sortint des del Racó d'en Marc, per després baixar des del Coll de Lloret al punt de sortida per tota la pista.
Parlem l'Estivill i jo i ens sembla que fer tota la pista de baixada es una “pal”, a més d'haver-la ja fet una vegada, i que seria molt mes aprofitable quan estem al coll, pujar a buscar la pista de Casetes Velles, uns retombs sota de la casa forestal i intentar arribar a la Font del Paradís i el Mas de Barró, i baixar cap a la Vall per el Mas del Petroli i Font Cendrosa. També preparem un altre alternativa que es anar fins a la Font del Bosc, per si veiem que no tenim suficient temps. La qüestió es allargar una mica el dia, tot i que havien quedat no anar fins a l'Airosa,
Com es normal, el club sortirà força tard al nostre entendre, a dos quarts de vuit, i nosaltres quedem sortir de Reus a dos quarts de set, anirem pel nostre compte l'Estivi, la Chris, l'Esteve i jo. Jo estic segur que els dels club, com sempre van escopetejats, ja ens agafaran.
Sortim de Reus, passem per les Borges a buscar als companys i ja anem cap a Riudoms, i d'allí cap a la general de València. Abans d'arribar comença a ploure, i a estones una mica fort, fet que no pararà fins que hi som a Tortosa, fet que ens fa alentí la marxa.
Deixem el cotxe a l'Àrea Recreativa de La Vall i sortim a peu, a dos quarts de nou aprox., tot baixant per la pista fins el pont que travessa el barranc i va fins al Racó d'en Marc, lloc de gran bellesa i on val la pena extasiar-se una mica.
Sortim i anem a veure el Forat de la Vella, hi han algunes guies que l'anomena el Forat de l'Abella o l'Abellà. La típica passejada es pujar al Racó, anar al Forat i baixar pel que em van dir que era el camí vell, ara molt atorrentat. Un dels companys fa un comentari força poca-solta però graciós: Es que una abella va fer el forat perquè passes la vella, pel que pot tenir els dos noms.
Retornem al camí i ja anem amunt, camí molt bonic, amb moltes agulles, hi ha algun moment que sembla que les fotos de la Capadòcia podien estar fetes aquí mateix, no es igual però s'assembla molt. El camí es força trepitjat de la quantitat de gent que deu fer aquesta excursió. De fet trobem a dos excursionistes acompanyats de dos gossets, aquests només van fins a l'Airosa i tornem pel mateix camí.
Arribem a la cruïlla on em de decidir si anem a l'Airosa o no, hem d'esperar a l'Estivi, ja que te molts problemes amb les piles de la màquina de fotos. Decidim anar fins a la foradada, encara que segons les guies diuen que per anar i tornar es necessita un hora.
Una vegada a la Foradada, fem les fotos de rigor i baixem una mica a buscar un raser i esmorzar.
Quan comencem a esmorzar arriba el grup del Reddis, ells ho fan al replà de la foradada.
Sortim mes o menys junts, però nosaltres ràpidament ens despengem al anar a veure un altre foradada. Els tornem a trobar quan ells estan baixant de la Roca Xapada i nosaltres pugem, com es normal l'Estivi passa al segon rocam, on hi han unes fites a dalt de tot.
La baixada es forta, una mica tapada a trossos, però es pot seguir be. Ens tornem a trobar tots a l'Escaleta, es una mica dificultós baixar el primer tros, però s'ha de fer, encara que estic de sort que el company Estivi em posa una corda i a més em baixa la motxilla.
Ja arribem al Coll de Lloret, i aquí ens acomiadem del grup, ells van pista avall, i nosaltres seguim el camí recte, per un camí molt bonic, amb pujades suaus. Passem una font, a l'actualitat tot es un gran aiguamoll, després una balma, que te una columna enmig i al seu tombant s'han format tres petits bassis per recollir aigua. Després, segons el tracks baixats, ens marca la font del Cingle, però on ens la marca no trobem res.
Arribem a la pista i aquí decidim que per anar a la Font del Paradís es massa tard, s'ens faria fosc abans d'arribar al cotxe, i l'últim tros hi han quatre o cinc fonts i dos masos que no podrien parar a veure'ls. Anem avall, i de seguida agafem una pisteta a ma dreta que ens porta a un regulador d'aigua, una petita balsa i uns bassis, tot de l'aigua que porten canalitzada de la font de Bosc. Aquí parem a dinar, veiem el sol que s'està amagant darrera de la Mola dels Conills.
Sense sol, que ja s'ha amagat, seguim canalització amunt, primer es pista, després es sender i després es sender estret amb el canal en mig, o sigui passar com es pot. Arribem on esta la petita presa entre roques que fa que es canalitzi l'aigua, i remuntem una mica el barranc, per poder contemplar un magnific salt d'aigua amb el seu toll, i un auró magnific amb les fulles marrons. Llàstima de poca llum i pocs coneixements fotogràfics, les fotos d'aquí m'han quedat de pena.
No em sap greu, ans al contrari, agrair als companys que m'han ajudat a pujar aquest tros de barranc, fent-me les indicacions per on havia de passar, no se si pel cansament o pel “patós” que soc, no veia per un pujar sense remullar-me els peus.
Ja retornem on hem dinat i seguim un senderó que queda al costat del tub de l'aigua que baixa des d'aquí i va a Mas de Barberans, en una baixada rapidíssima, encara que plena d'argelagues, ens porta a creuar per dues vegades quasi seguides el Barranc de la Vall (la primera a l'altura de la Font de Nofre, que surt del mateix barranc), per arribar a l'àrea recreativa.
Son tres quarts de cinc, i hem fet 13,600 mes des de la sortida al Racó d'en Marc, que per error no portava el gps connectat, que aproximadament son 1,400 kms més, o sigui en total uns 15 kms. No està mal.
Un dia fabulós, amb unes vistes impressionants, encara que jo he quedat molt cansat, feia temps que no sortia degut al meu genoll lesionat, i no sabia com respondrien, que per cert ho han fet força be.
Parlem l'Estivill i jo i ens sembla que fer tota la pista de baixada es una “pal”, a més d'haver-la ja fet una vegada, i que seria molt mes aprofitable quan estem al coll, pujar a buscar la pista de Casetes Velles, uns retombs sota de la casa forestal i intentar arribar a la Font del Paradís i el Mas de Barró, i baixar cap a la Vall per el Mas del Petroli i Font Cendrosa. També preparem un altre alternativa que es anar fins a la Font del Bosc, per si veiem que no tenim suficient temps. La qüestió es allargar una mica el dia, tot i que havien quedat no anar fins a l'Airosa,
Com es normal, el club sortirà força tard al nostre entendre, a dos quarts de vuit, i nosaltres quedem sortir de Reus a dos quarts de set, anirem pel nostre compte l'Estivi, la Chris, l'Esteve i jo. Jo estic segur que els dels club, com sempre van escopetejats, ja ens agafaran.
Sortim de Reus, passem per les Borges a buscar als companys i ja anem cap a Riudoms, i d'allí cap a la general de València. Abans d'arribar comença a ploure, i a estones una mica fort, fet que no pararà fins que hi som a Tortosa, fet que ens fa alentí la marxa.
Deixem el cotxe a l'Àrea Recreativa de La Vall i sortim a peu, a dos quarts de nou aprox., tot baixant per la pista fins el pont que travessa el barranc i va fins al Racó d'en Marc, lloc de gran bellesa i on val la pena extasiar-se una mica.
Sortim i anem a veure el Forat de la Vella, hi han algunes guies que l'anomena el Forat de l'Abella o l'Abellà. La típica passejada es pujar al Racó, anar al Forat i baixar pel que em van dir que era el camí vell, ara molt atorrentat. Un dels companys fa un comentari força poca-solta però graciós: Es que una abella va fer el forat perquè passes la vella, pel que pot tenir els dos noms.
Retornem al camí i ja anem amunt, camí molt bonic, amb moltes agulles, hi ha algun moment que sembla que les fotos de la Capadòcia podien estar fetes aquí mateix, no es igual però s'assembla molt. El camí es força trepitjat de la quantitat de gent que deu fer aquesta excursió. De fet trobem a dos excursionistes acompanyats de dos gossets, aquests només van fins a l'Airosa i tornem pel mateix camí.
Arribem a la cruïlla on em de decidir si anem a l'Airosa o no, hem d'esperar a l'Estivi, ja que te molts problemes amb les piles de la màquina de fotos. Decidim anar fins a la foradada, encara que segons les guies diuen que per anar i tornar es necessita un hora.
Una vegada a la Foradada, fem les fotos de rigor i baixem una mica a buscar un raser i esmorzar.
Quan comencem a esmorzar arriba el grup del Reddis, ells ho fan al replà de la foradada.
Sortim mes o menys junts, però nosaltres ràpidament ens despengem al anar a veure un altre foradada. Els tornem a trobar quan ells estan baixant de la Roca Xapada i nosaltres pugem, com es normal l'Estivi passa al segon rocam, on hi han unes fites a dalt de tot.
La baixada es forta, una mica tapada a trossos, però es pot seguir be. Ens tornem a trobar tots a l'Escaleta, es una mica dificultós baixar el primer tros, però s'ha de fer, encara que estic de sort que el company Estivi em posa una corda i a més em baixa la motxilla.
Ja arribem al Coll de Lloret, i aquí ens acomiadem del grup, ells van pista avall, i nosaltres seguim el camí recte, per un camí molt bonic, amb pujades suaus. Passem una font, a l'actualitat tot es un gran aiguamoll, després una balma, que te una columna enmig i al seu tombant s'han format tres petits bassis per recollir aigua. Després, segons el tracks baixats, ens marca la font del Cingle, però on ens la marca no trobem res.
Arribem a la pista i aquí decidim que per anar a la Font del Paradís es massa tard, s'ens faria fosc abans d'arribar al cotxe, i l'últim tros hi han quatre o cinc fonts i dos masos que no podrien parar a veure'ls. Anem avall, i de seguida agafem una pisteta a ma dreta que ens porta a un regulador d'aigua, una petita balsa i uns bassis, tot de l'aigua que porten canalitzada de la font de Bosc. Aquí parem a dinar, veiem el sol que s'està amagant darrera de la Mola dels Conills.
Sense sol, que ja s'ha amagat, seguim canalització amunt, primer es pista, després es sender i després es sender estret amb el canal en mig, o sigui passar com es pot. Arribem on esta la petita presa entre roques que fa que es canalitzi l'aigua, i remuntem una mica el barranc, per poder contemplar un magnific salt d'aigua amb el seu toll, i un auró magnific amb les fulles marrons. Llàstima de poca llum i pocs coneixements fotogràfics, les fotos d'aquí m'han quedat de pena.
No em sap greu, ans al contrari, agrair als companys que m'han ajudat a pujar aquest tros de barranc, fent-me les indicacions per on havia de passar, no se si pel cansament o pel “patós” que soc, no veia per un pujar sense remullar-me els peus.
Ja retornem on hem dinat i seguim un senderó que queda al costat del tub de l'aigua que baixa des d'aquí i va a Mas de Barberans, en una baixada rapidíssima, encara que plena d'argelagues, ens porta a creuar per dues vegades quasi seguides el Barranc de la Vall (la primera a l'altura de la Font de Nofre, que surt del mateix barranc), per arribar a l'àrea recreativa.
Son tres quarts de cinc, i hem fet 13,600 mes des de la sortida al Racó d'en Marc, que per error no portava el gps connectat, que aproximadament son 1,400 kms més, o sigui en total uns 15 kms. No està mal.
Un dia fabulós, amb unes vistes impressionants, encara que jo he quedat molt cansat, feia temps que no sortia degut al meu genoll lesionat, i no sabia com respondrien, que per cert ho han fet força be.
...........................................................................
 |
Mapa del recorregut
 |
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada