Santes Creus, barraques, cossiols i altres de pedra seca, cim de Santes Creus

Sant Pere de Gaià

Barraques i cossiol de Cal Grauet

Avui ens hem anat fins a Santes Creus a fer un tomb per les barraques de pedra seca, visitar l'ermita (eremítica) de Sant Pere de Gaià, i pujar al cim de Santes Creus a fer un altre vèrtex geodèsic. Per això aparquem en el carrer d'entrada a Santes Creus, ens preparem, i sortim a un quart i mig de nou del mat. Abans d'això per un confusió ximple meva, havíem aparcat en el lloc habilitat més amunt, al costat de la muralla, i enfilàvem pel Gr 172 però en direcció cap el Montagut. Jo no entenia el que em marcava el gps i el company es el que m'ha fet adonar que si havíem d'anar a l'ermita i la zona de les cabanes de la Capona, havíem de creuar la carretera.
Una vegada rectificat del tot, creuem el pont i ens dirigim a buscar el GR 175, Ruta del Cister, pel Camí de les Planes del Pont. Una vegada som als altiplans comença la visita continuada de barraques de pedra, i que fa difícil indicar amb exactitud els camins que anem agafant i deixant. Després de visitar les barraques 6 i 7 del dia, ambdues estan a tocar, decidim intentar anar a l'ermita per un camí que marca el mapa, però que no sabem com estarà. Hem de resseguir, per la vora, la parada on som i llavors ens trobem un vell camí una mica menjat per l'herba baixa, el seguim, però al poc l'hem de deixar per un rastre lateral, ja que una série de pins caiguts ens barren el pas, tornem a sortir al camí i baixem fins a una gran bassa plena d'aigua. Aquí s'han carregat el camí vell, però no tenim cap problema per arribar a la vora de l'ermita. Està arruïnada i una arcada de les que queden en peu, dona la impressió que la pedra de dita arcada va canviar de propietari. Encara que l'ermita està anomenada al segle X, es devia resconstruir posteriorment, ja que el material que hi ha a les parets ho demostra. Tal com he dit està en runes, aguantant les parets, i algunes arcades, no així la teulada, i les portes devien esser arrancades. Els pocs trossos de decoració que queda semblen postissos, no originals. Hi ha les restes del que devia ser un pou o aljub. A la seva vora aprofitem per esmorzar.
Una vegada alimentats, i per la vora d'on devia passar el camí vell, aquest ara està inservible, anem vorejant un camp, fins trobar un camí encaixonat que ens porta un altre vegada a les pistes. Es el camí de Cabra a Sant Pere, per on visitem les barraques 8 i 9. Agafem el Camí dels Muntanyesos, visitant un maset abandonat, les barraques 10, 11 i 12 i un pou d'aigua, veient altres barraques a distancia.
Arribem al que serà el plat fort del dia, en quant a barraques, ja que arribem a la zona de la Capona, i partir d'aquí i durant una bona estona, seguirem les indicacions, hi han canvis de camí, però molt agradable i bonic de visitar. Visitarem la Barraca de la Doble Estança, la Barraca de l'Era de la Capona, la Barraca de la Capona, La Cisterna de la Capona, El Cossiol de la Capona, les Arneres, El Mas de la Capona (enrunat), que tenia a la banda est, tres tines i dintre del mas un aljub. Després visitem un corral sense nom, la Barraca de Ca l'Augé, les dos barraques i el Cossiol de Cal Grauet. Sortim un altre vegada al Camí dels Muntanyesos, amb el Cossiol de la Soleta, un barraca arruïnada, un altre bastant menjada per la vegetació, la Barraca de les Oliveres, en mig d'un camp d'oliveres amb un terra farcit de roselles, i un altre barraca feta servir de galliner. Aquí hem finalitzar el tros de la capona, encara que hi hagi alguna de les que em visitat que no estaven indicades en el plafó informatiu.
Per aquest camí dels Muntanyesos hem de sortir al camí que ve del Pla, però els mapes ens marquen una possible drecera en forma de camí ample. Ho provem i la gran sorpresa es que al poc d'entrar trobem un altre cossiol i un pou d'aigua, amb una construcció de pedra, a la vora, que no esbrinem el que es. Sortim a uns camps, ja que el camí queda barrat per la malesa, posada de forma expressa, i el podem vorejar força bé, sortint un altre vegada al camí que anàvem, quan estem a tocar un maset tancat amb pou a l'entorn. D'aquí ja sortim al camí del Pla, davant d'un mas habitat que té una gran barraca que fan servir, la part més gran amb una porta de fusta, bastant nova, i la part més petita com a barbacoa.
Ara estem seguin el GR 172. Deixem a la dreta la part de darrere del Mas de la Cova de la Monja, aquest tros convertit en càmping. Uns metres  abans del Coll de les Forques, agafem a l'esquerra un petit sender que va a buscar la carena, dalt que es rocosa, després d'un tros, la deixem per un rastre a un nivell una mica inferior, a l'esquerra, ja que per dalt em sembla que no hi ha camí. Tornem a arribar a la carena i veiem el camí que venia, segurament una mica més fàcil que el nostre. Anem de pla, trobem un altre barraca un mica enrunada, i arribem on està el vèrtex. Hem deixat a la dreta un sender que baixava i semblava que era bo. Al costat del vèrtex hi ha la barraca núm. 28 de les que hem visitat. Asseguts a les pedres laterals de la barraca aprofitem per dinar. Després fem les fotografies de rigor i anem cap avall. Per un moment penso que potser el camí que hem deixat abans era bo. Al poc veiem un rastre que baixa que també sembla bo, menys que l'altre, i enfilem avall, però aquest es va dividim i cada vegada es més sotil. Agafem un de lateral que baixa poc, però es deix seguir i va a buscar el anomenat anteriorment. Arribem a ell, i ja de forma més o menys fàcil, té força pendent, ens porta a la carretera i d'allí al cotxe en un tres i no res. Arribem a dos quarts i mig de quatre, després de fer catorze quilòmetres i mig.
Avui ha estat un dia molt intens en quan a visites efectuades, més de 29 construccions, entre barraques, masos, cossiols, pous, etc. La majoria han estat molt interessants, tenint una série de particularitats que s'han anat repetint, totes tenen al menys un prestatge, un forat entre les pedres a nivell de terra, oposada a la porta, algunes tenen més d'una habitació, les més grans tenen annex un petita barraca, adossada a la principal (nosaltres ens rèiem dient que era pel gos), unes altre tenen un tancat sense sostre, potser pel carro, ... Hem passat per antics camins, alguns ara transitats per visitar el tomb clàssic, amb parets de pedra a les dos vores, no altes, similars a les carrerades. El que m'ha sobtat son uns munts de pedres com si fossin barraques, però de menor alçada i sense entrada de cap mena. En principi semblava que era per treure les pedres del camp, però no ho crec, ja que estaven ben posades com les parets de les barraques, i pel que seria dins de la barraca completament ple de pedres. Només em vist un bttero i quan arribàvem a la Capona un senyor de certa edat que marxava. El sol no l'hem vist massa, molt poc, hem tingut moments amb força humitat, que em donava la impressió de si estaven venint les pluges, pel que ens hem tingut un dia trist en quan a la visió dels camps conreats, cereals, vinyes i olivers sobre tot. He de significar que la numeració de les construccions visitades les he posat jo, per aclarir-me a l'hora d'arranjar les fotografies fetes. Molt acompanyats pel cant dels ocells, entre ells, alguns puputs. Una vegada arribats al cotxe ha estat l'hora de fer uns cafès per agafar força i arribar a casa.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.

00000000000000000000000

000000000000000000000000000