"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 10 de maig de 2016

Sant Martí de Sesgueioles, Ferrera, Conill, La Guàrdia Pilosa


Conill
Guàrdia Pilosa



Al matí, i aviat ens hem trobat el Josep Maria i jo per anar fins a Sant Martí de Sesgueioles, a fer una caminada per aquelles contrades de l'Alta Segarra però que pertanyen a la comarca de l'Anoia. Es la incongruència de dividir les comarques per altres criteris que no siguin les naturals. Arribem a l'entrada del poble i després de mirar al cel i comprovar que segurament no plourà, i de preparar-nos, sortim a caminar quan manquen cinc minuts per dos quarts de nou del matí.
Abans d'agafar el camí de sortida visitem, a l'altre costat de la carretera, la creu de terme, a tocar el cementiri, i després, ja dins del poble, l'ermita de la Mare de Déu del Roser i el Campanar, orfe de l'església del Puig que es va enderrocar al segle XVIII. Sortim anant a buscar el pont que creua la via del ferrocarril. El camí es pista i està molt enfangada però es deix seguir. Al poc de passar la vis es veu cap al darrere i a la dreta de Sant Martí dos pobles, que ens pensem que son la Guàrdia i Conill, encara que ens dona la impressió que estan massa a prop; després ens adonarem que el que ens pensàvem que era Conill en realitat es la Guàrdia Pilosa, i el que ens pensàvem que era aquest, no ho hem pogut esbrinar quin es. Quan s'arriba a uns camps conreats i sembla que el camí vagi pel mig, en realitat va per la vora i deixa de ser pista per convertir-se en un camí força bonic i agradable, amb pujades molt suaus. S'arriba al mig d'un camp conreat on hi ha una traça que el creua pel mig per anar a buscar una pista a l'altre costat, però nosaltres preferim vorejar-ho, hi ha camí, per agafar la pista més endavant. Aquesta pista es la que ens porta al peu de Ferrera. Hi ha una drecera que puja bastant directe, però preferim seguir la pista i pujar per on està la masia enrunada de Ferrera, una llàstima d'aquesta gran masia. Per arribar aquí també hi ha pendent, aquesta una mica relliscosa degut al fang. Entre la masia i el turó hi ha a la dreta una creu i unes flors seques, opinem que o hi ha algú enterrat o les seves cendres, i a l'esquerra el que era un bassot. Al Turó de Ferrera hi ha un vèrtex geodèsic, ara molt tapat per la vegetació. Allí aprofitem per esmorzar, encara que es aviat, es un bon lloc.
Baixem per sender fins enllaçar amb pistes. Deixem a l'esquerra l'Equinoterapia de Cal Graell. Els camps estan molt macos, tots verds o grocs de les plantacions de colza, llàstima que no fa sol ja que manca una mica de lluentor al paisatge. Arribem a la masia de Cal Sala i ens desviem a Cal Comaposada, una gran grup d'habitatges agrupats, ara totalment enrunat. Es curiós veure com un gran cobert s'ha continuat fent servir com a corral desprès de que el grup d'habitatges ja estaven abandonats. A més van reconstruir la part de la superfície d'un pou, que es de totxana. Entre mig de les runes es pot apreciar la part baixa d'un aljub o tina. Tot el conjunt està menjat per la vegetació amb cards en excés. Retornem pel davant de Cal Sala, ara casa rural i molt arranjada per fora.
Passem prop d'un altre mas de turisme rural, Cal Joan Pau, on veiem una dona donant tombs pel seu davant i parlant per telèfon.
Ara ja toca pujar per desviar-nos fins les runes de l'ermita romànica (potser era església, encara que petita) de Sant Vicenç. Aquesta construcció sembla que estava a nivell inferior del terreny, ja que ara té tres restes d'escales. Intento arribar al punt més alt del Pedró però més impossible. Tot tapat de vegetació i palpant amb els peus es nota un munt de pedres soltes, però no es veuen i es molt fàcil caure al damunt dels cards que hi ha amb abundància. Arribem a Conill, que a diferencia del que hi ha a la Noguera, aquest es un poble molt ben arranjat, a més de bonic. Pugem fins a la part alta, on hi ha les restes del castell, només queda una paret que serveix per un gran i bonic habitatge bastant nou, com la resta dels de la plaça. Podria ser que aquests habitatges i algun més hagués estat construït amb les pedres del castell. Hi ha un habitatge, a un nivell una mica inferior, que com adorn té dues arcades, que tot sembla que haguessin pertany al castell, encara que restaurades i traslladades.
Al costat de la plaça del castell hi ha Cal Senyoret un gran habitatge amb annexes que ara s'ha transformat en habitatge rural. Al costat hi ha l'ermita de la Mare de Déu del Roser, on darrere de la porta reixada hi han dos portes de vidre que es poden obrir, per poder fer fotografies de dins sense reflexos. Tenim un petit incident ja que les obrim i després no les podem tancar, però es soluciona mercès a una senyora molt amable, que surt de Cal Senyoret.
Sortim pel davant del restaurant la Pedra, una creu de terme sense la creu de dalt i una gran granja, Cal Tomàs. Passem pel costat de la Font de Conill, on han construït una zona d'esbarjo, però que està envoltada per una reixada que tanca el recinte. No entenc massa construir una zona d'esbarjo i després tenir-la tancada. No es una reixa ben feta, sinó que sembla més una cosa provisional però que ja porta bastant de temps al lloc. El camí passa per la vora d'una gran explotació d'àrids i pendents d'això ens passem la cruïlla. Sort que tinc el costum d'anar mirant sovint el gps. Reculem i agafem el camí de Castellfort. Entrem una pista amb ventiladors i de seguida arribem a Guàrdia Pilosa, alguns mapes posen la Guàrdia. Aquest poble està molt ben cuidat exceptuant un detall, entre les cases arranjades i noves i la part del turó on hi havia el castell, han construït un/s grup/s d'habitatges que no estan finalitzats, i l'entorn està com qualsevol obra no finalitzada (un desastre) amb l'agreujant que les de la part més alta tenen parets badades, no cal dir que també tenen els vidres trencats. Hi ha un cartell ben gran de venda que pertany a la immobiliària d'una entitat bancaria, que estic segur que no ho aconseguirà vendre, a més com sempre si t'interessa has de trucar a un 902, o sigui pagar la trucada. Quan tombem una mica pel poble hi ha un gos que bordant ens surt per tot arreu. L'església es petita, al costat té el nou cementiri (amb els nínxols en filera) i les esteles funeràries que hi havien en el cementiri vell. Amb un plafó explicatiu que per llegir-ho has de posar-te de peus al damunt de les flors.
Una vegada vist el poble i com hem vist que dalt del castell hi ha un vèrtex geodèsic, encara que aquest no està controlat, ens dirigim cap allà dalt. Del castell només queden quatre pedres mal posades i on hi devien haver algun habitatge al seu peu, ara es un gran bassot. El vèrtex té acollat una petita antena. Aquí aprofitem per dinar. Comença a fer una humitat que no presagia res de bo, a més i com tot el dia, no fa gens de sol.
Una vegada alimentats sortim del poble i ens encaminem cap el final. Primer pugem a veure un tancat que dona la impressió que sigui una gran bassa i resulta que era un camp per jugar a futbol, ara menjat per la vegetació, però conservant les petites porteries. Després passem pel que era un gran bassot i que de la meitat han fet una bassa més moderna.
Arribem a Sant Martí de Sesgueioles, pels Horts i en comptes de passar pel sota el pont de la via ens anem cap l'estació vella, amb una petita dificultat per arribar a les vies i una segona per pujar a la andana. Ja per dins del poble i abans d'anar cap el cotxe, parem al bar a fer uns cafès. Arribem al cotxe a dos quarts i cinc de quatre, després de fer uns quinze quilòmetres i mig.
La d'avui ha estat una caminada, la que aquests dos últims dies m'ha costat molt triar, no sabia on anar, ja que els últims dies ha estat plovent, encara que anunciaven que avui hi havia la possibilitat que tornés però seria al tard. No em semblava prudent anar per camins de muntanya pel perill de relliscar, en canvi anar per pistes, encara que enfangades es més segur, i més, ja que no estic a tope.
Avui ha estat un dia que quasi no hem vist el sol, tal i com era la previsió, encara que al final ens ha caigut quatre petites gotes que no han molestat gaire, ja que ha estat després de dinar i ja estàvem prop del poble. Ja després per la carretera si que ha caigut bastant d'aigua.
Tot el dia hem estat acompanyats pels cants d'ocells, i algun tros, per sort no gaires, pel soroll dels ventiladors. Avui m'he fixat que a la majoria de camps de cereals i a les seves vores hi ha camí per poder rodejar-los, i alguns caminants ho aprofiten per fer drecera. Ara a esperar a la pròxima.
Al vespre vaig enviar mails al ICGC i al IGN referent al vèrtex no catalogat de la Guàrdia Pilosa, esperem a veure que em diuen.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.










00000000000000000000000



000000000000000000000000000




2 comentaris:

  1. Et felicito, Joan, per aquesta magnífica i agosarada caminada en un dia de meteorologia inestable.
    " Qui gosa, Guanya ! "
    El teu vídeo, magnífic.
    Però no he llegit cap comentari teu sobre la gran quantitat de pous , tots juntets, que veiem a l'altre costat de l'estació, als camps, quan hi passem amb el tren .
    Be, ja diràs, Joan !
    P. S. ¿ Confies amb rebre resposta de les entitats oficials, davant la teva pregunta del Vèrtex geodèsic ...?

    ResponElimina
  2. Mercès per les lloances, però crec que tot es millorable (i empitjorable, està clar).
    Referent als pous, tots son petits horts i cada u té el seu pou. La zona es diu "Els Horts". Quan passaven vam comentar que una màquina els devia fer de tirada, o potser l'aigua va a prop i els van fer a pic.
    El ICGC ja m'ha contestat i em diu que quan el IGN (espanya) els va comunicar el llistat dels que hi havia, amb les seves dades, aquest no hi era a la llista. Potser el van fer i després van caure que no hi calia, es una suposició. El IGN no m'ha contestat, però fins ara, sempre ho havia fet. Esperem.

    ResponElimina