Alforja, Coll de Mort, Mines de les Olles, Creu del Formatge, Alforja

Ermita de Sant Antoni

La Creu del Formatge

Quan vaig anar amb dos companys, al mes d'abril, a fer una caminada des de la Pobla de Cèrvoles, un dels companys em va pregunta si havia tornar al Coll del Mort, a Alforja (vaig estar amb ell fa una colla d'anys), jo li vaig contestar que si, i ell em va dir que es un camí que s'està degradant pel pas de les btts, ja que es un camí estret de terra tova i en les baixades es fan escòrrecs i al final queda molt soscavat al mig i res a les vores, fet que dificulta el caminar. Però la conversa que vam tenir no es va acabar ja que vam canviar de tema, segurament per que la pluja es va refermar. Aquella conversa no hauria de tenir la major importància si no fos perquè a casa em va venir a la memòria i em vaig adonar que havia dit que si, no sé el perquè, i la veritat es que des de que vaig anar amb ell, no he tornat, això em va fer que em preparés una caminada des d'Alforja i que passés pel lloc. Ahir la vaig retocar una mica per fer-la més curta i aprofitar per visitar la Nevera del Metge, l'ermita de Sant Antoni, el Castanyer de Sofia, les construccions de les mines, els mas de les Olles i la caseta del Menut. Tot això, anant a dinar a casa.
Arribo a Alforja, deixo el cotxe en un aparcament interior, al carrer Mestre Taverna i surto a tres quarts de vuit. Només començar ja tinc la primera petita errada, sort que son pocs metres. De seguida ja agafo la ruta correcta, tot passant a tocar l'església l'església de Sant Miquel, i baixo a creuar la Riera d'Alforja. El primer que faig es pujar per un rastre que puja tres marges, a visitar la Nevera del Metge. No entenc que hi hagi recollida de signatures per la recuperació de la Nevera de la Ginoteta i d'aquesta no es parli. No es que estigui en contra de la recollida però crec que s'hauria de recuperar, marcar i protegir les dos. Després vaig i torno fins l'ermita de Sant Antoni, per fer un parell de fotografies.
Deixant a la dreta el camí del Paí, agafo el camí cimentat que passa pel costat dels dipòsits de l'aigua i una mica més amunt les runes del Mas del Notari. Quan la pista tomba en quasi 360 graus i se'n va cap el Pai i la Riera d'Alforja, s'agafa recte per un sender que em penso que està netejat pels d'Alforja, de l'Ateneu Josep Taverna. Es un camí que crec que podria haver estat de bast, però ara està bastant deteriorat, degut a l'excavació que fan les btts. i posteriorment l'aigua, en camins de terra. En els trossos més estrets i al pas que va, aviat serà dificultós caminar. Arribo a una pista que ve per la Pedregosa i jo segueixo recte per visitar el Castanyer de Sofia, un gran castanyer envoltat d'altres exemplars del mateix gènere. El camí segueix i sembla que podria enllaçar amb un altre que  també arribaria al coll, però com no estic segur, retrocedeixo per agafar la pista. Aquí tinc la segona marrada, ja que s'ha de tornar a deixar-la, per un altre camí similar a l'anterior, però en millor estat. M'adono i rectifico.
Quan estic arribant al Coll del Mort sento que pel camí està pujant una moto, prop del coll la sento darrere i com no m'aturo, ell ho ha de fer dues vegades. Si que m'aparto quan arribo al coll per deixar-la passar, i els dos seguim pel mateix camí, voltejar la Serra del Regalat i deixant les Valls a l'esquerra.
Encara que aquest camí comunica amb el camí de les Olles jo vull deixar-ho per visitar les construccions de les mines abandonades. Es veu que no ho vaig veure be a l'Ortofoto, el mapa del Piolet, jo encara no el tenia, i l'ICGC no tenen els camins, pel que em passo la cruïlla. Quan miro el gps veig que si segueixo recte, el camí es bo i bonic, no faré el que tinc previst. Retrocedeixo i no es veu clar el camí de l'ortofoto. La veritat es que un s'ha de fixar una mica, l'entrada no existeix, però als cinc passos ja es veu, era un camí que passava per la vora de les parades de avellaners, ara abandonats. El camí està bastant brut, amb força pendent i que et fa temor que s'acabarà en sec. Hi ja molta pedra, no solta ja que les para els arbusts. Però no s'acaba, va baixant, fins que dona una retomb i es converteix en pista, ja que l'última parada era el camí d'arribada al maset que hi ha, més o menys, en mig de la barrancada, tota plantada d'avellaners. La pista està amb herba aixecada però es va veient per on va.
Es surt a un altre, una mica transitada, però poc, i d'aquesta, en un retomb, surt el camí que portava a les mines. La arribada a les construccions d'habitatges es una odissea pel brut del terreny i perquè el camí està completament desfet, en dos punts s'ha anat avall i s'ha de pujar un marge per després tornar-ho a baixar. I la veritat es que no val la pena perdre el temps, tres construccions que devien ser pels miners, un pou, dos basses i un tros de paret desfet, es tot el que es veu. Em sembla descobrir per on s'anava a les mines pròpiament dites, però no em veig en pit d'anar-hi i menys sol.
Surto per on he vingut, i segueixo fins el Camí de Riudecols fins a les Olles després de creuar el Barranc de les Olles. Vaig a visitar el Mas de les Olles, però s'ha d'endevinar ja que la vegetació se la menjat totalment. Encara s'endevina el rec, tapat, que portava l'aigua del barranc fins el mas. Seguint pista amunt en creuo primer amb un bttetero i una mica més amunt amb dos més. Deixo a la dreta un camí que va a enllaçar amb el de la Creu del Formatge a la Riera d'Alforja, i de seguida a l'esquerra un que puja a Puigcerver, on al costat hi ha una petita barraca. Mentre estic dins visitant-la passa avall un tot terreny. Una mica més amunt entro a veure la Caseta del Menut. A l'entrada del camí hi ha un cartell d'abelles i seguidament una colla de arnes. Quan surto de la caseta i retorno, varies abelles m'ataquen i algunes em piquen, una d'ella als llavis. Surto corrent i cridant «m'estan picant, m'estan picant». Una mica més amunt, quan ja no tinc cap abella enganxada, m'aturo per aplicar-me el llapis per les picades, que per sort va força be. Torna a passar el 4x4 d'abans, que em sembla que es tracta d'una defensa forestal. Mentre estic ja en la recta que arriba a la Creu del Formatge sento veus al darrere. Quan arribo a la creu hi ha una parella i arriba un altre 4x4 de familiars seus. Jo paro a menjar una mica. Els del 4x4 se'n van a buscar espàrrecs amb els dos nens petits i els de les veus que sentia pujant, passen tirant avall després d'un minut de descans, son una dona i dos nens, ens saludem i el nen em desitja bon profit.
Mentre baixo cap a la Riera d'Alforja, em passa un tot-terreny i dos grups de btts, i es sent el soroll d'un vehicle per les alçades. Veig l'enllaç del camí que havia deixat a ma dreta abans del camí a Puigcerver, i més avall la possible baixada per la tartera des del Puig de n'Eres.
La pista de la Riera d'Alforja està molt transitada, cotxes, gent passejant, Arribo al cotxe a la una en punt desprès de fer més de dotze quilòmetres i mig. Un dia que de començament ha estat molt ventós, sort que he anat arrecerat i boscà. Quan he arribat al Coll del Mort el vent ja estava afluixant, pel que no m'ha molestat en absolut. Un dia agradable de muntanya amb els únics sorolls dels tres cotxes, que han estat en moments molt puntuals, el lliscar de les btts, i el xarrar de la gent al coll de la creu. El que si he estat acompanyat pel cant dels ocells, des de l'ermita de Sant Antoni, fins a mig baixada de la creu, molt gratificant. El sol, en els moments que he anat per terren obert, ha donat una mica d'escalfor.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000