Espanya es CORRUPTA, ja li ve de mena

Trobat aquesta interessant reflexió, trastejant per internet:

"La corrupció que suporta amb "resignació cartoixana" la societat espanyola és filla natural de la qual es va generar i cultivar vigorosa durant la dictadura. No obstant això, hi ha mitjans que difonen de forma habitual opinions que suggereixen o afirmen que la democràcia i els partits són els responsables del fenomen.

Milions d'espanyols han oblidat o ignoren que la dictadura va allunyar a Espanya dels anomenats països del "seu entorn" en tots els aspectes, allà també hi va haver i hi ha tripijocs, cert, però res a veure amb els organitzats aquí de cap a peus.

A la resta d'Europa Occidental la corrupció mai va ser comparable a l'espanyola en quantitat i molt menys pel que fa a eficàcia. Van passar els anys, va acabar la dictadura, Espanya va ingressar a la UE i la comparació segueix amb similars resultats, perquè al contrari que aquí, allà els corruptes no es beneficien de tantes inhibicions per part del poder legislatiu i poques vegades obtenen a les urnes tan elevats percentatges de comprensió i perdó.Tan arrelada corrupció no és recent ni créixer per "combustió espontània", és fruit del fet que la mateixa Administració espanyola la va practicar durant dècades alhora que instruïa als administrats a ser "espavilats" per relacionar-se amb ella.

Malgrat aquest passat hi ha càrrecs públics, dirigents polítics i "líders morals" que diuen ximpleries que només són disculpables si per edat no han conegut quan natural era recórrer als regals, al pagament de diners en metàl·lic, al lliurament d'un altre tipus de béns o a la prestació d'algun servei (per exemple, sexual) per obtenir plaça en un col·legi públic o un habitatge subvencionat, una llicència d'importació o una concessió administrativa per crear una indústria, un negoci o un xalet a peu de platja; per posar només quatre de les desenes de tramitacions que tenien garantit l'èxit si es feien les coses com s'havien de fer.

No calia que fossin grans assumptes, durant anys per tramitar sol·licituds de rang menor va ser necessari presentar un paper signat per l'alcalde de barri, el delegat local del Moviment, el capellà de la parròquia o algun dels "comissaris morals" de l'època; aquest paper, pel que sempre es contreia un deute explícitament o implícitament, era tan valuós com un xec avalat pel banc: porti el certificat de bona conducta i li donem la plaça demà mateix.Tot això i més sense oblidar el repartiment de prebendes a parents i amics personals, polítics o econòmics, pràctica tan corrent que va acabar sent acceptada com a lògica per un elevat percentatge dels súbdits de la Espanya cañí!. (He escrit súbdits, sí, però no per error, sinó perquè en rigor correspon als habitants de l'Espanya immortal, on els ciutadans tractats amb mínim respecte i consideració constituïen una minsa minoria, la resta eren súbdits que a milions van ser perjudicats una, dues, tres i més vegades pel que sempre era descrit oficialment com un "lamentable i inevitable" error administratiu o judicial, i desenes de milers d'aquells súbdits van ser catalogats com indesitjables o subversius, multats o empresonats i en milers de casos (sí, milers) van ser víctimes, del molt civilitzat garrot vil o d'un infortunat tret que de vegades, en el súmmum de la mala sort, només era d'intimidació o s'havia tirat a l'aire ... Quines coses tan singulars ocorrien en aquella Espanya!)

Passen els anys i als que teníem 20, 22 o més anys quan va morir el dictador ens indignen o com a mínim ens sorprenen els que despatxen el fenomen afirmant que la corrupció ha estat generada per la democràcia i els partits polítics. Per dir tan gran simplicitat cal ser menor de 50 anys i de memòria, ser fill biològic o polític d'algú que va viure plàcidament a la ignomínia, o bé ser un tipus que va treure profit durant el regnat del disbarat, sense detriment de la quota de persones aculturades, ingènues, alienades, etc.

Tant van calar les pràctiques i les virtuts imperants a l'Espanya immortal que la societat va aprendre a suportar la corrupció i la va fer seva, la va interioritzar fins al punt que els seus ensenyaments han passat de pares a fills i avui encara són milions els que la "digereixen"diàriament i la perdonen a les urnes".

00000000000000000000000