"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 5 de maig de 2016

Punta de l'Home des de Flix


Aljub a les Valls
Vèrtex geodèsic de la Punta de l'Home



Feia temps que em rondava pel cap anar fins a Flix per pujar a la Punta de l'Home, amb la creença que seria una pujada més o menys fàcil. Ahir al vespre m'ha vingut el rampell de fer-ho avui. En un moment he preparat els «trastets», m'he fet un parell d'entrepans i he imprès en paper el mapa de la ruta. Avui m'he aixecat aviat i m'he anat fins a Flix. He anat fins una urbanització a la part alta del poble, per que la caminada sigui una mica més curta, aparcant a la Avinguda de les Valls. M'he preparat i he començat a caminar uns minuts abans d'un quart de nou. He de significar que ja des de abans de Mora es veia un bon barret de núvols negres damunt d'aquestes muntanyes, però quan he arribat ja havien començat a aixecar-se.
He sortit pel camí vell de Flix, però de seguida he agafat cap el Camí de Mont-redons. El noms estan extrets del mapa ICGC 5.000. A la cruïlla on m'he desviat a la dreta, el de l'esquerra que he deixat, es per on tornaré. Allí hi ha una bassa natural que quan plou es deu ompli d'aigua, ara no hi ha, encara que al fons es veu verd  lluent, per la vegetació humida. Deixo, a tocar, un mas a l'esquerra i més endavant em desvio unes passes per visitar unes runes, però resulta que en peu només queda una paret, o sigui poca cosa es pot visitar. Encara que es aviat ja comença a notar-se una mica de calor, el cel està obert i el sol ja comença a escalfar una mica, penso que encara es aviat.  A més no es nota gens de vent, potser aquesta zona queda arrecerada, ja veurem quan estigui més amunt.
Deixo a l'esquerra un mas amb possible granja, i per la pista que segueixo, i des d'una mica abans del mas, hi ha bastantes deixalles a les vores. La incivilització cada vegada està més arrelada. Quan la pista fa un tomb fort a l'esquerra, el camí a seguir segueix recte. Pel que sembla abans s'agafava una mica abans. Al poc el recuperat, per on passo, i l'altre quasi que es toquen, van bastant paral·lels. El «vell» es veu molt més trillat, però jo em quedo en el «nou». Es troben i es passa per terreny rocós. Està molt be i es agradable, amb grans visions cap a l'Ebre. Quan el camí sembla que entra en un camp llaurat, va cap a la dreta per un tros bastant perdedor si no fos perquè en tots els possibles desviaments, el pas està barrat amb línies de pedres. El camí baixa i on al gps tinc la traça que dona un retomb, hi ha un camí que va recte i el mapa del gps em diu que puc fer drecera encara que hi ha tros sense camí. Ho agafo i al moment arribo a un maset completament arruïnat. Era petit amb un aljub on anava l'aigua que recollia de la teulada. D'aquí surt ben visible el que era el  possible camí d'arribada. Pel que després m'ha semblat per arribar al mas es podia arribar pel camí que he deixat i pel que aniré. Però com no acabo de trobar la sortida, dono un petit tomb, però després ja el trobo i el segueixo, encara que hi ha un petit tros una mica tapat. Aquest sender salva un marge per on s'ha de fer, no saltant-lo si no pel costat, o sigui que es el real. Per enllaçar amb el que he deixat abans del mas, ho aconsegueixo mercès al gps, ja que es una gran esplanada amb vegetació alta, encara que bastant aclarida.
S'arriba a una pista, on a la dreta hi ha unes runes, més ben dit dos, una de gra i l'altre de petita, i al davant d'aquestes i al costat d'una sifonada de la canonada d'aigua, surt una drecera. Aquesta drecera va pel mig de camps abandonats i estalvia un gran retomb. Al lluny es veu un cotxe abandonat. Es torna a trobar la pista. Per aquesta pista es passa pel costat d'un mas amb un gran i bonic aljub, darrere d'ell, pel mas de Fanxec amb una creu de fusta i una dedicatòria als avantpassats de les Valls, dos tanques amb cartell de «pas prohibit», fins arribar a un mas rodejat d'andròmines. Des d'aquest mas surt el camí que pujarà a la carena que m'ha de portar a la Serra de la Fatarella.
La sortida des del mas es terrorífica, sort que es curta, abans devia anar a tombar. La sortida es una pendent de terra a la que inclús han fet tallades a la pendent a manera d'escales, però estretes; quan deu estar mullat deu ser una patinada darrere un altre. Quan s'arriba a la carena el camí encara que estret està ben trillat. A partir d'aquí fins que deixi la serra, el vent es deixarà sentir, menys quan passi per dins de bosc, però a les zones més o menys obertes serà bastant molest. La pujada se'm fa bastant dura ja que hi han repetjons continuats. On hi ha una torre elèctrica arriba una pista, que s'ha de seguir durant una estona. En quan es deixa, la pujada torna a ser molt forta. Abans d'arribar a la carena de la Serra de la Fatarella he de parar a descansar i menjar una mica de fruita. La carena de la Serra de la Fatarella ja es bastant més suau, amb una petita sifonada abans de l'última pujada. S'arriba en pla a l'esplanada on hi ha el vèrtex.
Fotos, menjar, reposar i seguir avant. Segueixo la pista, i veig un pal indicador que senyalitza un camí que baixa cap el camí de la Fatarella a Flix. Sembla un camí netejat i arranjat de fa poc, potser per alguna cursa, he trobat un petit tros de cinta petit que havia quedat enganyat a una rama. La he agafat per llançar-la a la brossa.  El que crec demencial es que en un camí que entra en una barrancada i que el camí va fent esses, curtes, per un terreny amb sol de terra fina (molt agradable de baixar), hi hagi gent tant egoista que per estalviar-se dues passes baixi al dret, deteriorant significativament el camí, i que aconseguiran en poc temps, que les esses desapareguin. Quan el tros s'eixampla, continuant baixant, el camí passa per la vora dels marges, no pel mig com la majoria de camins recuperats, encara que aquí es fàcil perquè es deixen pràcticament tots a la mateixa ma, a l'esquerra. En realitat es una baixada amb forta pendent però, de moment, molt fàcil i agradable de baixar.
Una vegada a la pista, que segons els cartell es el Camí de la Fatarella a Flix, i segons l'IGCG té diferents noms fins a Flix, queden uns sis quilòmetres per asfalt. Hi ha una drecera, que jo agafo, i que arriba a una torre elèctrica, allí no la segueixo ja que la baixada es molt forta i penso que pel retomb de la pista serà més agraïda pels meus genolls. Per sort no cal retrocedir ja que per un sender  puc arribar a la pista, sense fer més llarg el camí. Una mica més endavant i al costat d'una cruïlla hi ha una esplanada tota plena de deixalles, botelles, plàstics, envasos de tota mena, etc.; a l'entrada hi ha una pedra on encara es poden veure restes de pintades blaves, es pot distingir el que queda pintat d'una fletxa, pel que em dona la impressió es que va passar per aquí una marxa o cursa i aquest era un lloc d'avituallament. Ho sigui o no ho sigui torno a significar la porcada de part de la gent, inconcebible.
Abans d'arribar a la cruïlla d'aquest matí he deixat alguns masets a dreta i esquerra, per una pista amb extensos camps d'oliveres, algunes de ben maques, i d'ametlles. Els camps estan molt bonics, tots verds i amb multitud de flors. Arribo al cotxe quan manca mig quart per les tres, després d'uns quinze quilòmetres. Un dia molt solejat i això que mentre arribava en cotxe no em donava aquesta impressió, tal i com he comentat al principi, amb fort vent des de que he començat a pujar per la carena perpendicular a la Serra de la Fatarella, i fins que he arribat a la pista de la Fatarella a Flix. A banda he estat tot el dia acompanyat, primer pel soroll dels ventiladors de la serra, però després i durant tot el dia he pogut gaudir del cant dels ocells, que ha fet una mica més agradable la caminada.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.










00000000000000000000000



000000000000000000000000000






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada