"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 3 d’octubre del 2015

Prades, Abellera, Espurrides, Pla de la Guàrdia


Sant Antoni
Font del Pu



Avui ha tocat la sortida quasi-mensual amb els meus ex-companys i cònjuges, pel que ens trobat 16 persones, a l'aparcament de Prades, a la sortida cap l'Espluga. Després de preparar-se, triar el menú del dinar, hem sortit a un quart menys cinc de deu del matí tot anant a buscar el camí de l'Abellera (el de sempre). Hi han cartells de “Caminos Naturales” i trossos del camí arranjats per ells. Només sortir passem a tocar l'ermita de Sant Antoni i seguim amunt. El temps es humit però no fred, fet que fa que sigui agradable el caminar, penso que l'únic que podrà ser una mica molest serà la petita boira que ens envolta que en podrà dificultar les visions des dels miradors, fet que no ha succeït.
Passem pel costat de Sant Roc i arribem a l'Abellera. Un dels companys havia demanar la clau de la porta del recinte i passem a esmorzar a la banda del darrere. Llàstima no tenir també la clau de l'ermita, però ja seria massa.
Una vegada esmorzats, fet les fotos de la banda de la Mistera i de Capafonts, a més de la del grup, seguim marxa. Retornem a Sant Roc, i agafem un sender ascendent, entre el camí de Prades i el que baixa a buscar el GR. El camí es converteix en carener, fins a la punta de les Espurrides, on hi ha un parapet i un pal amb una estelada. La boira ha marxat, quedant una mica de boirina, que no ens impedeix tenia una visió ampla de la plana de Prades i de la muntanya de la Guàrdia. Reculem una mica per agafar un sender que baixa i donant un fort retomb ens aboca cap a la Urbanització la Cova del Vidre i després a creuar la carretera. Hi ha un fet curiós, que com aquí la humitat es deix sentir una mica, mentre uns van amb anorc altres van amb samarreta de màniga curta, la majoria està caminant amb dues capes.
Després de creuar la carretera, espurneja una mica però jo no em vull tapar encara, en espera de com evoluciona el temps. Passem a toca una font que està tancada amb una porta i un cadenat i al poc trobem la Font del Pu. Com es normal quan vaig en grup, m'he quedat endarrerit, acompanyat per tres companys, que estic segur que han anat al meu pas, no al propi d'ells, encara que jo a la baixada de les Espurrides anava dels primers.
A la font hem trobo a la resta del grup, asseguts i esperant-nos. Seguim pista i abans de deixar-la per agafar el corriol per anar al mirador del Pla de la Guardia, trobem l'únic toll provocat per les pluges dels últims dies. Un toll que ocupa tot l'ampla de la pista, encara que es pot passar tant per la vora dreta o l'esquerra sense massa dificultat, amb la curiositat que tothom passa per l'esquerra excepte jo que ho faig per la dreta. El corriol, una vegada deixada la pista, puja de valent a les primeres rampes, però després es suavitza sense deixar de pujar. Es surt del bosc i s'entra en la zona rocosa i s'arriba a la pista arranjada que va de la pista a Siurana al mirador de la Guàrdia. Quan arribo comprovo aquesta vegada he estat l'últim en solitari. Seguim fins el segon mirador, on es divisa clarament el Montsant amb un tros coronat per un núvols. No hi ha boira però està tapat i les visions son una mica trists. A més hi ha un petit ensurt, ja que hi han baranes de fusta acollades amb cargols i en una al caragol li manca la femella, pel que al arrepenjar-se una companya la fusta de la barana s'ha sortit del lloc, sort que la sortida ha estat cap dins i no cap a fora, amb un bon espadat. Una vegada l'ensurt, les claques han estat quantioses.
D'aquí a buscar el Grau del Pau Blai o del Salvadoret, no hi ha camí, es va a l'ample, però per un terreny rocós de molt mal caminar, ja que no es un roquer més o menys llis. Com un company i jo anem a veure que posa un pal indicador de més allà de la entrada del grau, que per cert es un pal del Reus Deportiu que indica que es el Pla de Guàrdia, em torno a quedar dels últims. La verdadera entrada al grau no es per on ara es passa, s'ha de seguir recte uns metres, sense pujar, i llavors trobem la baixada, amb unes amples escales picades a la roca, molt més fàcil de baixar que per on es baixa en la actualitat. El camí va baixant bé, encara que hi ha algunes fortes pendents sense més importància, Quan els dos arribem a les pistes hi han tres companys que ens estan esperant. Baixant torna a espurnejar una mica.
Els cinc anem xino-xano i abans de creuar la carretera, algú del grup, que deuen estar nerviosos per nosaltres, ens truquen dues vegades, com ja ens figurem qui truca, ni contestem. Quan ens veuen que ens apropem, el grup ja segueix camí. Ens trobem amb alguns al aparcament i a la resta al restaurant. Jo em canvio les botes i la samarreta. De l'estona del restaurant el millor es la sobretaula, com sempre. Això no vol dir que el dia sigui dolent, tot el contrari, val molt la pena, jo un plat de bona escudella i i uns peus de porc molt saborosos.

Avui hem fet uns dotze quilòmetres i mig, en cinc hores. El temps ja ho he dit, cel tapat en compte d'un moment que hem vist el sol, unes petites espurnes de pluja, humitat però no fred. El que ha estat fantàstic es que la tardor ja ha arribat aquí, ja es veuen els colors marrons i grogs en els arbres de fulla caduca. Durant el recorregut i la dita sobretaula, les converses han estat les pròpies de cada vegada, amb constants acudits sobre la marxa, però aquesta vegada hem tingut un motiu més de conversa que han estat referent a les últimes eleccions i sobre tot sobre alguns “personatges” i grups que es van presentar. Ara ja que quedat per la pròxima sortida que serà al més de novembre.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.










00000000000000000000000




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada