 |
| Sant Antoni |
 |
| Font del Pu |
Avui ha tocat la sortida quasi-mensual
amb els meus ex-companys i cònjuges, pel que ens trobat 16 persones, a l'aparcament de Prades, a la sortida cap
l'Espluga. Després de preparar-se, triar el menú del dinar, hem
sortit a un quart menys cinc de deu del matí tot anant a buscar el
camí de l'Abellera (el de sempre). Hi han cartells de “Caminos
Naturales” i trossos del camí arranjats per ells. Només sortir
passem a tocar l'ermita de Sant Antoni i seguim amunt. El temps es
humit però no fred, fet que fa que sigui agradable el caminar, penso
que l'únic que podrà ser una mica molest serà la petita boira que
ens envolta que en podrà dificultar les visions des dels miradors,
fet que no ha succeït.
Passem pel costat de Sant Roc i arribem
a l'Abellera. Un dels companys havia demanar la clau de la porta del
recinte i passem a esmorzar a la banda del darrere. Llàstima no
tenir també la clau de l'ermita, però ja seria massa.
Una vegada esmorzats, fet les fotos de
la banda de la Mistera i de Capafonts, a més de la del grup, seguim
marxa. Retornem a Sant Roc, i agafem un sender ascendent, entre el
camí de Prades i el que baixa a buscar el GR. El camí es converteix
en carener, fins a la punta de les Espurrides, on hi ha un parapet i
un pal amb una estelada. La boira ha marxat, quedant una mica de
boirina, que no ens impedeix tenia una visió ampla de la plana de
Prades i de la muntanya de la Guàrdia. Reculem una mica per agafar
un sender que baixa i donant un fort retomb ens aboca cap a
la Urbanització la Cova del Vidre i després a creuar la carretera.
Hi ha un fet curiós, que com aquí la humitat es deix sentir una
mica, mentre uns van amb anorc altres van amb samarreta de màniga
curta, la majoria està caminant amb dues capes.
Després de creuar la carretera,
espurneja una mica però jo no em vull tapar encara, en espera de com
evoluciona el temps. Passem a toca una font que està tancada amb una
porta i un cadenat i al poc trobem la Font del Pu. Com es normal quan
vaig en grup, m'he quedat endarrerit, acompanyat per tres companys,
que estic segur que han anat al meu pas, no al propi d'ells, encara
que jo a la baixada de les Espurrides anava dels primers.
A la font hem trobo a la resta del
grup, asseguts i esperant-nos. Seguim pista i abans de deixar-la per
agafar el corriol per anar al mirador del Pla de la Guardia, trobem
l'únic toll provocat per les pluges dels últims dies. Un toll que
ocupa tot l'ampla de la pista, encara que es pot passar tant per la
vora dreta o l'esquerra sense massa dificultat, amb la curiositat que
tothom passa per l'esquerra excepte jo que ho faig per la dreta. El
corriol, una vegada deixada la pista, puja de valent a les primeres
rampes, però després es suavitza sense deixar de pujar. Es surt del
bosc i s'entra en la zona rocosa i s'arriba a la pista arranjada que
va de la pista a Siurana al mirador de la Guàrdia. Quan arribo
comprovo aquesta vegada he estat l'últim en solitari. Seguim fins el
segon mirador, on es divisa clarament el Montsant amb un tros coronat
per un núvols. No hi ha boira però està tapat i les visions son
una mica trists. A més hi ha un petit ensurt, ja que hi han baranes
de fusta acollades amb cargols i en una al caragol li manca la
femella, pel que al arrepenjar-se una companya la fusta de la barana
s'ha sortit del lloc, sort que la sortida ha estat cap dins i no cap
a fora, amb un bon espadat. Una vegada l'ensurt, les claques han
estat quantioses.
D'aquí a buscar el Grau del Pau Blai o
del Salvadoret, no hi ha camí, es va a l'ample, però per un terreny
rocós de molt mal caminar, ja que no es un roquer més o menys llis.
Com un company i jo anem a veure que posa un pal indicador de més
allà de la entrada del grau, que per cert es un pal del Reus
Deportiu que indica que es el Pla de Guàrdia, em torno a quedar dels
últims. La verdadera entrada al grau no es per on ara es passa, s'ha
de seguir recte uns metres, sense pujar, i llavors trobem la baixada,
amb unes amples escales picades a la roca, molt més fàcil de baixar
que per on es baixa en la actualitat. El camí va baixant bé, encara
que hi ha algunes fortes pendents sense més importància, Quan els
dos arribem a les pistes hi han tres companys que ens estan esperant.
Baixant torna a espurnejar una mica.
Els cinc anem xino-xano i abans de
creuar la carretera, algú del grup, que deuen estar nerviosos per
nosaltres, ens truquen dues vegades, com ja ens figurem qui truca, ni
contestem. Quan ens veuen que ens apropem, el grup ja segueix camí.
Ens trobem amb alguns al aparcament i a la resta al restaurant. Jo em
canvio les botes i la samarreta. De l'estona del restaurant el millor
es la sobretaula, com sempre. Això no vol dir que el dia sigui
dolent, tot el contrari, val molt la pena, jo un plat de bona
escudella i i uns peus de porc molt saborosos.
Avui hem fet uns dotze quilòmetres i
mig, en cinc hores. El temps ja ho he dit, cel tapat en compte d'un
moment que hem vist el sol, unes petites espurnes de pluja, humitat
però no fred. El que ha estat fantàstic es que la tardor ja ha
arribat aquí, ja es veuen els colors marrons i grogs en els arbres
de fulla caduca. Durant el recorregut i la dita sobretaula, les
converses han estat les pròpies de cada vegada, amb constants
acudits sobre la marxa, però aquesta vegada hem tingut un motiu més
de conversa que han estat referent a les últimes eleccions i sobre
tot sobre alguns “personatges” i grups que es van presentar. Ara
ja que quedat per la pròxima sortida que serà al més de novembre.
00000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada