Coll de Bracons, Costa Llisa, Llancers, Porxiugues, Sant Nazari, Grevolosa

Salt de Llavaig

La Grevolosa

Avui he tornat a anar a la Grevolosa, avui acompanyat pel Josep Maria, el company dels dijous, no de tots però si de molts d'ells. Per això hem anat fins al Coll de Bracons, al costat mateix d'on està el cartell de la separació de les comarques d'Osona i la Garrotxa, on hi ha lloc per aparcar. Quan hem arribat nosaltres ja hi havien dos cotxes, una parella que ja acabava de pujar el roquer en direcció nord, i una noia que baixava i anava cap el cotxe, potser a esperar a algú. Nosaltres ens hem preparat i hem sortit quasi a un quart de deu.

Sortim en direcció sud i de seguida deixem el camí principal per agafar a l'esquerra, tot pujant i agafant seguidament els collets de la Pastera i dels Rabadans. Per seguir per la Costa Llisa que pertany a la Serra dels Llancers. Fins el coll de Llancers, sempre anem per entre mig de alts fajos tot lluents, en aquesta zona encara no ha arribat el moment de que canvien el color cap el vermell. Siguin del color que siguin, una fageda sempre es espectacular i més si estàs caminant per dins. Arribem al Coll de Llancers, i el reconec al prompte, de quan vaig passar per aquí a l'any 2012, i es on hem de deixar el camí per baixar cap a Porxiugues. Per cert a l'any 2012 ens ho vam empassar i em vaig a donar quan mirar mirar el gps. Periòdicament ho vaig mirant, més quan no he estat abans en una zona. Només deixar el coll, i baixar una mica ens parem a esmorzar.

El camí des del coll i durant bastant de tros de la baixada es molt fonedís, i va de conya portar gravat el track. Per cert avui porto el track de l'altre any i un tros d'un altre, per si volia retallar el tomb, que hauria estat agafar un camí que sortia baixant, entre el Collet dels Rabadans i el de Llancers. A més també portava dos petites variants. Per una part m'hagués fet gracia fer aquella variant ja que hauria estat nova per a mi, però retallava bastant el tomb.

Arribem a Porxiugues, uns grans camps de pastura, on hi han una serie de vaques fent-lo. Dins del gran paller, per cert molt atrotinat, hi han varies, una d'ells vol sortir però al veure'ns es queda a la porta a l'espera del que fem. Unes fotos i endavant. Ara es tracta de creuar el Riu Fornès, amb molt poca aigua, i anar seguint la seva corrent avall. El camí esta bastant tapat d'aranyoners (sense fruits) i altres matolls una mica punxosos. Alguns trossos es tapa més que altres. Hem de passar al menys dos filats metàl·lics. Hi ha un moment que el camí es complicat de seguir, el rastre està molt tapat de fulles caigudes. Hi ha un tros que no es distingeix d'un barrancó que s'ha de seguir. Ens passem uns metres el moment que hem de deixar el camí per baixar fins el Salt de Llavaig. La baixada es forta de nassos, per terreny que en cas d'haver estat mullat hauríem d'haver baixat relliscant de “culet”. El salt es molt bonic però hauria estat espectacular en cas d'haver baixat força aigua, ara baixa molt poca i a més a l'ample de la roca. L'entorn es molt feréstec.

S'ha de buscar la continuació uns metres rius avall, i a partir d'aquí ja no hi ha cap dubte fins al Prat de la Vola. L'altre any com aquest tros ja havia canviat de color, va ser espectacular, ara es molt bonic però al meu gust li manca uns dies o alguna setmana. Arribem al Prat de la Vola, una gran masia una mica atrotinada però amb senyals de no estar abandonada, inclús té una bombeta encesa. Està rodejada de camps de pastura i amb un gran paller-magatzem al darrere. Mentre estem xafardejant l'entorn veiem baixar un matrimoni (penso) de més o menys de la meva edat. Xarrem una mica, mentre seguim camí junts. Son de Pineda i han baixat per la variant que jo tenia preparada, comentant-nos que hi ha trossos que es perd el camí, pel munt dels rastres fets per les vaques.

Com que ells ja volien parar-se a menjar al Prat de la Vola i nosaltres volem fer-ho a Sant Nazari, ens acomiadem on ens desviem a l'esquerra. Més amunt per sort trobem el camí que ens vam empassar l'any 2012 i ens porta als plans de l'ermita per la part de baix. En uns bancs, que cert han canviat de lloc, aprofitem per dinar. No fa fred pel que no cal que ens tapem. El sol avui quasi que no l'hem vist en tot el dia, en part perquè hem anat molt pocs trossos sense bosc atapeït. De Sant Nazari hi ha molta informació a “inet” pel que no cal que ho expliqui per aquí.

Una vegada alimentats i descansats una mica, jo ja ho necessitava, sortim amunt. El curt tros de pista puja una mica, i quan la deixem, també el primer tros. Trobem un camí que ve de l'esquerra i ja comença la part espectacular de la fageda, amb tres arbres considerats monumentals. Els dos tenim un efecte òptic, els fajos que estan a l'altre costat del barranc els veiem amb els alts troncs molt blancs i perfilats,el que fa que tinguem, els dos, una estranya sensació. Inclús es veu a les fotografies que he fet, i que fa que les fotografies no quedin massa boniques, però amb l'efecte bastant real.

Busco i no trobo la font, i això que porto un waypoint; vaig llegir que estava seca, però esperava saber veure on estava.

Al començament del camí que puja fins el Collet de la Grevolosa hi ha un cartell que diu que cuidem l'entorn, però a partir d'aquí i fins el coll han fet neteja forestal, tallant branques, fajos joves i que creixien amuntegats i ho han deixat tot escampat i a moments tapant el camí, que fa que doni pena tot aquest tros. Arribem a la Collada de Bracons a un quart i mig de sis, després de fer quasi 12 quilòmetres, en un dia magnífic de muntanya, amb un terreny boscà i magnífic, només ha faltat (segons les paraules de la persona que hem trobat) que els arbres haguessin estat torrats. Aquesta es una zona que igual a la de l'altre costat de la carretera, de la que costa molt cansar-se de caminar pels seus camins i boscos.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000