"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 15 d’octubre de 2015

Matagalls des del Coll de Bordoriol, pel Coll d'Ordials


Font Rupitosa
Font dels Cims



Avui en Josep Maria i jo ens hem tornat a anar al Montseny, aquesta vegada es tractava de pujar al Matagalls, però per això he triat una ruta que no sigui la majoritària, encara que sigui sense dificultat de trobar els camins. Tot comptant que sent dijous esperem trobar poca gent.
Arribem al Coll de Bodoriol, aparquem, ens preparem i sortim a les nou en punt del matí. Quan hem arribat hi havia un cotxe amb dos persones, que semblaven rovellonaires, que estaven esmorzant. I mentre ens preparaven ha arribat un altre cotxe d'on ha sortit un que s'ha posat a corre camí amunt. El temps es més aviat fred i amb els cims tapats pel negres núvols.
De la ruta no hi ha massa cosa a explicar. Hem passat a tocar el Corral del Martí o de la Vila i el Coll de Joan, on hi ha una capelleta. Llavors hem agafat a la dreta i hem entrat a la fageda. Encara està verda però amb una bona catifa de fulles vermelles.
Passem per la Font de Llops i arribem a la Font Rupitosa. El camí encara que amb tendència a pujar, jo he notat com si haguessin més baixades. L'entorn agradable, temps plàcid i molt grat per caminar. A la Font Rupitosa ens parem a esmorzar. Aquí com queda una mica més obert per la part de la dreta del camí, entra un airet que fa que ens haguem de tapar.
El camí segueix més o menys pla fins que finalitza el camí ample, en una cruïlla de camins, més o menys trillats. Un cap l'Erola (amb desviacions entre mig), un altre cap a Viladrau, i un tercer cap amunt, que es el nostre. Aquí comença “l'espectacle” per nosaltres. A més que els colors canvien, predominant bastant el vermell, la pujada es de les que a nosaltres ens fa patir, amb moments que van be les mans, encara que portem bastons. Tenim una petita errada que ens porta a peu d'uns saltants d'aigua molt macos, encara que per no retrocedir hem de fer algun equilibri de més. Fins el Coll d'Ordials es d'aquelles pujades que es deixen sentir, i això que d'on vaig treure aquest track, posava que era fàcil, encara que als comentaris la gent es queixava.
Del coll amunt la pujada continua sent forta, però el camí es més fàcil, al ser terreny tou, dins de la fageda, per sortir a un roquer, on es fàcil seguir el rastre pel amarronat del terreny on passa de manera majoritària la gent, Anem seguint la vora del barranc, on hi ha multitud de rastres i corriols. Quan ja hem de tombar a l'esquerra per encarar el Matagalls, que no veiem però suposem, hi han dos fets. El primer es que tot el llom dret del barranquet que baixa del cim, els matolls semblen cremats, morts segur que estan, i dona un espectacle de terra àrida. L'altre es que suposant cap on hem d'anar, el gps per uns moments sembla que es torni boig, potser he estat jo. Tant mirant de seguir el track, com fent un “goto” em va canviat la direcció a seguir, això provoca que faci un semi-cercle on faig de més, uns 200 metres, però que mercès a això passem per la bonica i ben arranja Font dels Cims, on hi ha una figura del Petufet, i on surt un aigua molt bona. Arribem al cim pel camí correcte, encara que no es el del track que portava, ja que aquest pujava per l'altre llom.
Al cim del Matagalls fa molt de fred, amb un vent molt molest. Arriba un excursionista que ve de Sant Marçal, i el primer que fa es tapar-se, tal i com hem fet nosaltres. Faig quatre fotos, que per cert no m'han quedat gens be, i marxem. Cap a la banda de Coll Formic i en una esplanada allà baix, es veu tot un grup que ens sembla de joves, i sembla que estiguin jugant.
Tinc problemes al intentar amagar els papers després d'assegurar-me per on hem de marxar, ja que el molt fort vent no hem deixava plegar-los. A l'alçada del Collet de l'Home Mort ens passa el que havia arribat al cim després de nosaltres i ens comenta que vol buscar un lloc arrecerat per dinar. Abans de la baixada cap al Coll Pregon el colorit de la muntanya es espectacular. Tot baixant avancem a l'excursionista que s'està acomodant sota un gran i bonic faig. Mentre baixem sentim soroll que semblen de serres mecàniques, que es confirma quan arribem al coll, ja que estan fent neteja a l'antre banda del coll. El coll es una gran esplanada tota verda i sense arbres, amb un monòlit en mig. Ja agafem cap a l'esquerra, trobant-nos el que porta el tractor per baixar la llenya, xarrem una mica i ens explica la ineptitud de qui l'ha manat cap aquí amb el tractor amb el remolc, ja que veu impossible baixar amb la càrrega sense destrossar-ho tot i amb el perill que baixant amb el pes de la llenya no pugui anar frenant el tractor. També ens explica una mica dels camins de l'entorn i un consell per on baixar, encara que ens avisa que el primer tros hem d'estar a l'aguait ja que la fullaraca tapa el camí. El color de l'entorn des del Coll Pregon fins el Coll Sabènia es dels que fan honor a la tardor, no hi han paraules. Una vegada hem començat a baixar i fora de la visió del tractorista, ens parem a dinar. Quan estem finalitzant ens posem d'acord que hem de anar una mica ràpids ja que el fred es comença a tornar a sentir-se, i això que estem arrecerats, però en un entorn tot boscà, obac i humit. Arribem a una pista i mercès al que ens ha explicat trobem la Font de Mosquits. Continuem a buscar les pistes per on teníem previst baixar, fins el Coll de Joan, fent una petita marrada al anar per pista, al no trobar la continuació del camí que anàvem. Allí trobem un ramat de bens i cabres que estan pasturant, i tal com sempre dic que els bens son porucs, ja que s'aparten de seguida que ens apropem. L'últim tros ho fem per drecera, encara que el tros final està una mica malament, ja que han tallat branques i les han deixat al camí. Una vegada al coll, encara pugem al muntijol de l'altre costat de la carretera on hi ha un mirador amb dos plafons on marquen el que es pot veure en un dia obert, no com avui que els cims queden tapats per la boira.
Arribem al cotxe quan manquen cinc minuts per les sis de la tarda, després de més de tretze quilòmetres. De tornada a casa hem parat a Viladrau a fer el cafè amb un tros de pasta, perquè ens doni forces per arribar, després d'un gran dia de muntanya.



Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.









00000000000000000000000



000000000000000000000000000





5 comentaris:

  1. Hola Joan, semble que ha d''estar una caminada molt interessant, llastima que no deixi veure el vídeo pel tema dels drets d'autor.
    salut i camins
    Francesc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, youtube em va avisar però creia que es podria veure amb anuncis.
      Quan tingui canviada la música t'avisaré.

      Elimina
    2. Si t'interessa ja es veu el vídeo del Matagalls.

      Elimina
  2. Un bon reportatge, hi ha qui em diu que faig moltes fotos als camins............ veig que tenim el mateix gust per aquestes catifes que ens regala la tardor, no coneixia aquesta fageda, he pujat des de Collformic o per sant Miquel de Barretons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja saps el que et toca, la pròxima per aquí. Com tot l'entorn val molt la pena. Però compte que a vegades el camí es una mica perdedor.

      Cuida't

      Elimina