Llorac, Savallà del Comtat, La Cirera

Avui toca fer un tomb que feia dies que tenia preparat, i que em semblava que em satisfaria bastant més del que ho ha fet. Ha estat ajuntar dos tracks, amb alguna petita variació, com sempre faig. Aparco a Llorac, en un lloc destinat per això encara que no estigui senyalitzat, a la vora del mur que canalitza el Riu Corb al seu pas per aquí. Surto a dos quarts de nou del mati. El dia no està solejat i no s'espera que surti el sol.
Segons el mapa de l'ICGC, l'únic mapa que tinc, a Llorac hi ha el castell i una casa forta. Primer intento localitzar el castell, però entro en propietat privada, i quan em veig al davant de les cases penso que si continuo puc tenir problemes, pel que desisteixo després d'escodrinyar l'entorn el millor que puc. No em sembla veure res que s'assembli que podia haver estat part d'un castell, pel que retorno per on he vingut. Començo aquí la caminada pròpiament dita. Agafo la pista de la dreta, però als pocs metres veig un corriol que puja, la direcció es al possible castell. Com no podia ser d'un altre manera, l'agafo, deixo un possible desvio a la dreta, i el camí es difumina prop de les cases d'abans. Torno a mirar l'entorn, i en comptes de recular, segueixo per un rastre i surto a un camp llaurat. Sembla que no hi ha res, però potser més a la dreta hi ha un tros de paret. Em vaig cap allà i trobo les runes d'un gran habitatge, tot menjat per la vegetació, pel que em costa arribar i entrar. Les parets de fora a menys de mitja alçada, les de dins, amb poques filades en peu, etc. Em sembla veure el que podria haver estar unes finestres en format espitlleres, però res en concret. Em penso que potser no era el típic castell sinó una masia fortificada, encara que no sembla que les parets de fora tinguin els acostumats contraforts. D'aquí per retornar a la pista, hi ha un corriol trillat, però amb uns arbres caiguts en mig, que dificulta una mica el pas.
La pista es el Camí de les Parades, que tal i com indica el seu nom, va deixant entrades a les diferents parades. Abans de que finalitzi en una parada, i segons el track que porto, he d'agafar un corriol que quasi que no es veu, a la dreta. Hi havia unes fites que quasi no es veien, pel que les reforço amb tres pedres més. El corriol es va separant de forma continuada en diferents rastres, però jo intento cenyir-me al track el màxim possible, ja que em posa a prova el anar esquivant els alts matolls i les branques dels arbres. Arribo on he de creuar un barranquet o camí fondal, no sé discernir el que es, al mateix lloc on arriba un rastre més bo de la parada de dalt. A partir d'aquí ja s'embolica del tot, ja que entro en un tram molt impracticable. Encara que porto en el gps, un track real, em vaig barallant molt amb la vegetació. De prop veig en un nivell inferior una pista i aconsegueixo arribar-hi. La pista es molt bruta amb un rastre en mig. Sembla que vingui de l'altre, la que havia deixat, el Camí de les Parades. Potser l'entrada a aquesta era a uns 100 metres abans d'on he deixat l'altra, però no vaig a comprovar-ho, ja que em sembla que a la reculada hi ha una pared espesa de vegetació. El que no entenc es que en el track que em vaig baixar posava que valia la pena fer aquest tros, encara que avisa que està una mica brut, per conèixer l'Obaga del Riu Corb. No sé que dir, ja que emboscat com aquí ja he estat varies vegades, i no li veig massa la diferencia quan estàs en mig d'aquesta classe de vegetació, que es la que tenim per aquestes contrades.
La vella pista poc a poc es va aclarint i en un tomb fort a l'esquerra, que per cert està completament tapat per arbres caiguts, veig a la dreta un bon senderó que segons sembla m'estalviarà un bon tomb de pista. El camí va pujant i té dos o tres repetjons forts, però res que no es pugui superar fàcilment. Arribo a la pista, ara ample i neta, a més de boscana. Poc a poc es va sortint del bosc, i per fi la pista queda completament en zona oberta. De seguida es veu el castell de Savallà però encara falta bastant. Entro al poble, però primer em dirigeixo cap al castell, on hi han varies antenes, i un vèrtex geodèsic. El tomb del castell està amb una tanca però molt brut, igual que el vèrtex. No pujo al vèrtex que té una escala, perquè els primers enganxalls estan molt solts. A la tanca dels repetidors al costat del vèrtex hi ha un quadrat que l'han tallat, deu ser algú que s'ha colat dins del recinte.
Desprès visito el poble, bastant vell però net. A la sortida i assegut a la parada del bus, aprofito per menjar una mica de fruita. Després segueixo per carretera fins el cementiri, on la deixo pel camí de Llorac. El camí te tendència a baixar, i els meus genolls es ressenten una mica, encara que es per pista. Només creuar el Riu Corb, el camí tomba a la dreta per pujar a la carretera, aquest seria el camí normal, per seguir la carretera a l'esquerra, uns pocs metres i agafar la propera pista a la dreta. Però com sempre intento buscar millores, encara que normalment el que faig es pitjor, jo segueixo recte, passo per sota el pont i arribo a un gran camp de conreu cerealístic, que he de resseguir per la vora esquerra durant un curt tros, fins a trobar un lloc per on pujar a la pista. Ara ve un tros d'asfalt, ciment i terra compactada, fins que trobo el desviament cap a la Font de la Cirera. La font i el seu entorn l'havien rehabilitat, amb unes obres que quan es van finalitzar van dignificar el lloc, però ara ja està en un estat d'abandó que dona llàstima. Hi ha una bassa, plena d'herba, amb rentador en un costat. Aprofitant que hi ha unes taules de fusta amb bancs incorporats, aprofito per esmorzar/dinar. Una mica corrent avall, hi ha les restes d'unes basses abandonades, que recollia l'aigua per regar els camps de més avall. D'aquí cap a La Cirera, hi ha un camí vell encara que està completament colgat, pel que vaig pujant per la vora dels camps per si en un moment o altre es podia seguir pel camí. Ho he aconseguit quan ja estic arribant. La veritat es que aquest antic camí entre dos grans parades es normal que es perdi, ja que no hi ha que anar a buscar l'aigua a la font, des del poble, i estic segur que si no fos perquè es una mica enfonsat hauria quedat engolit per un o els dos camps adjacents. A mi m'ha donat molt de pal retrocedir i pujar per la carretera, que es per on deu passar la majoria dels que passen per aquí.
La Cirera es un llogaret, on el castell era una casa fortificada, l'església i el cementiri estan completament connectats, i des d'on es pot divisar els castells de Savallà i de Llorac. Des d'aquí fins a Llorac se'm fa una mica llarg, ja que son uns quants quilòmetres de pista apta per cotxes, de les que jo dic sempre que son amples i polsoses. Hem desvio per pujar fins a la Masia del Ros, completament enrunada i on no es del tot fàcil arribar-hi des d'aquesta banda. Una verdadera llàstima que construccions com aquesta s'hagin abandonat i perdut. Més fàcil em resulta sortir i més hauria estat si m'hagués fitxat amb el camí vell d'arribada al mas, encara que resta molt tapat per l'herba baixa.
Arribo a Llorac i li pregunto a un veí si el castell son les runes que he trobat al matí i m'indica que l'únic castell que hi havia es on al mapa posa "Casa Forta de LLorac", i on posa castell es una antiga masia. Torno a pujar a la part alta del poble per trobar-me una antiga casa fortificada. Arribo al cotxe a les quatre en punt després de fer quasi setze quilòmetres i mig. Una caminada no recomanable a l'estiu degut a la quantitat de pista, apte per cotxes, que hi ha. Pel demés, un altre dia d'excursió i un projecte menys a fer.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000

000000000000000000000000000