 |
| Sant Joan de la Muntanya |
 |
| Sant Salvador de la Balma |
Avui m'he anat sol cap a Pontons, a
donar el tomb de les ermites, tomb clàssic des d'aquí, encara que
tinc intenció, com sempre, fer unes petites variacions. Com que he
sortit bastant aviat, he fet tota la ruta en cotxe de nit i amb
boira, pel que el viatge se m'ha fet bastant llarg. Arribo a Pontons
i deixo el cotxe a l'aparcament. Ja s'ha fet de dia. Em preparo i
quan estic a punt de sortir la dona d'una parella em pregunta on hem
d'anar, jo li dic que depèn del que vulgui fer. Resulta que avui
l'Ajuntament fa una marxa popular. El primer que penso es que durant
el dia trobaré gent per tot arreu, fet que no succeirà.
Surto quan son un quart de nou del
mati. Al sortir tinc un petit despite i m'anava en direcció oposada,
sort que quan estic al començament d'un pont m'adono i giro cua. Ara
si, segueixo carretera en direcció a Torrelles, i on hi ha un pal
indicador, la deixo tot pujant per pista. Aquesta la deixo en un
retomb a la dreta, seguint recte per camí ample i bastant
atorrentat. Em dona la impressió que era un camí vell ara
destrossat. En un petit collet, en tomb, deixo el camí ample per
seguir el que els mapes posen que era el camí vell de Sant Joan.
Totes els tracks i ressenyes que he vist a “inet” segueixen el
que ara es pista, però com sempre, m'agrada intentar passar pels
camins vells, i moltes vegades surto, el que es diu, una mica
escaldat. I com no podria ser menys aquí també em passa, El camí
poc a poc es va tapant, hi ha moments que costa seguir si no es
barallant-se amb els alts matolls. Tal i com figura al mapa s'ha de
deixar un rastre a la dreta i seguir per l'esquerra. Per cert el
començament del de l'esquerra no es veu, però al poc ja es figura
una mica. He de dir que des del collet fins a l'enllaç am la pista i
en quasi tot el recorregut, s'insinuava molt per on va, o anava.
Inclús en varis moments m'ha semblat veure vestigis de camí de
bast, potser de carro. A mig recorregut he intentat anar a veure una
cabana de pedra que segons sembla està quasi a tocar la pista però
no he pogut arribar, ja que la vegetació m'ha impedit el pas. Si que
puc arribar es a la Cova del Batlle Vell. Aquesta cova de tipus
sepulcral fou utilitzada durant l'edat del bronze II, la cronologia
de la qual va dels anys 1500 al 1700 aC., però si no es per
l'historia no en té res d'especial. Hi han fites a l'entrada del
corriol que hi porta.
Al enllaçar amb la pista i a la dreta
tampoc puc arribar a unes runes que marca el mapa. Tot l'entorn son
terrenys dels que no es pot sortir fora dels camins normals, aquests
estan molt concorreguts per les btts (segons indiquen les rodades),
però fora d'ells la vegetació, típica mediterrània, es molt
espesa en el seu sota-bosc. Sense més incidents arribo a l'ermita de
Sant Joan de la Muntanya. Hi han força descripcions a “inet”
perquè jo m'entretingui a posar-les aquí. Està bastant rònega,
encara que aguanta ben arrapada al cingle. S'ha de pujar unes escales
i baixar-les, entre l'ermita i la pared per arribar a la porta i a un
petit mirador. Com es normal està tancada i no hi ha cap lloc per
mirar a dins.
La baixada es molt bonica, al
començament amb escales, bastant malmeses. Al poc, la gent passa pel
que diríem un gran esglaó de quasi metro i mig (està pintat així
de pujada) quan hi ha un retomb, amb el començament una mica tapat,
que fa que es baixi bastant be.
De seguida faig la segona ximpleria del
dia, però aquesta per desconèixer la zona. Em trobo una tanca de
fils ferros que em tallen el pas, i un bon rastre avall. Ja em sembla
que el rastre avall, anirà a la pista per on jo vull passar, però
com vull també passar pel Forn Teuler, crec que es millor seguir
recte. La tanca es passa bé sense fer malbé res. Al arribar a la
pista que va al Coll de la Creu de Sapera, ara asfaltada, em trobo un
altre tanca igual, que també supero pel costat sense problema ni fer
malbé res. On em marca el Forn Teuler, es una masia força maqueta,
i que no em deix veure res. Una opció hauria estat en entrar, la
porta del terreny està oberta, però amb un cotxe dins, i no
m'atreveixo, ja que es propietat privada i jo intento mirar-m'ho
abans d'entrar als llocs si ho veig habitat. El que no sé si
existeix el forn o no, per “inet” el que he trobat es que es el
nom de la masia. Deixo l'asfalt per anar cap a la Font de Sant Joan,
molt deixada, porten l'aigua a l'altre costat del camí on hi ha un
molt petit edifici tancat amb cadenat i una bassa amb aigua, està a
mig de la seva capacitat, i amb l'aigua molt bruta.
La meva intenció era seguir per aquest
camí, i tal com hi figuren a les velles guies, passar per la Masia
de Sant Joan, amb una petita ermita, i tornar a sortir a la pista
asfaltada prop de la carretera, però als pocs metres de la font
trobo el camí que baixa, el que he deixat abans, i recte tinc un
cartell de prohibit el pas, propietat privada. Ja tornem a ser. Com
no sé si sempre ha estat particular, i sent diumenge segur que hi ha
gent, reculo fins a la pista asfaltada per anar fins a creuar la
carretera de Pontons a Torrelles.
Passo pel costat del Molí de Baix, ara
Casa de Colònies Penyafort, en un entorn molt bonic. Deixo el camí
principal a la dreta, les restes d'una barraca a la dreta, una
petita cova a l'esquerra, i ja trobo les marques del corriol que
hauré de pujar. On estan les marques per pujar, es saltar un marge
de quatre/cinc filades de pedres, pel que jo segueixo uns metres
endavant i puc pujar per on lloc més fàcil, hi ha traça de que no
soc l'únic que ha fet aquesta petita marrada per no enfilar-se pel
marge. La pujada des d'aquí fins a Sant Salvador es de les que fan
mal, ja que a més de pujar molt fort hi ha moments que es terra
solta i rellisques. Aquesta ermita està arrapada al cingle, la roca
es la paret de darrere. Hi ha un marge que aposenta la base de
l'ermita. Per entrar a l'ermita hi ha una petita grimpada, molt fàcil
de fer. El que veig quan entro em deix bocabadat, com es pot ser tant
indesitjable (es la meva opinió) per fer aquestes pintades en aquest
indret. Aquí descanso una mica i esmorzo.
Segueixo una mica el rastre endavant,
arrapat a la paret, que es on figura la cova i l'avenc. Crec que
estic al davant d'un dels dos, però on estic es estret, no es pla
del tot, tinc paret per un costat i per l'altre l'estimball, pel que
no m'entretinc i surto del lloc. Per seguir la ruta el camí encara
puja un poc, dalt de tot hi han varis rastres similars, jo segueixo
uns senyals blaus i vermells, son dos tops diferents però quasi
sempre pintats en les mateixes roques. S'ha de seguir un agradable
però estret i ben trillat camí durant uns 800 metres fins a la
pista al Sovall, quasi sempre baixant. Primer hem de creuar un
torrent a l'hora que es deix un camí que remunta el torrent i un
altre que deu baixar cap a Penyafort; hem de deixar el Roc de la
Senyera, on encara voleja un tros d'una senyera i hem de creuar el
Torrent d'en Galla per pujar a la pista.
D'aquí fins a Soval torna a ser
asfalt, pel que se'm fa una mica pesat. A la Creu de Soval, no hi ha
cap creu, segurament en algun moment devia ser. Cap a l'Urbanització
de la Plana de les Torres deu haver una partida de caça de senglars,
a la cruïlla hi ha un cartell i es sent alguns sons de trompeta en
aquella direcció. Soval de Baix a banda de conservar el nom, també
amb posat els dels que deuen ser els propietaris i Soval de Dalt es
una gran masia, que potser en els seus temps estava fortificada. Cal
Bruno està abandonada, degradant-se però encara totalment en peu.
Té una teulada que aviat farà figa, segons es veu des del camí. Al
poc arribo a la Font de Soval en una raconada molt obaga. Hi ha
dipòsit però l'aigua brolla i va a una petita bassa.
Al poc el camí que fa la gent entra a
una parada de vinya, però jo veig l'antic camí una mica més
enlairat, que va a tocar el marge de dalt. Com la vegetació al
costat del marge està creixent lliurement, el camí es fa estret, i
mal caminar al passar entre aranyoners que hi ha a banda i banda.
Surt a un camí ample que va a passar entre els Cal Canti i Cal Tiano
i surto un altre vegada a l'asfalt, fins a Santa Magdalena, amb el
cementiri quasi a tocar i el que crec que es la Rectoria pegada a
l'ermita. En comptes de baixar pel camí directe, que a més passa
per la Font Voltada, jo surto a la carretera i dono un gran tomb.
Volia arribar al poble pel camí de l'església, llarg però sense
problemes. Aquí ja torno a entrar a la civilització, encara que
deixalles he trobat bastant durant el dia.
Abans de creuar la Riera de Carbons,
pujo pel camí que va a Santa Magdalena per visitar la font Voltada.
Està arranjada amb una taula i dos bancs de pedra però totalment
deixat tot l'entorn. Torno a baixar, i a tocar la Riera de Carbons hi
ha el Molí de Dalt, ara completament arruïnat. Passó per la plaça
on hi ha l'ajuntament i vaig a buscar on tinc el cotxe. En l'altre
pont (ha Pontons hi han varis) fotografio l'església de la Mercè.
Es incomprensible que un edifici com aquest estigui en aquest estat
de conservació. Aquesta classe de monuments que el propietari, sigui
qui sigui, tingui en estat d'abandó haurien de ser expropiats, però
llavors s'haurien de rehabilitar i potser no hi han diners per
fer-ho, però al menys fer el mínim per conservar el que hi ha.
Arribo a l'aparcament quan manquen cinc
minuts per dos quarts de dos del migdia, després de fer quasi 12
quilòmetres, en un dia rúfol, però sense ploure. La xafogor ha
estat present en els llocs on no corria l'aire, però on això
passava l'aire era més aviat fresc. En total ha estat un bon dia de
muntanya, on una vegada més una sortida fàcil, jo, l'ha he
convertit en moderada. M'ho tinc que fer mirar, sobretot quan hi vaig
sol. Com anècdota, quan he arribat al cotxe també arribaven algunes
parelles, que semblava que vinguessin de la caminada que feien,
potser no, però han estat unes sis parelles i m'ha donat aquesta
impressió.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada