Les Creus Vermelles

Crec que continua sent d'actualitat al mon, i més quan un miserable ministre d'assumptes exteriors (assumptes exteriors de les empreses amigues), fa una declaració dient que no hi ha problema de vendre armes a Aràbia Saudita ja que farà un us correcte. Com pot ser un esser tant menyspreable, com si fos possible fer us correcte de l'armament, i més un país dictatorial com aquell.

Soc conscient que amb aquesta entrada al meu bloc no s'aconsegueix res, però es una manera de desfogueig al veure com aquest corrupte govern contesta a totes les preguntes i queixes amb parides mentals, que estic convençut que ni ells se les creuen.

NO HI HA QUE OBLIDAR QUE EL QUE CRIDA: "AVANT ELS MEUS VALENTS" ES EL QUE ES QUEDA A COBERT. 

Les creus vermelles es belluguen dins l'horror

de cossos morts, cossos ferits, cares de por

que sembren el camí

Quina batalla, quina lluita, quin valor.

Quantes medalles al pit del guanyador.

Només trenta mil morts al camp de l'honor

que ja no tornaran a veure sortir el sol.

Les creus vermelles s'han endut ja l'últim cos,

ara és la feina de les mosques i la pols

borrar tots els records.

Records d'uns homes que pensaven ser els millors

que a la batalla es lliurarien de la mort,

com d'altres somiadors

que al camp de l'honor

ja mai mes tornaran a veure sortir el sol.

Quina festa

fan els corbs revolant,

sobre les restes

d'aquell grup de soldats

que somiaven ...

000000000000000000