"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 3 d’agost de 2015

Estada a Malmö: dia 03, Malmö


Turning Torso
Oresundsbron



A partir d'ara les coses seran un mica diferents, ja que en els pròxims dies Bernat només podrà estar amb nosaltres per dinar, a les 12, i després quan plegui de la feina, a les 5. Aquest matí la Maite no té massa ganes de caminar, ja que està cansada de l'atrafegament d'aquest dies, en canvi jo vull aprofitar per veure més llocs. Primer vaig a esmorzar, l'autoservei de l'hotel es bastant bo i variat. Variat en el menjar, encara que cada dia hi hagi el mateix, dona per anar variant quan es tracta de quatre esmorzars. Una vegada enllestit aquesta feina diària, toca el moment de sortir a caminar, encara que sol.
Vaig cminant a pas ràpid per Regementsgatan i per Kung Oscars väg, deixo a la dreta el gran parc Slottsträd i el carrer on està el Teknikens och sjöfartens (el museu de la tècnica), i entro al gran àrea d'esbarjo, Ribersborgsstraden, que em queda totalment a l'esquerra. Una gran zona de gespa (o similar) que a trossos està una mica amarronada, entre Turbikanalen i el carrer Vaktgatan, i entre Limhamnsvägen i el mar. A l'altre costat dels dos carrers hi han blocs d'habitatges. Aquesta àrea d'esbarjo es un dels llocs on els “malmoguienses” van a passejar a peu o en bici, sols o en família, o simplement a passar una estona a l'aire lliure.
Des d'aquí es pot veure l'Oresundsbron, el pont que uneix per carretera i ferrocarril Malmö i Copenhaguen. Es veu clarament com surt des de Malmö i després es va perdent en la llunyania. També es veu clarament el Turning Torso. El pont i l'edifici son dos dels elements emblemàtics de la ciutat. No m'entretinc massa ja que he d'estar a no més tardar, a tres quarts de dotze a l'hotel, ja que a les dotze hem quedat amb el Bernat. Me'n vaig a creuar el Turbinkanalen, passant pel costat del Malmö Wake Park, un petit parc d'aventura. Per arribar a Salongsgatan, he de creuar dos petits ponts, a l'esquerra hi ha un petit moll de petits vaixells d'esbarjo i a la dreta quatre habitatges enclavats en un petit ramal del canal.
Per Salongsgatan arribo al peu del Turning Torso (tors en gir). Aquest edifici es un gratacel de 190 metres d'alçada i 54 plantes, sent l'edifici residencial més alt de Suècia i segon d'Europa. Es una obra de l'arquitecte Santiago Calatrava (aquell del que fa un temps, alguns en deien: “Calatrava te la clava). Aquesta torre està inspirada en un tors humà que es retorça sobre si mateix en un gir de 90 graus, des de la base fins a l'última planta.
Extret del wikipedia: “L'origen de l'edifici es remunta a 1999. El llavors director gerent de la cooperativa sueca d'habitatges HSB (la major de Suècia, fundada en 1923, promotora i actual propietària de l'edifici), Johnny Örbäck, va quedar impressionat en veure en un catàleg una escultura d'un tors humà de Calatrava realitzada en 1998. Immediatament es va posar en contacte amb ell i li va demanar que apliqués el concepte a un edifici residencial que la seva empresa volia construir en Malmö.
Una de les raons per construir el Turning Torso va ser restablir un panorama urbà recognoscible per Malmö, que havia quedat orfe des de la desaparició de Kockumskranen (La Grua Kockums) en 2002, situada a menys d'un quilòmetre de l'actual emplaçament de l'edifici. Els polítics locals van considerar que era important per a la ciutat tenir un símbol per Malmö (Kockumskranen, una enorme grua utilitzada per a la construcció de vaixells en les drassanes de l'empresa Kockum, simbolitzava, d'alguna forma les arrels de Malmö com a ciutat industrial; Turning Torso podria ser considerat com un monument d'un Malmö més nou i internacional”.
Estar al peu d'aquest edifici dona unes sensacions estranyes, al comprovar com es va girant la seva estructura. Després d'una bona estona admirant aquesta singular mole d'acer, vidre i formigó emprenc la tornada, per això agafo el carrer Vastra Varvsgatan. De sobta em sembla que alguna cosa no està bé i quan arribo a la cantonada amb Riggaregatan i després de mirar-me millor el mapa, tot el dia vaig amb el mapa a la ma com els “guiris” (que per cert es el que soc aquí), m'adono que he agafat be el carrer, però en direcció contraria. Em torno però per uns altres carrers, una part en construcció. Tota aquesta zona es d'expansió, on junt a algunes cases adossades molt boniques, hi han blocs de pisos de diverses alçades però amb molt bona harmonia, i les que estan construint també sembla que seran harmonioses amb l'entorn. Es veu que es de les zones en expansió, més cares, tot tenint en compte que Malmö té molts problemes d'habitatge, ja que som cars i difícil d'aconseguir els de lloguer. Per assegurar-me que vaig bé, li pregunto a una dona que porta un cotxet de crio, i em diu que segueixi per on vaig, que es correcte.
He d'accelerar el pas ja que he perdut una mica de temps. Passo per davant de World Maritime University i enllaço pel camí per on he vingut. Arribo a temps per, junt a la Maite, anar a esperar al Bernat a que surti de treballar per anar junta a dinar.
Anem a un restaurant on està molt concorregut de gent treballadora (Gränden), i on l'entrant i el postre es autoservei, i s'ha demanat el segon plat, amb beguda d'aigua o un líquid que no sé catalogat però que té bon gust, una mica esdolceït. No entra el cafè o similar. El dinar es molt bo i abundant. Els menjars d'aquests països abunden les salses, o sigui a qui no els agradi o els senti malament, han de portar compte.
Bernat es va a treballar i nosaltres tornem al Teknikens och sjöfartens ja que no vam acabar de veure'l i es bastant interessant, tot passant per dins del Gamia kyrkogärden, que es un cementiri reconvertit en passeig. Un passeig pel cementiri és com un passeig pel passat. Les inscripcions en els làpides de les tombes recorda a les famílies que han jugat un paper preponderant en el desenvolupament de la ciutat durant la dècada de 1800 i principis de 1900. Ara ja no enterren ningú aquí, quedant com el vell cementiri.
Una vegada al museu, Maite i jo, ens dediquem a visitar les sales que no havíem pogut veure l'altre dia, i completar la que vam deixar a mitges. Una visita curiosa es entrara dins del submarí U3. Era un submarí de capacitat per quatre mariners. Per visitar-ho des d'una punta a l'altre s'ha de passar per dos forats rodons, un d'ells doble, on una persona amb excés de volum i poca agilitat, li costa una mica, sobre tot el forat doble. Les comportes si es tanquessin a l'hora faria quedar dividit el submarí en tres compartiments. Poca mobilitat en tot el submarí devien de tenir els soldats que habitaven aquí. Es estret i ple d'instruments de control i d'indicadors.
A l'hora acordada arriba Bernat, i tots tres finalitzem a la sala de la ciència, molt similar al Museu de la Ciència del CosmoCaixa, quan jo el vaig visitar. En tres activitats competim a veure qui guanya, riem molt. Quan manca un quart per l'hora de tancar ja comencen a avisar per que la gent marxi, nosaltres apurem fins l'últim moment. Des d'allí ens anem a l'estació central per agafar el tren ja que volem tornar a l'Ikea a comprar uns quants dels articles que li manquen al pis del Bernat. També apurem fins a l'hora de tancar. Anem a deixar els embalums al pis i després a sopar. Tornem al japonès (Restaurang Yukai), on un altre vegada quedem contents. Després de sopar i a la sobretaula, tot xarrant, no ens adonem que va passant el temps i quan marxem, ràpidament tanquen portes, o sigui que estaven esperant que nosaltres marxéssim per tancar. D'aquí cap a l'hotel i esperar a un nou dia.

Fotografies baixades d'inet





Grúa Kockums (fotografia del 2002)
Oresundsbron





Per baixar i/o veure les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000

El vídeo correspon del dia 3 al 5 d'agost



000000000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada