"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 5 d’agost de 2015

Estada a Malmö: dia 05 (últim), Malmö


Radhuset (Ajuntament)
Des de la barcassa, en la visita turística pels canals



Avui es l'últim dia aquí, ja que pocs després de les vuit del vespre ens surt el vol cap a Barcelona. Això no vol dir que no l'aprofitem fins l'últim moment. Encara que ens aixequem com cada dia, com hem de fer les maletes i pagar l'hotel es pel que sortim més tard de l'acostumat. A l'hotel ens permeten deixar les maletes en una petita habitació habilitada per això. Hem de trobar-nos amb Bernat, com cada dia, per anar a dinar, i fent temps ens anem a donar un petit tomb pel centre. A la plaça Stortorget, on està l'ajuntament, ens sobta veure que està molt guarnida amb banderes arc-iris, com si es celebrés algun acte gai. Es curiós aquest ajuntament, que es un gran i magnífic edifici i molt digne de veure'l, que als baixos d'un costat hi hagi un restaurant.
Ens trobem amb el Bernat i ens anem a menjar, anem un altre vegada a Gustav Adolf, i avui com no es festiu tenen el que diríem “menú del dia”, autoservei d'entrant i postres, i triar segon plat, que fa que pugui variar una mica el preu. De beguda es l'aigua la que entra. La veritat es que quedem contents del dinar. Ell se'n va a treballar i nosaltres ens anem a comprar per anticipat, els bitllets per fer, els tres, una visita turística pels canals. La taquillera que parla bé el castellà, encara que no ho es com tampoc llatina, ens perdona 2 corones, al jo no tenir prou xavalla i per no canvii un bitllet.
Maite i jo passegem una mica, aprofitant per comprar els últims records, i per fer córrer el temps tot esperant la sortida de la feina de Bernat, que coincideix, amb molt poca diferencia, amb el que es formi la cua per la nostra sortida.
La navegació es entretinguda, ben explicada por la guia, en suec i en anglès. Berrnat va traduint a Maite el que diu, i jo entre el que agafo de l'anglès i el que agafo de Bernat, m'assabento de moltes explicacions, no totes, està clar. Fer una visita panoràmica-turística te l'avantatge de que t'ho expliquen tot, però no deix de ser una mica difícil pair-ho. Es increïble la quantitat de ponts que té aquesta ciutat, i la guia, que va asseguda a la proa, damunt de la part elevada on sota estan els motors, s'ha d'ajupir sovint.
Una vegada enllestit el tomb, ens dirigim a l'hotel per agafar les maletes i anar cap a l'aeroport de Copenhaguen. Tenim reservat un vol de Norwegian Airlines‎. Agafem el tren al Triangeln, aquesta estació va tenir un premi pel modernista que la seva estructura. Com anècdota dir que els bitllets els paga Bernat amb la seva tarja de crèdit, a qui hauria de reemborsar el seu import en euros, però quan passa el revisor ens diu que el bitllet no han estat pagats, per error en la tarja. Bernat li explica que nosaltres anem a l'estació i queda que pel seu viatge de tornada tornarà el treure comprovant que sigui tot correcte. Ens hem estalviat uns diners però sense intenció de fer-ho.
Nosaltres ja teníem feta la facturació i triat els seients des de Reus, però toca passar per les màquines per que ens donin les tires a enganxar a les maletes, on posi el destí, vol, etc. Per cert no es massa fàcil saber com s'enganxa, per molts dibuixos que hi hagi. Ara resulta que deixar-les a les cintes transportadores també es d'autoservei, sense personal. Tenim dues hores abans de que surti, pels que aprofitem i anem a fer una begudes. Passem les últimes hores junts. Ahir ja li vaig donar tota les monedes que em quedàvem igual que vaig fer amb les monedes daneses, ja que les monedes no es canvien. M'he gastat tot el diner suec que portava i el danès que vaig canviar, però tocarà fer números amb Bernat, per transferir-li els diners que li dec, ja que ell ha pagat molt en targeta, perquè a mi em cobrarien comissió de canvi.
El vol es bastant agradable, l'avió no va massa ple, i com que a la nostra fila hi som tres, i hi ha algunes on no va ningú, a mig vol ens canviem per poder estar més amples. Arribem a Barcelona amb un avançament de 20 minuts. Anem a l'aparcament on tenim el cotxe, paguem el preu acordat a l'oferta i ens anem cap a casa, on arribem molt cansats però molt satisfets de com han transcorreguts tots aquests dies. Aquests dotze dia han estat per recordar. Ara toca descansar, arranjar les fotografies, que han estat unes 1.950, fer els comentaris de cada dia i publicar-los. Com sempre dic, el blog ho faig per a mi, però si la gent pot aprofitar el més mínim jo m'alegraré.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.





00000000000000000000000

El vídeo correspon del dia 3 al 5 d'agost



000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada