"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 2 d’agost de 2015

Estada a Malmö: dia 02, Malmö i Copenhaguen


Llac Pildammarna dins del Pildammsparken
Den lille havfrue (La Sirenita)




Avui ens toca un altre dia intens, tot visitant aquesta localitat de Suècia i Copenhaguen a Dinamarca. Una vegada ben esmorzats en el autoservei de l'hotel, ens trobem amb el nostre fill i comencem la passejada d'avui. De primer ens dirigim a creuar el Magistratsparken (parken es igual a parc), passem per davant del Malmö Opera, i per l'entrada al Malmö Idrottsplats (Malmö IP) que son unes instal·lacions esportives. Ens endinsem per Pildammsparken, on dins hi ha el magnífic Pildammarna, un gran llac amb sortidors d'aigua en mig i moltes aus, ànecs, gavines, corbs i altres. Sortim quasi al davant del Malmö Stadion, que era el camp on jugava l'equip local de futbol, però per no reunir les degudes condicions per partits internacionals, l'equip local Malmö FF juga al nou estadi Swedban Stadium (més conegut com Malmö Nou Estadi). Aquest nou estadi es darrere de l'anterior.
Ens tornem a introduir pel mateix parc, i el primer que ens trobem es un petit teatre, amb l'escenari a més baix nivell i unes grades al tombant, pels espectadors, on hi ha una persona pujant les escales saltant amb els dues cames juntes, arribant dalt, baixant normal i tornant a pujar saltant. Amb el dia solejat i calorós que fa, no sé com ho pot aguantar. Aquest parc, tal i com he dit abans es digne de visitar, amb jardins molt ben arreglats i vistosos, grans arbredes, escultures, parterres amb flors, pèrgoles, fonts ornamentals ..., o sigui quasi tot del que es pot demanar a un gran parc enjardinat. I tant com també he dit abans, hi han molts ànecs. Tres curiositats, en una arbreda on en mig hi ha una pèrgola d'obra, es el lloc on hi veient més brossa escampada. Un altre es que en un tros tot de gespa a tocar al llac i darrera una bardissa molt ben tallada, hi ha unes dones amb grans bosses de botelles de plàstics, que tot sembla que les van recollint per després portar-les a vendre, aquí a Suècia paguen per tornar els envasos. L'última curiositat que veiem, es que hi ha una escultura que es com si fos una planxa de costat (el electrodomèstic), de pedra amb mànec de ferro.
Ens anem cap l'estació de Triangel, on a la plaça, prop de l'entrada, Maite i jo ens asseiem en uns bancs, ja que Bernat ha de fer una petita gestió. Hi ha un gran aparcament de bicicletes que està “arrebotit” de bicis. Com a tota gran ciutat, estar assegut en un joc de pas, es una petita distracció per la varietat de gent i fets que en fan.
Una vegada finalitzada la gestió, el fill ens ensenya el seu pis, que encara està en mínims, però que ja anirà enllestint. Ens anem a dinar a un restaurant italià, però bastant suecialitzat. (L Angelo pub & Ristorante). Com que dinem a la terrassa, em fixo i comentem que a les terrasses del bars i restaurants hi han unes petites mantes, en moltes taules, perquè la gent es pugui tapar quan fa fred, mentre continuen menjant i/o bevent a fora. Com anècdota, Maite tenia una manta a l'esquena, i quan va al servei, una nena que està en la taula de darrere, els bancs de seure estan a tocar, li fot la manta. Quan Maite torna del servei i ho veu, es fixa que la nena està (com es diu) rient sota el nas. No passa res.
Ens anem a l'estació a buscar el tren cap a Copenhaguen. Des de l'estació anem a peu cap on es la Den lille havfrue, o sigui La Sirenita. Hi han algunes dificultats per poder-la fotografiar sense gent, per la quantitat que s'acumula al seu voltant, tant darrera de la barana, a les escales, com al seu tombant, tot això ajuntat que no es una figura gran, tot al contrari. Al final després d'unes quantes fotografies, pels dos costats i per darrere, la part del davant dona al mar, podem marxar satisfets de feina feta (??). Ens anem a prendre uns gelats a Langelinepavillonen, i després ens dirigim al Kastellet, antic castell on encara viuen un/s destacaments de soldats. Els habitatges es veuen arranjats i molt bé, i el gran jardí que l'envolta, preciós. Té forma de pentàgon, tot rodejat per un fossat amb força aigua i només amb dos entrades, per ponts, una al nord i l'altre al sud. Hi ha un camí que tomba tot el contorn, un camí de ronda elevat, al centre estan les edificacions, l'església (Kastellskirken) i uns monuments dedicats als cascs blaus noruecs mort en servei. Bernat i jo donem tot el tomb al camí, i Maite es queda descansant en un banc. Ens avança un soldat, amb fusell penjat a l'esquena, que fa un a part del camí de ronda, fent sortir a la gent que està asseguda o estirada a la gespa, ja que està fora del camí i fent lligar a un gos que anava solt, al seu propietari. Una vegada reunits els tres, creuem tot el castell, passant entre els habitatges i sortint per l'altre porta. Just estic a temps de veure el canvi de guàrdia, un soldat al davant de la bandera.
Passant pel mig del Churchillparken arribem a l'església de St Alban's Church i al Gefionspringvandet. El Churchillparken està dedicat al polític anglès i on hi han varies figures de persones amorfes, en diferents punts. També entre altres hi ha una escultura dedicada a una walkyria. Gefionspringvandet es una gran i espectacular font on la deessa llaura la illa de Selandia amb els seus quatre fills en comptes de quatre bous. Els bous de la escultura representen els seus quatre fills. Tant l'església com la font l'havíem vist mentre fèiem el camí de ronda, i ens havia semblat que valia molt la pena, tal i com ha estat.
Una vegada enllestit aquestes visites, per Esplanaden i per Gronningen anem cap a l'estació. Abans d'anar cap a Malmö fem una aturada a Svågertorp per comprar uns articles a l'Ikea, però resulta que els diumenges tanquen a les set i nosaltres hem arribar a tres quarts de set. A Suècia els horaris de les botigues van diferents, a més les begudes alcohòliques, son en botigues especials i horaris bastant estranys per nosaltres. Però en general l'horari en aquest país es molt més sensat que al nostre.
Avui per sopar ens conformem amb unes amanides en un McDonalds, en un establiment molt brut. Es veu que no hi ha personal per netejar les taules i el terra, on a trossos t'enganxes al caminar. El menjar es normal en un establiment d'aquesta cadena. Després cada u al seu cau, però Bernat abans d'anar-se cap a casa, cada dia ens acompanya fins a la porta de l'hotel. 

Per baixar i/o veure les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000

El vídeo correspon als dies 1 i 2 d'agost



000000000000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada