"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 23 de febrer de 2014

Valldora, Travil, Cap dels Plans, ermites Santa Margarida, Sant Jaume i Sant Andreu



Mirant enrere tot pujant cap el Cap dels Plans

Avui ens hem trobat el Jordi i jo i em enfilat cap el Solsonès a fer una ruta a cavall entre aquesta comarca i l'Alt Berguedà. Arribem a la Valldora, ens preparem i sortim a tres quarts de nou. La majoria de gent que aparca aquí o va cap a Busa o segueix pista amunt, cap a Graudescales, però nosaltres tenim la intenció de fer-ho diferent, que es pujar cap a Taravil, i baixar cap els plans sota el cingles de Taravil i les Lliberteres. Tota la ruta la he planificat sobre planell de l'ICC, topo i orto, ja que no havia trobat cap ruta que pugés per aquí, ja que com Taravil també es diu Travil, jo havia buscat per aquest últim nom, sense fer-ho per l'altre. Després de fer la ruta ja he trobat alguna de la zona, però cap de la baixada que hem fet, si alguna, sense passar pel vèrtex i baixant directament a la Mora.
Enfilem pel GR amunt, per pista amb forts repetjons, amb retallades però sempre molt ben senyalitzades. L'entorn es bonic amb pins joves, estrets i alts. Fa bastant de fred i està tot molt humit. Es una verdadera llàstima que als mapes de l'I.C.C. no estiguin marcats el senders de llarg recorregut, al menys aquests, però no es pot demanar massa ja que tampoc inclouen molts senders de segon quines zones. Quan el camí s'apropa a la Rasa de la Frau, que queda a bastant apregonat a la nostra esquerra, deixa de ser pista per convertir-se en camí, que puja fort, es pedregós i amb algun retomb arranjat amb troncs perquè no es perdi, amb molt bon seny. Després es torna a convertir en pista, on es va alternant les fortes pujades amb tros planers. Com la pista està bastant retocada hi ha un lloc que el camí vell ha quedat tapat, i s'ha perdut el poder passar-hi, aquí el GR. està canviat per poder salvar la incidència. Es una verdadera llàstima la pèrdua de camins vells. També l'arranjament de la pista ha tapat una surgència. Era un entorn que podria haver estat màgic, i es el començament de una de les branques que van a morir a la Rasa de la Frau i que ve de la Font Freda.
Quan estem a tocar al Serrat del Grau intentem retallar pujant pel barranc, es un recorregut pel barranc d'uns 230 metres que ens estalviaria un bon retomb de pista. Però al poc d'entrar, el barranc s'apregona i a més, baixa aigua pel que decidim retrocedir i seguir la pista. Però a la segona marxada de pista si que l'endevinem ja que agafem barranc amunt, es ample i de bon passar, alguna punxa però amb pantalons curts no es nota. Passem per la Font Freda, seca però amb molta humitat a l'entorn, encara queden, bastant desfets, els bassis.
Retrobem el GR, junt amb unes marques grogues i altres blanc-i blaves. Nosaltres fem una extensió d'anar i tornar a Travil (Taravil) per veure la seva ermita de Sant Quintí. Es romànica, com la majoria de la zona. Al costat de l'ermita parem a esmorzar amb la companyia d'un gosset la mar de maco.
Després tornem a la cruïlla on hem trobat els senyals i ja ens dirigim cap el cim. Les senyals grogues no les veiem, en canvi les blanc-i-blaves ens acompanyen una estona. Després quan enfilem cap el cim per la pistota, per on també pugen les torres, les deixem. Dalt hi ha un repetidor d'una companyia telefònica a tocar el vèrtex. Per cert la visió des d'aquí es bastant nul·la, ja que la vegetació l'envolta excepte cap el repetir de telecomunicacions.
Fem les fotografies de rigor i ràpidament ens posem en marxa, ja que ara ve un tros que estic bastant segur que tindrem problemes, tal i com efectivament passa. Sortim bé, per l'esquerra de com hem arribat, i trobem una pista molt vella i bastant bruta, que es per on hi figura al mapa, però se'ns acaba després que quasi tres-cents metres, seguint un rastre, primer ben marcat però que poc a poc es va fent fonedís. Intentem seguir el track fet sobre el mapa, però la vegetació i el terreny no ens permet massa fer-ho. Anem trobant una serie de rastres molt difusos que ens va enviant avall, però sempre separats del camí del mapa. Quan comencem a estar una mica preocupats ja que hem baixat bastant i de pensar si haurem de remuntar per no poder seguir avall ens agafa tots els mals, trobem un sender, bastant ben marcat. El seguim avall, i es correcte, encara que està una mica brut, té una pendent bastant considerable i està una mica atorrentat. Arribem a una pista de desemboscar i aquí ja han finalitzat tots els problemes que podíem haver tingut. La nostra sorpresa es que ens tornem a trobar les marques grogues i les blanc-i-blaves que baixen de dalt. Llavors ens fa pensar que potser una bona opció per fer un bon tomb rodó, sense anar al dret, seria, una vegada fet el vèrtex anar enrere i anar per unes o per les altres, això si, no sé si dona molt de retomb o no. També podria ser si per on hem baixat ho remuntéssim veuríem si el sender arriba fins dalt, o sigui podria ser que hagués tres opcions millors que la nostra, que ha estat seguir el camí del mapa.
A partir d'aquí, arribada al Mercadal amb l'ermita de Santa Margarida, que hem pogut visitar l'interior al tenir la porta tancada però sense clau. Hem seguit, tot passant per la Creu, fins a Boixadera dels Bancs, una gran masia que la estan reconvertint en habitatge rural, casa colònies o similar, amb un gran gust però amb molts diners invertits i encara el que queda a invertir. Pugem a l'ermita de Sant Jaume, aquesta no la podem visitar, que ha estat reconstruïda pel seu propietari, que sembla ser el mateix de la masia. El que no ha reconstruït es l'absis, encara que es veu la filada rodona de pedres a terra. Aquí parem a dinar, ja que va sent hora de fer-ho.
Seguim marxa entrant a visitar la Mora i la seva ermita de Sant Andreu, romànica com les altres. I ja només queda anar cap el cotxe, però encara hem variat la ruta, primer agafant una drecera, mitjançant una vella pista, amb masses esbarzers, i després anant a visitar l'ermita de Sant Lleí, on al mas del seu costat un granger està removent els fems i degut a l'oloreta fa que no ens encantem massa, a més ja es prou tard.
Arribem al cotxe a tres quarts de set, després de fer uns vint-i-un quilòmetres i mig, amb un desnivell acumulat de més de nou-cents metres.
Com sempre al final queda parlar del temps, de les sensacions, i comentaris diversos. El temps, fora del moment de la sortida que ens hem hagut de tapar, incloent els guants per les mans, ha estat molt bo, inclús en els llocs obacs no hem tingut gens de fred. No cal dir que al final que ja anàvem sense sol, no teníem calor però tampoc fred. Les sensacions han estat molt bones, estava una mica preocupat al haver preparat tot el recorregut sobre mapa, ja que no estava massa segur si el GR passava per aquells camins o no, i en canvi a banda d'un quilòmetre (que s'ens ha fet bastant llarg) de la baixada, tot l'altre ho hem fet sense problemes. El que si que he de dir, que després de la baixada, a l'ermita de Santa Margarida hem hagut de parar ja que jo estava bastant tocat dels genolls i una mica cansat. Després, a Sant Jaume ha anat molt bé parar a dinar i aprofitar per descansar un altre vegada. I al final ja m'arrossegava una mica.
Ens hem saltat, expressament, anar a visitar l'entrada de la Bòfia de les Boixaderes, ja que se'ns feia tard i a més crec que si es va es per entrar dins i visitar-la.
Des de la baixada del cim fins al moment del dinar hem estat sentint trets d'escopeta que venien de prop de casa Gomira, o d'allí mateix
Com anècdota, la única persona que hem trobat ha estat a l'extensió que hem fet fins a Travil i es una dona que anava en bicicleta que s'ha interessat d'on veníem i on anàvem. Ella ens ha explicat que viu a Tressera, o sigui molt prop de Travil, l'hem explicat que veníem de la Vall d'Ora i no ha sabut per quin camí havíem pujat i l'hem preguntat pel camí de baixada des del cim i tampoc tenia ni idea. No es que vulgui dir que com es de la zona ho ha de saber tot però m'ha estranyat molt.
Això que l'única persona que hem vist no es real del tot, ja que mentre ens apropàvem a Boixadera dels Bancs i des de l'ermita de Sant Jaume, hem vist gent i cotxes a Casa Gomira, i després ens han passat dos cotxes, d'aquells, quan anàvem cap a la Mora. I prop del final ens hem creuat amb dos 4x4 i un cotxe normal que pujaven fent brunzir "a tope" els motors.
Es una zona que segurament deu haver informació però jo abans de fer-ho no l'he sabut trobar. De les ermites i llogarets, si, però no de les rutes. Es una zona que m'ha agradat i que tinc previst tornar per fer dos vèrtex que estan a prop, Els Tossals i Sant Salvador, sortint de dos llocs diferents.
El que cada vegada s'escolten menys son els cants d'ocells, avui uns moments per la Serra del Molí, un Pica-Soques pujant cap El Serrat del Grau i hem vist volar una rapinyaire quan ja estàvem als plans sota els Cingles de Travil, que a més ha estat espantat per les escopetades que he comentat abans.
Un altre dia de muntanya, dels que crec que fan afició,

Per veure i o/baixar les fotografies, teclejar aquí.

000000000000000000000



00000000000000000000000000



00000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada