"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 6 de febrer de 2014

La Fenellassa, Masia de Sant Miquel, Mas de Gràcia, La Fenellassa


Masia de Sant Miquel - Cova de la Mosseta

Avui he anat a Beseit amb dos objectius clars, la primera comprovar l'estat de neteja dels camins entre l'aparcament de la Fenellosa i el Mas de Garcia, tot passant per la Masia de Sant Miquel, ja que quan ho vaig fer a l'octubre del 2011 estava una mica brut i d'aquí uns dies he de portar un grup d'amics a fer aquest tomb. L'altre motiu es per si puc enllaçar el Mas de Borràs a aquell camí, tot remuntant el Barranc del Racó d'en Guerra, que segons el mapa surt del mateix mas i arriba a on el camí que ve de la masia de Sant Miquel creua el barranc. Per això surto de Reus quan encara es fosc. Abans de Bot el panorama que es veu es magnífic, les muntanyes es veuen enlluernadores amb el sol que ja ha sortit, amb un cel entre blau i vermellós i amb uns núvols entremig gens amenaçadors. Abans d'Horta se'm creua una guineu que per un moment s'ha parat a mirar en la meva direcció i després ha continuat corrent. Arribo a Beseit i segueixo cap a l'aparcament, on ha mig camí se'm creua a tota velocitat un esquirol. Vaja quin dia porto d'animals, avui he vist més que en molts mesos junts.
Em preparo i surto a les nou del matí. El camí surt del mateix aparcament i de seguida s'enlaira però bastant suaument. Aquí tinc la primera sorpresa del dia, agradable, al comprovar que el camí està super netejat. Després de tres petites sifonades, arribo a la Masia de Sant Miquel.Tot el camí era de bast, com es demostra les siga-sagues i l'empedrat per salvar els desnivells. A tocar la segona portella hi ha unes fites a ma dreta on marca un camí ben visible; he de seguir-lo algun dia.
La Masia de Sant Miquel, arruïnada i amb una ermita que només ho sembla una mica mirant-la des de fora i del davant, ja que dins no hi queda cap rastre, al ser d'una sola peça i sense cap indici d'ostentació. A prop està la font i la bassa, bastant brut l'entorn. La sortida del camí vell està perdut, el més lògic es que anés baixant per les parades, encara que totes les parades estan netejades, hi ha algun moment que s'ha de baixar d'una a l'altre per rastres, però que no era camí. Als pocs metres de retrobar el camí i a ma dreta hi ha una gran alzina que val la pena anar a veure.
Després de creuar el Barranc del Racó d'en Guerra, el camí, tot pujant, es molt agradable de fer. Al coll, em desvio a l'esquerra a veure la cova de la Mosseta, sobre tot a comprovar com està el tros, que per cert està amb alguna punxa de més però res que no es pugui superar. A tocar, però a la dreta, surt un altre camí, podria ser interessant. El que no he sabut trobar es el que parla al blog de "Elport"  que baixa al Mas de Borràs des d'aquest camí i que crec que es el que intentaré des de baix.
La baixada fins a la pista es agradable i fàcil, incloent la arribada, que me'n recordo que per entrar, en sentit invers, hi havia un tros al dret fins que es trobava el camí que ara he baixat. A partir de la masia i fins aquí el camí està senyalitzat amb cintes vermell i blanques, a més la impressió que em dona es que l'última netejada l'han fet amb les cintes posades, ja que hi han branques grans i petites tallades, a terra, amb la cinta lligada. Ho sigui una “potinada”.
Quan trobo el Gr. he de seguir a l'esquerra, però primer vaig a visitar la font de Silvestre, es un toll on surt l'aigua en un costat. Ara està canalitzada fins a la bassa antiincendis. Per pista arribo a la Masia de Gràcia on paro a esmorzar, ja va sent hora, al solet. Es la primera vegada que veig el sol, ja que sempre he anat emboscat, i al saltar a aquesta banda el sol estava encara a l'altre costat.
Segueixo per la pista avall, que es el camí que hauré de fer, però a mitja pista m'adono que no he vist marxar el GR., que arriba a la pista cimentada pel Barranc de les Marrades a quasi un quilòmetre d'on arribaré jo, i més cap a Beseit. Com veig que es aviat, penso de recular per la pista cimentada i anar a buscar el GR, pujar al Mas de Gràcia, i tornar a baixar pel mateix lloc. I així ho faig. Seguir el GR no té cap complicació encara que les marques brillen per la seva absència, el camí ara va a tocar el barranc, quan abans anava per una parada més amunt, però on enllaça el vell i el nou està completament destrossat i si algú vingués per aquell tindria problemes per saltar. A partir d'on enllacen el camí es molt bonic, amb un començament de pedra d'una peça i amb mosques per evitar que les cavalleries rellisquin, després continua empedrat i es va enlairant separant-se del barranc per alçada. Aquest tros està netejat però les branques les han deixat, principalment, dalt de la parada de la dreta i el vent les ha enviat, en part, al camí. El camí arribava exactament al Mas de Gràcia, però ara han netejat per unes parades que amb pujada suau arriba a la pista al mateix lloc on es l'entrada cap el mas, que està separat. La neteja es per fenàs, encara que com crec que passa gent no s'arribarà a tapar, però com el senyal del GR no hi es, es molt fàcil que la gent que vingui de dalt segueixi la pista i es salti aquesta cruïlla, la prova es el brut que estava el tros final de camí per les branques tallades i caigudes en ell. Des de baix quasi fins aquí se m'havien esgotat les piles del gps, i no m'havia adonat, pel que aquest tros l'he hagut de reconstruir.
Torno a baixar per la pista, però com mai puc fer les coses fàcils agafo una de secundaria a la dreta que va a una de les parades d'un gran mas totalment enrunat. Al entrar a aquesta parada la pista finalitza, a més hi ha un cartell que avisa d'arnes. Però al marge de dalt veig una obertura que em dona la impressió que deu ser un pou, em dirigeixo tot caminant pel fenàs i efectivament, era el pou del mas. Em sembla que hi té aigua, però l'entrada es estreta i amb angle, pel que no ho puc veure bé. Des d'aquí baixo pel camí de les parades, que continua estan ple de fenàs, i vaig a buscar el camí d'entrada al mas, fet que em comporta pujar un marge caigut. Al mas es impossible entrar-hi pel que ho deixo estar. Era molt gran i es una verdadera llàstima. Intento seguir el que era el camí del mas cap a la pista cimentada, i la veritat es que es bastant dificultós, inclús en algun moment he de fer equilibris per passar, sense cap perill.
Ja a la pista cimentada vaig en direcció a l'aparcament, però em paro al Mas de Borràs, també enrunat, i miro si per aquí hi surt el camí que va cap al del matí, de la Masia de Sant Miquel. Abans del mas es impossible, ja que els cingles son alts i estan a la vora del camí, i passat el mas, si hi ha, s'ha d'enlairar ràpidament, ja que el barranc del Racó d'en Guerra està completament encaixonat. Penso que potser va pel mateix barranc, encara que tinc els meves dubtes ja que un camí per dins d'un barranc pedregrós, que devia passar quan baixava aigua?, però per si de cas ho provo. Al primer retomb em trobo un gran roquer que em barra el pas, arribo allí i veig que sembla que pel costat de la pedra hi hagin esglaons, pujo el ressalt i la continuació no la veig massa clara, pel que decideixo que anant sol es millor no embolicar-se massa. Torno a baixar i ja agafo la pista cimentada cap el cotxe, però passo de llarg i me'n vaig a veure les pintures rupestres. Després de fotografiar-les i contemplar-les torno al cotxe on finalitzo l'excursió per avui. Passen cinc minuts de dos quarts de quatre i he fet més de quinze quilòmetres i mig. Aprofito a dinar al costat del cotxe, al solet que està marxant.
Tot el dia ha estat una mica fred però sense “passar-se”, a més fins a la pista cimentada sempre he anat emboscat, amb excepció del tros del Mas de Gràcia. La ruta entre l'aparcament de la Fenellosa i el Mas de Gràcia es un tros que a mi m'encanta i que no em sabrà gens de greu repetir-lo d'aquí uns dies per portar a uns quants amics. La llàstima es no haver pogut enllaçar el Mas de Borràs amb el camí de la masia, però tot no es pot tenir, es possible que un altra dia ho intenti, a poder ser acompanyat.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí
El track està retocat i no es tot el recorregut, només es fa un tomb rodó, sense més. 


00000000000000000000000000000000000


00000000000000000000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada