Vilaplana a la Mussara i tornar (pre-casament Josep i Neus)

Font de la Teula - Mas del Pistol

Avui ha estat un dia molt especial, ja que els meus amics Neus i Josep han decidit que per celebrar que es casen d'aquí pocs dies ens pagua al nostre grupet un dinar al refugi de la Mussara, però per això hem de pujar a peu des de Vilaplana i baixar també a peu. Ens hem trobat a Vilaplana ells dos, la Vane i el Joan, l'Àngels i el Josep Maria, la Chris, el Juan i jo, i em enfilat amunt quan manquen dos minuts per un quart d'onze del matí, agafant el Camí dels Garrigots. La caminada en si no ha tingut res d'especial, ja que hem anat per camins força trillats, fàcils i amb el seu encant que es caminar per aquestes muntanyes, properes i una mica oblidades per mi. Sempre guiats per la Vane, encara que ens ha fet fer un petit “tomet” de més, tot passant pel Mas del Pistol, encara que aquest metres de més ho ha pagat ben car ja que les bromes i els riures han estat bastant continuades. Poc es pot dir de la ruta de pujada, amb visita a una cova que jo coneixia, contemplar les restes d'un petit rusc excavat al costat d'un marge ple herba, visionar la font (arruïnada) de la Mussara, veient per on entrava l'aigua i per on la treien, a més del paisatge del que hem gaudit. Durant tota la pujada ha fet força calor, amb un bon “solet”, encara que a partir del Camí dels Masos hem pogut constatar les boires que ens rodejaven però no ens arribaven.

Quan arribàvem al poble ensorrat de la Mussara hem comentat les llegendes sobre efectes paranormals que parlen d'aquest poble, conversa que ha constituït un altre motiu de rialles.

Al refugi de la Mussara ja ens estaven esperant, ja que els “nuvis” ho tenien encomanat, i de seguida ha arribat la Rosa, ja que ella no pot caminar. Per menjar, un bon plat de macarrons, llonganissa amb patata i tomàquet a la brasa i un pastís, tot això ben regat amb vi, aigua, xopet d'herbes i alguna “copeta” de més, sense mancar les patates, olives arbequines, cerveses i llimonades abans de començar. A la sobre-taula, i sobre tot abans del postre, el qual hem hagut d'esperar una bona estona, hem aprofitat per fer uns regals als nuvis, els quals s'han emocionat una mica. Durant tota l'estona ha regnat el bon humor amb recordatori de com es van conèixer. Una persona que també s'ha quedat a dinar amb la família es la que ens ha fet la fotografia de grup, que per cert, una vegada a casa, crec que la col·locació de les estrelles de la jornada no era la correcta, darrera del tot.

Mentre hem estat aquí dinant i amb la sobre-taula ha entrat una gran quantitat de excursionistes i passejants a prendre cafè o refrecs, i uns pocs també a dinar, que ha estat el que ha provocat el retard en que ens servissin els postres.

Una vegada tot enllestit, ja ens hem posat en marxa, anant a buscar el camí de les Tosques, sense problemes, ja que es un camí força transitat, antic camí de bast, encara que un mica malmès, a trossos atorrentats. El salt d'aigua del barranc, encara de l'Ensens, estava impressionant encara que la lluminositat no li feia justícia.

Sense cap contratemps de cap mena arribem a Vilaplana, on ens diem adéu i fins a la pròxima, quan passem cinc minuts de les sis i després de fer tretze quilòmetres i mig, en total.

El dia en quan al temps, molt bo per les dates que som, i en quan al grup de caminants, no es pot demanar més, bona companyia, amb molta animació, cada vegada que ens reagrupàvem no podien faltar les bromes i el bon humor. No es pot demanar més per un dia de muntanya i celebració.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000000000000000000