"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 1 de gener de 2014

Fent el carallot el primer dia d'any


A les 8h.17 i a les 8h.18

No sé on havia llegit que el dia 1 de gener sortiria el sol a les 6h.15m. i que el cel estaria net. Com volia fotografiar la seva sortida, he sortir de casa a un quart de sis del matí i he anat a buscar al Josep Maria, a qui he enredat. Amb cotxe hem pujar fins a la Mussara, hem aparcat davant del cementiri, que per cert està una mica net i amb flores a les tombes; al costat de la bassa hi havien dues caravanes i una furgoneta amb el mateix us, al costat de la bassa. No en vaig més per les rames, i continuo. Pugem fins a les Airasses, on fot un vent fred i molest, pel que baixem a sota del primer cingle, i arrecerats a les parets col·loco el trípode i ens asseiem a esperar. El primer que faig es obrir el termos per beure'ns una mica de te calent. El temps va passant i la foscor no marxa, es veu totes les llums dels pobles i ciutats, entre nosaltres i el mar, però res més. Ens distraiem no parant de "xarrar" i mirant el cel cap el bord i l'oest, el que es deix veure les parets del cinglet, estelat prop i tapat a la llunyania.
El temps va passant. El company em confessa que li estranya molt l'hora que jo he dit, però que a ell li sembla que de segur que serà cap a les vuit. Efectivament tombant les vuit del matí, es comença a veure aclarir cap on ha de sortir el sol, encara que tenim els dubtes del que veurem quan es comença a veure la línia de l'horitzó, ja que pel damunt es veu molt ennuvolat.
Segons la meva màquina de fotografiar a les 8h.15m.30s. es veu la punta de la rodona de dalt del sol aparèixer a l'horitzó. i a les 8.19.04 ja ha sortit totalment, encara que en aquest moment més de la meitat superior està tapada per la nebulositat. A part d'haver estar més de dos hores esperant la sortida, no hem tingut l'oportunitat de veure el sol amb tot el seu esplendor el dia primer d'any. En aquest curt període en que ha sortit el sol, dues parelles diferents han tret el cap un moment pel damunt del cingle i han marxat.
Ho sigui una bona "collonada" per començar l'any, sort que després ens hem refet.
Tal i com teniem preparat, pleguem les andròmines i marxem cap a l'Albiol, tot seguint el GR. Ens desviem per anar a veure el Mas del Pou de Gel i el pou de Gel del Mas del Pou. Com sempre no reculem per anar a buscar el GR i planegem passant dos barranquets, fàcilment i per uns rastres una mica marcats, amb la sorpresa que trobem una font-aljub, seca, amb un rentador al costat, molt malmès, i amb un entorn on li sobren algunes punxoses. Trobem el GR, que el seguim per desviar-nos per visitar el cim de la Torre, marcat com cim de la Mussara en molts mapes, però segons el Ramón Amigó, gran estudiós i al que s'ha de tenir en consideració, el cim es diu de la Torre.
L'entorn del vèrtex i de les rodalies est i sud estan netejades, per a mi, destrossades, però el company em diu que son les noves instruccions encara que ha de passar la maquina trituradora de les restes, jo crec que es quan ho acabarà de destrossar. Baixem cap "El Coll", el primer tros amb dificultat per la quantitat de brossa formada per les restes del que han tallat i de seguida trobant el rastre del camí per on va baixar la marxa que es va fer per aquestes contrades. Una vegada tornat a estar al GR. accelerem el pas ja que ens estan esperant a l'Albiol. Parem un moment a la miranda que hi ha, o ja podem veure l'Albiol, amb el seu castell bastant a prop. Llàstima que ens saltem la font. Arribem al poble on ja ens espera la Montse, i de seguida arriba l'Albert i junts ens anem a esmorzar al restaurant, un esmorzar de forquilla. Jo menjo un plat amb un un pinxo, un tros de cansalada, una botifarra amb seva, unes patates i uns fesols, tot ben fregidet (la botifarra amb seva es per fer una mica de vegetarià ...).
Després i ben tips, la Montse ens porta a la Mussara, on tinc jo el cotxe, i ens anem a donar un petit tomb pel seu entorn, sobre tot per pair l'esmorzar. Quan passen poc de les dues agafem els cotxes i tothom cap a casa, jo cap a Reus, la Montse, el Josep Maria i l'Albert, cap a l'Albiol on l'Albert té el seu cotxe i després tothom, també cap a casa seva.
El dia ha estat molt be, després de la collonada primera, ja que cap el final i una vegada s'ha acabat el te calent, hem passat una mica de fred, amb una mica de vent molest. Però després a la caminada ja amb sol, hem tingut calor, arribant a l'Albiol ben suats. I en quant a la caminada per la Mussara també ha estat calorosa. La companyia molt agradable i el moment de l'esmorzar es per recordar-ho, amb bon ambient i un riure continuo. Llàstima que com sempre, la qualitat de les fotos son molt, però molt, millorables.

0000000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada