"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 19 de gener de 2014

Fallida a Tiurana i posterior tomb al Glorieta

Molins de Tarrès (Molí de Dalt) - Ermita de Les Virtuts

A vegades les coses no surten com estaven preparades encara que després puguin tenir un final agradable. Per avui tenia preparat una caminada pels entorns de Tiurana, amb vèrtex i ermita romànica incloses, i encara que durant tota la setmana he estat pendent de la previsió del temps i fins hi tot el dissabte abans d'anar a dormir i el diumenge a les sis del matí, he mirat la previsió tant la que deien a la capital de l'imperi com la del Meteocat, i els dos llocs pronosticaven només pluja al nord i al nord-est, i la sorpresa ha estat que abans d'Alcover ens ha començat a ploure i no ens ha deixat tot el camí, pel que quan arribem a Pons, i veient que cap el nord estava cobert de valent hem decidit retornar cap a les nostres terres. Per més rabia, mentre arribàvem a Pons hem escoltat “Catalunya Informació” i avisaven de pluges als Pirineus i a la costa des del nord fins al Maresme, i la resta tapat o solejat, més contra més fos al sur. O sigui previsió malaventurosa.
Decidim anar cap el sur, o sigui en direcció a casa, tot pensant que si aclareix el temps aniríem a donar un tomb per no perdre el dia. Com el temps no aclareix, tot al contrari, parem a visitar la Església de Santa Maria de Agramunt, església romànica. Després seguim ruta cap a casa. Arribant a Montblanc veiem que encara que el cel de l'entorn no està massa clar, cap a la costa sembla que clareja.
Arribem a Alcover i decidim anar a donar un tomb pel Glorieta, però sense massa idea del que farem. Arribem a l'ermita del Remei, i esmorzem, ja que es prou tard. Ha estat sorprenent amb la gent peu que ens hem creuat, ells a peu i nosaltres en cotxe, son persones que fan un passeig des d'Alcover al Remei i tornen. L'aparcament de l'ermita està ple encara que hem estat de sort de que un cotxe marxava per poder aprofitar el lloc.
Com ja he dit, abans de començar a caminar hem esmorzat encara que quasi es hora de dinar, sortint a tres quarts i mig d'una. Mentre ens dirigim cap el Molins de Tarrès ens creuem a varis grups d'excursionistes i passejants que tornen. Al arribar al Moli de Dalt ens fixem que ja han començat a cobrar per aparcar i que aquí comença la senyalització del camí a Mont-ral efectuada per “Caminos Naturales “. Parlant d'aquests arranjaments del camí i de la seva senyalització, i segons la meva opinió, es que han fet una despesa prou important per no estar d'acord amb ella. Els dos ponts que han construït, molt bé per cert amb fusta tractada, podria haver-se fet amb dos troncs de pi, ja que a tot l'entorn es el que sobra. A més d'una tanques protectores, igual que amb els ponts. Han arranjat alguns trossos de camí, agafant pedres de l'antic empedrat i enganxats amb ciment i algun moment sembla que puges escales, tot i que no recupera els retombs del camí vell. Potser amb menys despesa en material podria haver-se invertir en la recuperació de camí vell. I no cal dir res dels indicadors del quilometratge.
Continuant amb la caminada, una vegada a les Basses de la Central, creuem el Glorieta, encara que baixa molta aigua, ho podem fer sense mullar-se gaire els peus. La font i la bassa del Mas de Tinet cada vegada donen més pena, i no cal dir de l'entorn del mas, a més de la degradació de la construcció, de que està tot brut d'herba, també hi ha un munt de deixalles en un racó, es impresentable com poden haver gent tan guarra.
De baixada ens passem la cruïlla a l'ermita de les Virtuts, però entrem per la segona, tot reculant una mica. L'ermita cada vegada està en pitjor estat, si es que es pot estar pitjor. A la baixada, desprès de l'ermita, hem d'anar en compte ja que el terra llisca molt ja que està bastant moll, per les pluges d'ahir, i ens cal assegurar les passes per poder avançar sense perill d'esllomar-se i per conservar la integritat. On es separen els camins, un que baixa cap la pista als Molins Nous, i l'altre que baixa per passar pel Mas de Mont-ravà, nosaltres ens decidim pel primer i crec que errem, ja que està completament atorrentat i no ens estalviem la pista degradada. Aquesta pista era un senderó, que sortia del Camí de Mont-ral des d'una gran parada d'avellaners, i com anècdota, hi havia un Citroen 2CV abandonat en una punta de la parada, i a la carrosseria hi havia escrit “A les Virtuts”, ja que per davant seu es per on sortia el sender, ens anava perfecte per saber el començament ja que l'herba de la parada a vegades no el deixava veure. Ara en canvi ho han destrossat tot, la herba puja sense sentit, però hi ha una pista que amunt no arriba enlloc, i amés ara està completament atorrentada. Bestieses que es fan per no sabem que.
A la cruïlla amb la pista de Mont-ral, parem a dinar, ja es força tard, i el sol comença a amargar-se per la banda de Mont-ral. Ho fem ràpidament i ens arribem a l'ermita, on tenim el cotxe, son quasi dos quarts de set, quan ja està enfosquin, i després de fer més de dotze quilòmetres i mig.
Del dia ja està quasi tot explicat, només que a la caminada, quan hem sortit feia sol però ploviscava, no hem pogut veure l'Arc de Sant Martí, que em figuro si que es devia veure des d'Alcover. Després mentre i on tocava el sol feia una mica calor, on no tocava o era obac el fred es deixava sentir. O sigui una mica de tot,
Ens hem creuat amb molta gent, fins que hem creuat el Glorieta, a partir d'aquí només ens em creuat amb un senyor amb dos gossos i ja era quasi al final.
Deixo la anada a Tiurana per un altre dia, i ja estic pensat en la caminada del diumenge que ve, i potser d'una entre setmana. No tinc remei.
Una vegada repassat aquest escrit penso que la redacció, el lèxic es dels pitjors que he fet, i em dona la impressió que hi ha varies faltes d'ortografia encara que no les se veure. Un altre dia amb la ment més oberta ho faré millor.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


0000000000000000000000000





0000000000000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada