"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 9 de desembre del 2012

Una caminada entre Rocallaura i l'ermita de Sant Roc (Ciutadilla)

Ermita de Sant Roc - Vèrtex geodèsic de Sant Roc


Després de tres setmanes sense sortir i en vista que ja em trobo una mica millor, avui m'he decidit a donar un petit tomb, però com dubtava de la meva capacitat no he volgut dir-ho a cap dels meus companys habituals i he volgut anar sol, per si de cas no podia i havia de deixar-ho córrer, a mig, no fotre a ningú.
Per avui he triat una ruta curta que vaig trobar a “inet” de Rocallaura a l'ermita de Sant Roc de Ciutadilla, de “lluisma”, amb la diferencia que ell va i torna pel mateix camí i jo he buscat la possibilitat de fer un tomb una mica rodó, al menys de la meitat. A més em servirà a la nova activitat que he començat, això no vol dir que ho hagi d'acabar sinó fer per conèixer una mica més Catalunya, que es anar fent vèrtex geodèsics i intercalant amb els 100 cims que encara em queden, aquests últims al Barcelonès, comarques Pirinenques i comarques allunyades.
Arribo a Rocallaura, aparco el cotxe i surto a dos quarts i mig de nou del matí, tot baixant per creuar la Riera de Maldanell, riera que actualment son camps de conreu de cereals, on es poden contemplar dos pous, a ma dreta, els dos amb aigua. De seguida es deix el camí asfaltat que arriba a la carretera a l'alçada de l'antic balneari, i on es deixa l'asfalt. El camí te alguns repetjons forts fins a una cruïlla en forma de “t” als Pla dels Cantins, i on hi ha un repetidor i una mica mes a l'esquerra un mesurador de vent (més ventiladors?). En aquest tros de pujada on la pista sembla bastant nova, a mes de pujar amb ganes, hi ha varis bassots fets al seu costat que interpreto que es per recollit l'aigua i que no faci malbé la pista, si es per això no ho estan aconseguint massa. He deixat a l'esquerra un altre pista on marxa el GR i que arriba dalt als Cantins mes a l'esquerra i que sembla que puja mes suau.
Entro al camí de Senadelles on perdo tota l'alçada, i més, que he guanyat des de que he creuat la riera, però ara ho faig amb molta més suavitat. Ja tot son camps de conreu de cereals, que comencen a verdejar, començo a veure les piles de fems preparades per escampar-les als camps (hi ha alguns que ja ho han fet) o sigui que aviat i en quant faci una mica de calor no es podrà passar per aquí degut a la pudor.
Agafo el camí del Cap de Terme fins a trobar el Camí dels Corrals, i aquí faig la primera ximpleria del dia que per sort em surt prou be. Deixo la pista per un camí vell bastant ampla però brut, però de seguida me'l trobo molt tapat per les branques dels pins que han tallat i que em dificulta bastant el pas. Arribo a un de tants petits masos que veuré avui, amb el seu corral al costat, on hi ha un cotxe abandonat a dins. Baixo un altre vegada a Camí dels Corrals, però ara per camí ampla i no brut, encara que l'herba ja comença a fer-se alta.
No se on deixo el Camí dels Corrals i torno a agafar el Camí de Senadelles, això segons els mapes, ja que la pista es la mateixa. Deixo a ma esquerra un altre pou, amb aigua, abans de pujar pel Camí de l'Olm, amb posterior visita a la Torre del Sastre (es un mas) i un altre de mes amunt, que enllaço per un sender. No se perquè però em sembla que el nom està canviat.
Arribo a l'Eral, segons em dona la impressió era dos masos i tres corrals, m'ha semblat detectar dos eres al seu costat, tot arruïnat completament.
Agafo a ma dreta un altre pista, entre mig dels Plans de Sant Roc, que em porta fins l'esplanada on està el vèrtex i l'ermita, aquesta molt arranjada, al menys per fora. 
Segons el Wikipedia: “Fora del nucli de població es troba l'ermita de Sant Roc. La construcció actual és de 1984 i es troba en el mateix lloc en el qual es trobava l'original de 1720. L'ermita es va construir arran d'una epidèmia de còlera que va assolar la població en 1720. Els habitants de Ciutadilla no disposaven de suficients fons com per contractar a un arquitecte així que la van construir amb les seves pròpies mans. La precària edificació va haver de ser derruïda en 1975.”
Quan arribo hi ha un senyor que està pujant a un cotxe i se'n va, em dona la impressió que es el capellà que se'n cuida de l'ermita i a més m'ha semblat que s'ha esperat una mica a veure si jo li deia quelcom a part de la salutació que li he fet.
Des dels Cantins fins aquí només he sentit el cant d'uns pocs ocells, els trets de caçadors a la llunyania i el remor del poc vent que feia.
Aprofito per esmorzar, fer-me la foto de cim, me l'ha faig a mig pujar les escales, ja que es un vèrtex situat en una base de sis metres d'alçada, i amb el disparador automàtic de la màquina no em dona temps de pujar dalt. Després de la foto si que hi pujo i faig una panoràmica.
Aquí es on decideixo no tornar per on he vingut per dos motius, un perquè no m'ha agradat mai anar i tornar pel mateix lloc i segon perquè al mapa de l'ICC em marca un altre Sant Roc amb el símbol d'ermita, prop de la carretera, i una torre, Torre del Moi, i vull anar a veure-les, per això hauré de fer alguns trossos sense camí, però segons em sembla veure a l'ortofoto es pot fer amb facilitat. Surto pel Camí de Sant Roc fins a trobar el Camí de les Collades que el creuo, aviat finalitza el camí i per una parada abandonada arribo a les runes d'un maset, i primer pel costat de les parades conreades i després entre dos parades i sempre trepitjant per la vora o pel damunt de les rodades dels tractors, arribo al Camí dels Masets i pel costat de la carretera entro al segon Sant Roc, que per cert es un mas, no abandonat ni arruïnat, si això era una ermita no ho sembla, al menys per fora. Demà enviaré un mail al Consell Comarcal de l'Urgell i a l'Ajuntament de Ciutadilla, per si em poden donar alguna noticia.
Torno a anar pel costat de parades de conreu, fins arribar a una pista que va de les parades al Camí de les Collades. En aquesta pista m'avancen tres btteros, i de seguida arribo al Camí de les Senadelles (un altre vegada), penso si vaig a buscar el camí de vinguda o vaig a veure la Torre de Moi, em decideixo per això últim, pel que quan estic al Corral del Claro, he de pujar dalt i pel costat del camps anar avançant, fins que la veig a l'altre costat dels camps, sense possibilitat d'arribar sense creuar pel mig dels camps, fet que no vull fer, o donar un gran retomb; a més es un mas normal, això si, sembla gran i no sembla en estat ruïnós, pel que ho deixo estar i vaig a buscar el Camí de Beltall, que agafo a l'alçada del Corral del Rasuet, enrunat.
Aquest camí esta asfaltat i l'he seguir durant un quilòmetre i mig, passant a ser del Camí de Belltall a la Costa de Rocallaura. Arribo al Camí de Vallbona on trobo en GR, que planerament em porta fins els Cantils, i d'allí per camí de vinguda, fins al poble, arribant al cotxe quan toquen les campanades de les dues de la tarda, i després de fer una mica més de quinze quilòmetres.
El dia no ha estat fred, sense vent, encara que la meitat de recorregut els camps estaven gebrats, i encara he trobat gebre al migdia a les zones no solejades. Tot el recorregut es fa entre camps cerealístics que ara comencen a brotar, donar un colorit verd molt maco, que segurament anirà incrementant-se a mida que passin els dies. He passat un gran quantitat de construccions de pedra, la majoria abandonades i moltes arruïnades, entre masets (la majoria amb aljubs), corrals, pallers, casetes per les eines i aixoplugar-se, etc. Des del vèrtex de Sant Roc hi ha una gran visió cap el nord, veient-se els Pirineus nevats, i part de la plana de l'Urgell, amb Tàrrega al fons. Cap l'oest queda tapat pel bosquet que hi ha.
Al final he arribat una mica cansat, i això que només he fet un desnivell de pujada de una mica més de quatre-cents metres, però res que no pugui superar i a veure si torno a agafar una mica el ritme, encara que vinguin festes nadalenques.
No penjo el track al wikiloc, ja que l'anada està copiada exactament d'un altre que he mencionat més amunt i a la tornada he anat per camps de conreu, i segons en quines dates això es una putada pels pagesos.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


00000000000000000000000000


00000000000000000000000000

5 comentaris:

  1. sempre que passo en cotxe, intento guaitarla perquè els pins la tapen gairebé completament. Ara ja he vist que no val la pena si no és per jalar.

    ResponElimina
  2. Per dins no la vaig veure, després em vaig adonar que potser tenia que haver-li preguntat al del cotxe si tenia la clau i me la podia ensenyar. Per fora no val gaire la pena, potser perquè va ser reconstruïda totalment el 1984.

    ResponElimina
  3. Copia del mail enviat a Consell de l'Urgell i a l'Ajuntament de Ciutadilla:
    Primer de tot disculpeu les molèsties.
    El diumenge vaig donar un tomb entre Rocallaura i l'ermita de Sant Roc, on a més hi ha un vèrtex geodèsic, i em va agrada molt caminar entre els camps cerealístics que ja comencen a verdejar. Però vaig a la pregunta, al mapa de l'Institut Cartogràfic Català (I.C.C.) figura el vèrtex on hi és realment, juntament amb l'ermita, però l'ermita la marca al costat de la carretera només passat el quilòmetre 59 a l'esquerra, en direcció a Ciutadilla. Vaig passar per allí i vaig veure que només es un mas, però que allí no hi ha cap ermita, l'ermita està junt al vèrtex. Em figuro que va ser un error tipogràfic al confeccionar els mapes, però m'agradaria si em poguessin confirmar que on marca el mapa no hi ha ni ha hagut cap ermita ara perduda.
    Torno a demanar disculpes, però m'agrada molt tombar pels racons de Catalunya i descobrir de nous per a mi, assabentant-me dels llocs que visito, per això intento informar-me abans d'anar-hi i per això vaig anar a visitar-ho.
    Quedo en espera de les seva resposta que les agrairia em facin quan puguin.

    Mail que m'ha respost l'ajuntament:
    Benvolgut Joan,
    Tal com diu, hi ha un error en la ubicació de l’Ermita.
    Sant Roc sempre ha estat al mateix lloc on és ara.
    Espero haver ajudat a desfer el mal entés!

    Ho sigui error del mapa ICC, el vell de 1/25.000.

    ResponElimina
  4. a la pàg web de l'ICC hi ha una icona on QUALSEVOL pot notificar un error cartogràfic. Com no he provat, no sé si fan cas però... La última cançó està prou bé.

    ResponElimina