"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 23 de desembre de 2012

L'Albà, L'Albà Vell, Castell de l'Albà, Roca Ferrana

Cal Güell - Restes de la torre del Castell de l'Albà

Per avui m'he decidit anar cap un tros del terme municipal d'Aiguamúrcia i visitar el poble vell i el castell de l'Albà, a més del punt culminant de la Serra de l'Albà, i una serie de grans masos abandonats de les rodalies, tot això amb inici i fi de l'Albà Nou.
Arribo al nucli habitat de l'Albà, aparco en una esplanada en mig dels habitatges que estan tots en un carrer i en una mateixa banda, em preparo, surto a dos quarts menys cinc de nou i de seguida se m'ajunta una gosseta que no em deixarà en tot el tomb. Passo per davant de l'església, sembla mentida una església tant gran en un llogaret tant petit però ..., es va caminant per pista en pujada molt suau. Només sortir del llogaret deixo a la dreta un pou d'aigua, ben conservat per fora, una creu de la Santa Missió (per “inet” hi ha suficient informació), i el cementiri en un esplanada al costat d'uns grans dipòsits d'aigua.
Deixo a l'esquerra l'entrada a Cal Manco, en bon estat de conservació, al costat d'uns altres habitatges enrunats, i de seguida arribo a una cruïlla on es separen el camí d'anar i de tornar. Hi ha ressenyes que el tomb el comencen aquí. Agafo cap a l'esquerra i aviat entro a visitar Cal Güell, gran masia totalment arruïnada i envoltada de brossa, que fa difícil visitar tot el seu entorn, encara que en el pou es sent entrar aigua no es pot arribar a la seva vora degut al esbarzers.
Des del camí i separat d'ell, es veu Cal Pau Cases, i al costat de la pista, la Pallissa de la Putxa (que sembla més un maset), ambos també arruïnats, abans d'entrar a visitar el que queda de Cal Fam. Continuo sempre per pista, deixant a l'esquerra el que queda de Cal Dalmau i de la Pallissa del Parrillo a la dreta. Una mica després ve la primera “rucada” del dia, per anar a Cal Bernat estalviant-me un parell de llargs retombs de la pista, agafo el que sembla un barranquet o senderonet atorrentat, el començament va molt be però en cop queda tapat per les argelagues, pel que he de triar si tirar enrere o intentar pujar al dret per l'esquerra, com sempre i no se perquè, la tònica es no anar mai enrere, pel que m'enfilo per un roquer relliscós, por sort molt curt, i de seguida estic a la part de darrera de Cal Bernat, que com no podia ser menys, abandonat i caient-se. La gosseta que m'acompanya al veure per on pujava m'ha abandonat i me l'he trobada a la porta de Cal Bernat, ella segur que haurà sabut per on pujar.
De seguida agafo el camí que em portara al Castell de l'Albà, que tal i com he llegit no en queda res, les restes d'una torre, les de l'església, que jo no se distingir-les, algunes runes que podrien ser del poble vell i les restes del que sembla un aljub i tot això ben tapat per la vegetació. A l'altre banda d'on estan totes aquestes runes, hi han més, que semblen d'habitatges i alguna que potser d'alguna torre. Des d'aquí em dirigeixo a la Roca Ferrana, que com es normal no lliga el que diuen els mapes i les indicacions que hi ha. El camí està netejat encara que ja es comença a tapar, fins al lloc més alt, on hi ha una bona miranda i unes fites que marquen el lloc, en canvi els mapes marquen un roquer de més avall, on es impossible arribar des d'aquí, i a més de 40 metres per sota (ja sé que impossible no hi ha res). Aquí la gosseta i jo aprofitem per esmorzar encara que només soc jo el que el portava.
Alguns mapes marquen el castell de l'Albà al lloc més alt de la Serra de l'Albà, el que es segur es que si està en un lloc no està a l'altre, però jo ho he de poder esbrinar. Mentre vaig baixant vaig mirant per si hi ha algun sender mes o menys carener que em porti però no veig per on es pot passar, entre bosc mes o menys clar, però amb un sotabosc completament mediterrani amb predomini d'argelagues i arítjols no hi ha qui passi. Arribo a la pista i la vaig seguint, buscant un possible sender que em deixi pujar fins al cim, vaig mirant el gps per veure la situació del cim, i quan ja fa una mica que me l'he deixat dalt i penso en desistir, veig una traça que puja, i es quan comença la segona del dia. La traça es va dibuixant i desdibuixant, quan crec que l'he perdut totalment veig una fita, i pujo una mica més buscant el millor pas entre les argelagues i les poques alzines que hi ha, i se'm torna a “fer fosc” quan estic a menys de 30 metres del punt, no se per on passar. A tot això la gosseta en els trossos dels rastres més o menys visibles es posa al davant però en els que la traça es tapa i no es veu la continuació es posa darrera i espera que jo avanci per seguir-me. Al final entre mig de les argelagues arribo al punt més alt, on només trobo un munt de pedres, que tant podria ser de la mateixa muntanya com unes petites restes d'alguna torre o similar. Miro a l'horitzó, i a més de veure la Serra del Montmell veig les runes de Selma, amb el seu castell, llavors penso que potser si que hi havia alguna torre per enllaçar Selma i Albà, però això entra dins de les suposicions i no he trobat cap explicació per enlloc excepte als mapes de l'I.C.C. que marquen el castell aquí.
Però l'odissea no finalitza aquí, ja que he de baixar un altre vegada a la pista. Des del turonet veig diversos rastres que segueixen la carena, tan dèbils com es vulgui i sempre entre mig de les argelagues. El gps em diu que a 200 metres hi ha la Roca Ferrana i el mapa de El Montmell (Piolet) em marca un camí que ho lliga, però jo no veig la continuació ja que el rastre entra en un bosquet d'alzines, amb branques molt baixes on segur que els animals de quatre potes poden passar però jo no em veig en pit, pel que em decideixo baixar al dret cap a la pista, ja que a la fi estic a uns 150 metres lineals. La baixada buscant els rastres dels animals mes o menys es fa fàcil exceptuant tres o quatre vegades que quedo sense veure per on continuar però anant més a la dreta o a l'esquerra li trobo els passos per baixar. Aquí tornem a estar com a la pujada, en els llocs on més o menys es passa la gosseta va endavant però quan arribo a algun lloc tapat i no es veu, ella deixa que jo decideixi per on, que punyetera que es!.
La resta de la caminada ja es molt mes fàcil, torno a arribar al castell, miro que per la part baixa de les parets del castell (o poble vell) sembla que hi ha un camí però de seguida se'm tapa, encara que tinc la seguretat que continua, però per avui ja he tingut prou de punxes. Baixo per on he vingut i vaig fins unes runes d'uns habitatges on el mapa del Piolet indica que es l'Alba Nou i segons el ICC es el Alba Vell. Poc abans d'arribar he trobat l'entrada d'un caminoi amb unes fites, que sembla que porti al castell, em fa pensar que es el camí que he deixat dalt, llàstima. En tot el camí fins aquí hi han grans roques que deuen haver caigut del castell i del seu enton, també hi ha el que semblen runes molt difuminades d'habitatges i potser les bores del camí vell, molt destrossat tot, fet que ha tingut molt a veure quan van fer la pista. Tant sigui l'Albà Vell com el Nou (el més nou es on he aparcat el cotxe), només hi han runes, i una bassa bastant nova, amb aigua, que deu servir per regar els camps propers.
Agafo l'Antic Camí Ral d'Aiguamúrcia a l'Albà, antic camí de carro, es veu la bona amplada entre marges, que va per la Solana de la Roca Ferrana. El camí era ampla, potser després es va retocar fent pista, però ara la traça per passar es estreta perquè la vegetació, argelagues sobre tot, se l'està menjant.
El camí no es gens agraït ja que per un costat es la part solana de la Roca Ferrana, amb vegetació baixa possiblement la que creix posteriorment als incendis, i a l'altre costat bosc mediterrani o sigui molt brut, i sense quasi visibilitat en amplitud.
Arribo al camí al Pla de Manlleu, es uns pista per cotxes, i a la cruïlla amb el camí per on vinc busco una barraca que em marca el mapa. Es un petit cobert ara abandonat i en mal estat, que aprofita una gran roca. Seguint per la pista passo a tocar tres barraques de pedra seca, molt ben conservades, i segons el mapa em salto, no m'he fixat i no l'he vist, un forn. Vaig una mica ràpid perquè se'm fa tard, ja que he quedat anar a dinar a casa.
El que si que trobo son les runes del forn teuler que està a prop de la cruïlla on he agafat cap a l'esquerra o sigui que estic a un quilòmetre i mig del cotxe.
A partir d'aquí estava segur que la gosseta ja em deixaria, però resulta que no, que m'acompanya fins a l'Albà, on arribo a un quart de tres, després de fer una mica més de quinze quilòmetres.
El dia en quan al temps a estat calorós, exceptuant un moment a la sortida, però en quan he començat a caminar ja no he tingut gens de fred. El paisatge ha estat variat entre conreus, pocs i el bosc que va guanyant als conreus abandonats, estan tot molt brut. La Serra de l'Albà i les carenes cap a l'est estan cobertes amb vegetació que creix després dels incendis. En quan als llocs visitats, una llàstima l'abandó quasi total de les grans masies encara que algunes, poques, es continua conreant les terres de l'entorn. També l'abandó total del patrimoni arquitectònic i encara sort de les iniciatives per senyalitzar i netejar els camins i senyalitzar els entorns, però crec que algun estament públic hauria de responsabilitzar-se de la seva recuperació i manteniment. Un altre cosa que trobo es la deficient informació que es troba normalment, a cada lloc que busques dona una informació diferent. La informació que trobes bastant normalitzada es la històrica, em penso que deu sortir tot del mateix lloc, però les localitzacions no hi ha manera de trobar-les unificades, ni quan posen les dades geo-referenciades, pel que es una conya marinera segons el que busques, per exemple l'Albà Nou i Albà Vell, segons en quins mapes surten diferents localitzacions. El Castell de l'Albà a banda d'on està situat també el marca en el cim culminant de la Serra de l'Albà. Crec que al menys en els mapes de l'ICC podria ser tot molt mes acurat. Els noms els he tret sobretot del mapa del Piolet

Ara a esperar la pròxima sortida.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000
0000000000000000000000

0000000000000000000000

15 comentaris:

  1. vei que està afinant els macros, molt bona la del bruc. Això sí, no hi ha res com ser gossa o intel.ligent...

    ResponElimina
  2. Et felicito pel teu text sobre l'excursió a l'Albà Vell. Ara, t'animo a caminar un circuit NOU, aparcant el cotxe a Can Ferrer de la Cogullada.
    I et pregunto: ¿ Ralment vas trobar un Castell, al cim de la Roca Ferrana, tal i com ho indica el mapa ICC ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer de tot molt agraït per les vostres paraules.
      Referent al que comentes del mapa de l'ICC, i després de fer el tomb i haver-ho paït a casa, crec que hi han unes petites diferencies. La Roca Ferrana no es on marco el "waypoint", aquest el marco al lloc màxim que es pot arribar per aquell camí. La Roca Ferrana es una mica més avall, es una roca que es pot veure de lluny, en canvi on jo arribo, no es pot distingir amb claredat mirat des de baix, que a més es on marca el mapa ICC 5.000.
      Referent al castell, aquest està on estan les runes, es molt clar. No pot haver dos castells a tocar. Aquí hi ha les restes de la torre, i restes de construccions, encara que tot caigut. Llàstima que quan vaig estar no sabia que pel costat es podia baixar i sembla ser que es on estan les runes del poble que estava adossat al castell.
      Referent on marca el mapa ICC 25.000, un castell dubto molt que hi fos. Si que podria haver existit una torre, possiblement de vigilància (si es que hi era). El munt de pedres que hi ha al lloc més elevat dona per suposar-ho. Hi ha una bona miranda des del turó, però arribar dalt, sense eines, es una labor molt feixuga i una vegada dalt la quantitat de garriga punxosa que hi havia no donava massa per esbrinar pel contorn, i contra més passi el temps més serà impossible. Es una opinió.
      I per finalitzar, un nou circuit des de Can Ferrer de la Cogullada, encara que no descarto res, en principi no està entre els meus projectes. Potser si trobo algun tomb força interessant ...

      Elimina
    2. Joan:
      Agraeixo la teva resposta: ràpida, clara i sincera. Des del Castell, anys enrere existía un corriol que baixava enllaçant amb la pista del sud, ara farcida de romigues. Però aquest sender ara roman impassable: ha esdevingut un coscollar. El tema ja queda finiquitat del tot.
      Si ets prou ardit, i t'agraden castells i esglésies, jo t'esperono a anar cap al Perelló. Des de la carretera que duu cap a Rasquera, veuràs una pista asfaltada cap a ponent. Podràs visitar les pintures rupestres de Cabrafeixet, i també podràs anar a visitar l'antic poblat de FULLOLA: disposa d'una alterosa torre cilíndrica de defensa. I d'una església gòtica en ruïnes. I per torres alteroses, la millor és la de VALLFEROSA, de 33 m d'alçada, situada al costat d'una església en ruïnes. Es troba a l'antic terme de Llobera ( Solsonès ), ara incorporat a Torà de Riubregós ( La Segarra lleidatana ). No confondre amb la Segarra Tarragonina, la de Santa Coloma de Queralt.

      Elimina
    3. Alerta amb els caçadors de senglars. Hi solen ser a la zona sud de la Roca Ferrana, fins el Coll del Pi.

      Elimina
    4. Moltes mercès per les opinions i respostes.

      Elimina
    5. T'escric aquí, Joan, ja que no se pas on cal fer-ho.
      Avui es SANT VALERI. Va naixer a ESTADA, a la ribera del riu Cinca mitja. Va ser bisbe de la catedral de Roda d'Isavena. I despres, va ser cridat a ser Arquebisbe a Saragossa. Alla el van tractar malament i el varen foragitar a pedregades. I aixi va retornar a la Seu de Roda d'Isavena, fins que hi va morir.
      Amb el pas dels anys, la ciutat de Saragossa el va escollir com al seu Sant Patro, i varen reclamar el seu cos, Pero nomes els hi van donar el cap i un braç, que son a Saragossa, d'on avui dia es el seu Sant Patro.
      La seva festivitat se celebra avui, i hom menja un pastis: el " Roscon de San Valero ".
      I la dita diu: " San Valero, ventolero y rosconero ".

      Elimina
    6. A la columna de la dreta de la pàgina hi ha un apartat que diu que et pots comunicar amb mi, i figura el meu mail.

      Elimina
    7. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    8. Bé, Joan . Veig que no contestes, així doncs, deixaré d'escriure també jo mateix.
      Per cert, avui es " LA CANDELERA ", un nom molt viu a Catalunya. I a prop de la teva ciutat, molt viu a VALLS. I tu has posat un altre nom al teu Santoral. Imperdonable, Joan.

      Elimina
    9. A la columna de la dreta hi ha un apartat que posa: "Comunicat" i sota es veu un sobre de color groc, si poses el ratolí al damunt es veu la meva adreça mail, i segurament si tecleges al damunt obrirà el teu teu correu amb la adreça posada.
      Si us plau, no enviïs comentaris que no vinguin al cas, o que continuïn una conversa començada, si em vols dir qualsevol cosa, el que vulguis, fes-m'ho por e-mail.
      Mercès i cuida't.

      Elimina
  3. Estic llegint al teu BLOGG el teu " Camino de Santiago ".
    En podries fer un llibre. I seria molt més interessant i útil que molts dels que ara hi ha al mercat.
    Però tinc una pregunta irresolta: ¿ Per que prenies tantes infusions de camomil·la ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les preguntes no relacionades, si us plau al meu mail. Aquesta la trobaria correcte en alguna de les meves pàgines referent al "Camí".

      Elimina
  4. Com tinc los comentaris moderats, no publicaré cap més que no tingui res que veure amb l'article. Si algú em vol dir alguna cosa fora d'aquest context que ho faci via mail.

    ResponElimina