"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 16 de desembre de 2012

Foradada, Munt de Montsonís, Salgar, Montsonís

Santa Maria de Salgar - Montsonís

Avui he tornat a sortir sol, ja que els companys no ho han pogut fer, i m'he decidit a una caminada a La Noguera, entre Foradada i Montsonís tot pujant al vèrtex geodèsic.
Per la carretera i només sortir de Tàrrega la boira m'envolta, boira que no em deixarà fins a la tarda. Mentre conduïa hi havien moments que havia d'anar a pas de tortuga, per la poca visibilitat. Arribo a Foradada i aparco el cotxe a l'entrada, davant mateix de la foradada que dona nom al poble.
Em preparo i surto quan manquen cinc minuts per dos quarts de deu del matí, seguint la carretera cap a Rubió de Dalt i a la cruïlla, on a l'esquerra entra al poble per la part alta, jo agafo cap a la dreta per una pista que puja suau, deixant a la dreta els dipòsits de l'aigua. Aquesta pista es nova o arranjada i va entre mig de la que sembla la pista o camí vell i un camí per on van els pals d'una línia elèctrica.
Deixo la pista per pujar al vèrtex, per un camí molt moll on les parts rocoses rellisquen i les parts terroses estan molt soscavades per trialeres. S'arriba a la pista que ve des de la carretera entre Foradada i Montsonís i de seguida ja es veu el vèrtex darrera la boira. Des d'una esplanada que abans estava conreada i on finalitza la pista es puja per traça fins a la part rocosa de la petita cresta on està situat el vèrtex. Dalt faig les fotos de rigor, el que em deix la boira que està aposentada a les parts baixes, i aprofito per menjar una peça de fruita. La màquina de fotografiar per fer-me la foto amb disparador automàtic la puc posar en el peu del que era una creu, que segons he llegit hi havia en aquest cim, i ara només ha quedat el monòlit amb un forat en mig.
Baixo per on he vingut fins a la pista de baix, que segueixo a la dreta, deixo el camí a la Serra del Munt per on aniré després, per anar a la Cova del Bandoler. El camí està molt ben fitat, s'ha de creuar un barranquet que baixa cap el Segre prop de Santa Maria de Salgar, i es va seguint cap el sur, com si es volgués tornar al Munt de Montsonís. No està gaire net però es de bastant ben seguir. Arribo a un lloc on em marxen dos rastres fitats, un recte i altre a l'esquerra, el meu track em marxa a l'esquerra, pel que primer segueixo el que va recte, tinc el costum que sempre segueixo el que crec es dolent per saber on va, ja que si no després ja no m'assabentaré perquè no el faré. El que segueixo va marxant molt imprecís, pel que quan arribo a una petita collada desisteixo de continuar, reculo a buscar les altres fites, i després d'una bona sifonada amb corba, de terra relliscosa, amb una canal abans de la corba que arriba fins al Segre, s'arriba a l'entrada de la cova. No entro ja que l'entrada es estreta (encara passaria) però de desgrimpar i no estic per això, a més havia llegit que encara que a dins hi ha un geocaching en parla de portar torxes i fer servir cordes per sortir, porto frontal però no cordes (ni intenció). A la pàgina del geocaching en diu: “A l'interior hi ha una tassa d'Irlanda Leprecaun de l’ou de la sort (sense l'ou!), el Travel Bug, "Kimi", una breu història de la cova, un quadern i un bolígraf”. La veritat es que per curiositat de visitar tot el que es pot quan està en un nou entorn pot valer la pena, o si es té intenció d'entrar, però per res més el arribar fins aquí. El que es segur es que sense conèixer la seva localització, sinó estigués fitat o sense gps, es una cova que no es pot trobar. Tot el camí des de la creuada del barranquet fins a la cova dona la impressió que feia bastant de temps que no passava ningú ja que estava ple de teranyines, moltes d'elles en mig del camí.
Reculo fins a trobar el camí que puja a la Serra de Munt, es un camí que al començament va pujant suau, però quan es comença a enlairar-se deixar de banda les esses, algunes d'elles encara es distingeixen, i puja amb forts repetjons soscavats amb trialeres. S'arriba a un collet, on torno a deixar la boira sota, i a la dreta em sembla veure unes runes, deixo la pista i vaig a veure-les, des d'aquí fins a la cota 548, es puja fàcil al dret, i es van trobant el que podrien ser restes de trinxeres de la guerra incivil. Des de la cota vaig a buscar el camí que he deixat abans, ara he de seguir rastres no massa agradables. Quan trobo el camí normal, es igual que a la pujada però a l'inrevés, baixant a trossos forts amb trialeres.
Quan s'ha de deixar el camí que seguia, que va direcció nord-nord-oest, per agafar un altre direcció sur-sur-oest, jo segueixo recte, ja que al mapa ICC marca trinxeres, passo de llarg on indica sense veure res, encara que si estan una mica separades del camí es impossible per la boira, que a vegades es fa una mica espesa. Reculo i agafo el camí que va a creuar el Barranc del Salí, però primer he de passar per una raconada curta però molt bonica, i arribar a una pista nova i fangosa, on al començament està la recaptació de la Font del Munt i també està el búnquer de la guerra, un dels pocs que es conserven, que el vaig a visitar. Hi ha un bon plafó descriptiu. Mentre baixo per la pista em creuen unes motos.
Una vegada creuat el barranc agafo la pista que comunica els diferents nuclis de Rubió, es una pista de cotxes, i que segons els mapes es el Camí de Malpàs, si el nom ve d'algun lloc on hi havia dificultat per passar, això ja no succeeix ja que ara es una pista ample i agradable per cotxes, un altre cosa es als caminadors. Sento les veus dels motoristes però la boira no deix veure res de l'altre costat del barranc.
Arribo a Rubió i la boira m'impedeix veure gaire cosa del que queda del poble, i desisteixo de pujar al poble i al castell ja que al no poder veure res crec que no val la pena. Torno a creuar el Barranc del Salí i ara la pista, ja asfaltada, puja fins a l'entrada del camping, que està tancat i sembla molt abandonat.
Ara em toca seguir per asfalt, sense quasi vistes ni els camps de l'esquerra ni de les parets de la dreta. La carretera, que es el camí d'Artesa de Segre a Rubió de Baix, s'acosta al Segre, que queda molt a prop. A la dreta es trobem una serie de balmes a tocar a la carretera i algunes balmes i coves que es veuen una mica a mitja pared. Es deix a la dreta el Santuari de la Mare de Déu de Salgar, com es normal tancat.
A una cruïlla veig un cartell que diu que les Fonts del Salgar estan a 300 metres, penso que potser serà un bon lloc per esmorzar-dinar, baixo per la pista, però la veritat es que no les trobo, me'n vaig fins a la riba del Segre, i en un banc matusser de fusta, que no se que nassos fa allí, aprofito per menjar. Al davant tinc les parets del rocam on està el castell de Malagastre, però sense visió més al damunt de mitja paret.
Una vegada menjat una mica, torno a la carretera que deixo per pujar per pista cap a Montsonís, passant per la casa de Salgar, on hi ha un alberg de joventut de la Generalitat. Arribo a Montsolís pel carrer del mig, i renoi com puja fins a la part alta que es on està la carretera que va a Foradada. Puc visitar, per fora, el castell, l'església, l'ermita de Sant Urbà, la torre i tots els carrers d'aquesta part del poble. A la part alta perdo els papers on porto totes les anotacions prèvies i les que he fet durant la caminada, sort que de seguida els trobo; sobretot per les noves anotacions, ja que les anteriors ja no les necessito, pel poc que em queda per acabar.
Ara segueixo carretera, deixant a l'esquerra una creu de terme, a la dreta la pista que puja quasi al vèrtex, i a l'altura de la Casa del Pastor, deixo la carretera ja que vull entrar per la part alta de Foradada. El començament del camí està molt desdibuixat entre els camps conreats a l'esquerra i una pistota que porta a una corrals, però de seguida es veu clar i de molt bon seguir.
Entro a Foradada per la part alta i primer pujo a l'ermita de Sant Urbà. La boira ja ha marxat però comença a fer fred. Com estic cansat no vaig fins a la miranda, ja que veig que hi ha escales metàl·liques i pel roquer hi ha passamans, penso que cap el nord segur que millora la visió però no cap el sur. Al baixar passo pel que era un dipòsit d'alguna cosa, ja que hi ha escales de pedra per baixar, no em sembla d'aigua.
Creuo tot Foradada, visitant quasi tots els carrers, hi han habitatges interessants de veure. Arribo al cotxe a dos quarts i mig de cinc de la tarda, després de fer uns setze quilòmetres tres-cents. El dia en quant al temps ha estat una mica dolent, molta boira encara que a moments s'obria una mica, a la tarda ha començat a fer fred, en quan el sol ha començat a baixar. En quan a la caminada ha estat interessant però sense poder aprofundir en les vistes, sobretot a Rubió que era una de les fites. Fins a Rubió m'ha donat la impressió que fa alguns anys devia haver algun/s incendi/s ja que sobretot per la part alta de la caminada he anat per terreny garrigós, terreny com dels repoblats per ells sols després dels incendis. Físicament m'he trobat bastant be, excepte cap el final que ja he començat a fluixejar i com sempre he arribat cansat però satisfet.
En quan a la informació que portava trobo a faltar una mica més de exactitud en les dades dels mapes de l.'I.C.C., encara que en línies generals van bastant bé.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


000000000000000000000000


000000000000000000000000

3 comentaris:

  1. pos mira, que jo a Rubió i a La Foradada hai de perdre-hi temps

    ResponElimina
  2. Jo a Foradada no vaig perdre temps, el vaig emprar i molt ben emprat. A Rubió ja es un altre cosa, amb la boira no vaig creure oportú pujar-hi.
    Estic pensant de tornar, però en cotxe i visitar els tres Rubió, acabar de visitar Montsonís, i després anar cap Malagastre i els llogarets d'una mica més amunt.

    ResponElimina
  3. perdre.hi temps vol dir dedicar.hi temps, prestar.hi atenció, no perdre el temps.

    ResponElimina