"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 29 de desembre de 2012

Santuari de Vallivana, El Turmell, Vallibona

Santuari de Vallivana

El divendres quedo amb en Josep Maria que el dissabte anirem a El Turmell, muntanya que pertany als termes municipals de Vallibona i Xert, que està a la comarca de Los Puertos de Morella i Bajo Maestrazgo, o sigui fa límit veïnal i comarcal, però sempre dins de la província de Castelló. Ens acompanyarà la Montse, nosaltres dos farem la travessa de Vallivana a Vallibona mentre que ella anirà de visita cultural per la zona i ens recollirà al final de la caminada.
Ens trobem i sortim cap al Santuari de Vallivana, on la Montse ens deixa. Fa fred i l'entorn està gebrat. Sortim a les nou en punt del matí, tot creuant la carretera i baixant a buscar el Barranc del Marfullar, després d'haver fet les fotografies de rigor al santuari i el seu entorn.
El Barranc del Marfullar pren el seu nom per la quantitat de marfull que hi ha, segons les referencies que van llegir, però la veritat es que nosaltres no els hem vist, potser es que no ens hem fixat massa. La pista des de que es creua el Barranc de Vallivana i comença el Barranc del Marfullar son quatre quilòmetres, sempre tocant el barranc. Pel que ens sembla era una carrerada, potser encara ho es, on van aixecar el nivell traient terra del barranc, creiem que es va fer per que si baixava aigua, possiblement abans hi baixava, aquesta corri a un nivell inferior al camí. Des de que em sortit no veiem el sol, encara que si a les vessants altes de les muntanyes que ens envolten, al nostre camí sembla ser que fins al migdia no tocarà. En els trossos engorjats i amb pendent el camí està cimentat. A mitja pujada de la pista i apartant-se una mica d'ella trobem un tros on toca el sol on anem per esmorzar.
Quan finalitza la pista i poc a poc el camí comença a enlairar-se de valent, trobem les restes de dos barraques, potser de carboners, i de seguida una cruïlla. Segons vam llegir els dos camins pugen a la canyada de la carena del Turmell, nosaltres agafem la dreta. Aviat entra a una tartera amb forta pendent, per sort el camí passa per la seva vora el que ens estalvia entrar de ple a la tartera però no salvar la forta pendent. Sortim de la tartera i a la dreta trobem les restes d'un pou, segons he llegit sembla ser la Font del Povet o potser Pou del Turmell, encara que el que he llegit i les fotos que he vist estava en bon estat, en canvi ara li manca tota la volta de pedra de la teulada. Al seu costat hi ha les restes d'un bassi tot vell i desfet.
Des d'aquí fins la canyada la pujada ja es molt suau. Arribem a una collada on passa la Canyada del Tossal Gros al Turmell on hi ha els indicadors que senyalitzen el camí cap a Vallibona i al Turmell. Seguim a la dreta deixant de seguida un camí a l'esquerra, el deixem ja que no sabem si es bo però es per on tornarem, i al poc trobem un petit avenc a la dreta. Seguim per la carrerada fins a una cruïlla on arriba una pista cimentada, que sembla que ve de Xert i va fins al cim del Turmell. A la cruïlla i en un pal que pertanyia a una tanca de fil-ferro, hi ha abandonat un casc i uns guants de ciclista. Nosaltres els deixem on estan i seguim amunt per la carrerada, mentre arribem per la pista cimentada una colla d'uns quinze ciclistes. S'arriba al ciment, però abans de que aquesta faci el retomb per l'esquerra, agafem una traça, al començament hi ha una fita, que ens porta dalt del cim, mes o menys al dret, sense problemes, i estalviant-se un fort retomb.
Al cim hi ha una caseta forestal nova amb unes antenes i un altre de vella abandonada i una torre amb mes antenes. La visió es molt amplia cap a l'est, cap les altres direccions ja queda més tapat. Fem les fotos de rigor i tombem una mica per l'entorn per intentar ampliar la visió.
Sortim, tenim idea que per la zona hi ha les restes d'un pou de gel però no sabem on. Ens sona que està a la collada, i cap allí ens dirigim. Quan passem on estava abandonat el cas i els guants veiem que ja no hi son, el grup de ciclistes ho deuen haver agafat. Arribem pel camí que abans hem deixat, la veritat es que es molt mes maco, es molt més boscà. Tombem una mica per la collada i només trobem les restes d'una petita barraca abandonada. A la nit llegeixo que el pou de gel està prop de la cruïlla de la carrerada amb la pista cimentada i en el vessant de Xert i no de Vallibona.
Estem un un Pr, que va baixant per dins del bosc, per un camí boscós i molt agradable. Arriba a una pista que la agafem a la dreta. Quan aquesta creua una barrancada notem una sensació de fred i humitat, que se'ns passa quan sortim d'aquesta raconada. Quin microclima tan extrem hi ha en aquests petit tros.
Es deixa la pista per entrar en un camí vell de bast, amb restes de l'empedrat, que s'acosta al Barranc del Codinà o Barranc de la Roca Alta, per un bosc d'alzines, roures, sabines, etc. S'arriba a tocar el barranc a l'alçada dels terrenys del Mas de Querol i del de Querolet. Son uns terrenys amb parades on sembla que es conreen per fer de pastures pels animals, ara estan una mica verdoses que fan de molt bon veure amb els rajos del sol il·luminant-les. Aquí aprofitem per dinar i buscar la font de les Fontanelles, que per cert no trobem ni rastre per la zona on indica el mapa.
Després de seguir un petit tros pel costat i/o dins el barranc el deixem a la dreta, i entrem en un camí molt arranjat amb marges als dos costat, té tota la impressió que era una carrerada, llarga i bonica.
Trobem a l'esquerra ben senyalitzada i arranjada la Fonteta de Grillos. Anem entre parades abandonades i el sol ja s'ha amagat pel que comença a refrescar. El camí va per damunt d'uns hortets abandonats. Arribem a Vallibona per la Font Fresca on hi ha unes taules de fusta i creuem el Riu Cérvol o de les Corces. La Montse ja ens espera a la part mes alta, on hi ha un bar-restaurant, el que ens comporta poder veure tot el poble, o al menys la majoria, poble vell, bonic i ben net.
Arribem a la part alta a dos quarts i cinc de sis, després de fer més de setze quilòmetres i mig. El dia ha estat fantàstic encara que excepte a la Canyada del Turmell no ens ha tocat el sol en tot el dia, no perquè no en fes sinó perquè hem anat sempre emboscats. Hem hagut de sortir del camí per poder esmorzar i dinar al sol. La ruta ha estat una mica avorrida a la pujada per la pista (segurament carrerada) del Barranc del Marfullar, però després ja ha començat a ser encisadora. El que més ens ha sorprès es el net que tenen els boscos en aquests paratges, boscos on les alzines, roures, sabines, etc estan guanyant terreny als pins, i pel que sembla amb una bona política forestal, encara que prop de Vallibona hi ha una zona on fa poc varen fer repoblació de pinar. Es una zona on existeixen varies alternatives excursionistes, i on no estaria de més tornar-hi.
Els diferents noms que he posat sembla ser que son correctes, segons qui l'anomena ho diu amb un nom o amb l'altre. Segons he llegit el Riu Cérvol al començament, o sigui per aquesta zona, se'l coneix per Riu de les Corces. Per si de cas jo he posat els que hem posaven els diferents mapes i en les diferents referències que he llegit.
No pujo el track al wikiloc ja que hi ha massa informació i la meva només seria repetir-ho.

Per veure o baixar les fotografies, aquí.
00000000000000000000000


00000000000000000000000

2 comentaris:

  1. que amagat que t'ho tenies!!! les millors la 62 i la 84.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No era meva aquesta sortida.
      Sobre la 62, només ha volgut posar aquesta i no la seqüencia de les tres que em dispara l'automàtic.

      Elimina