XXX Lletissonada (Puigsacalm)

Pujant cap el Barret i Sant Quintí de Bas

Vaig sol a la Lletissonada, encara que som 1.232 participants. Aquest any surt de Joanetes, per arribar ja es pot anar pels túnels de Bracons, encara que quan surts a la Vall d'en Bas es una mica liat arribar-hi.
La sortida està prevista per les set del matí, però jo, una vegada agafat els papers i arribat al lloc de la sortida, manquen encara 2 minuts, i ja han sortit bastants marxadors.
Itinerari de la marxa es pot veure a la pagina de l'organització www.geca.cat.
A la sortida, si vols prendre un cafè o llet amb un bescuit has de pagar, com jo ja vaig menjat de casa, passo completament (i això que he sortit a les quatre del matí).
Al primer control, al kilòmetre 1.110, unes palmeretes, aigua, moscatell, llimonada i taronjada. Tot el camí està molt enfangat i relliscós Hi ha un moment que es espectacular, quan es te tota la pared dels Puigsacalms, Llop, etc., al davant, s'esta pujant cap El Barret, i es veu una professó, molt acolorida, al davant i un altre darrere, tot pujant amb força desnivell. Al Barret, hi ha la separació de camins, no ho entenc massa be, si els que no volen pujar pels Ganxos, aquí està la cruïlla o era abans, el que si que tot recte es cap els Ganxos nous, segons em diuen de l'organització, en 20 minuts s'arriba a Santa Magdalena, i si no, cap els Ganxos vells, s'arriba en 45 minuts, però que es molt mes fàcils i no tant esposats, com es normal son els que trio jo. Des d'aquí fins l'entrada de la canal dels ganxos es un senderó estret, acabat de netejar, però de no gaire bon caminar. Quan arribo a l'entrada de la canal, em trobo un embús considerable, però poc a poc es va avançant. Abans del tros final de la canal, hi han tres roquers amb ganxos (per posar els peus i agafar-se les mans), un roquer que s'ha de creuar, on han posat una cadena, en tots aquests i ha gent de l'organització ajudant, i després en un tros de terra relliscós han posat una corda com a passamà.
Ja al coll de Joanetes, on hi he arribat molt cansat (la pujada ha estat molt dura), segon control, i esmorzar al davant de la font de Santa Magdalena. Pa amb tomaca, embotits variats (pernil, no), i el de sempre per veure, aigua, vi, llimonada i taronjada.
Després de menjar, cap el Puigsacalm, des del coll de Joanetes fins arribar a l'altura de Puig del Llops, el camí esta molt moll i s'ha d'anar sense presa, per no relliscar.
Al cim, foto, petita parada i ja avall, a l'arribar a la Font Tornadissa, com entrem en terreny obac, es torna a trobar el fang, tant molest de ens està acompanyant.
Al Coll de Bracons, nou control, aquí beguda, rodanxes de taronja i iogurt de la zona. Agafem una pista, enfangada, que la deixem per baixar amb molta força, en un senderó que han reobert, i on el fang arriba fins els turmells, això tot i la força pendent. En aquesta baixada em deixo els genolls, però .....
Quart control a Can Gelada, rodanxes de taronja i beguda, com sempre, i ja de pla, amb trossos per camí obert entre els camps de conreu, fins al poble de Bas, on arribo quan manque cinc minuts per tres quarts de tres. A l'arribar mes pa amb tomaca i embotits, beguda i samarreta commemorativa.
Dos autocars van pujant la gent a la sortida, on tenim els cotxes. Com anècdota diré que hi ha una carretera que dona el tomb a Joanetes, i que s'aparcava a tot el tombant, jo m'equivoco de costat i com l'autocar ens deixa a la separació, he de donar tot el tomb al poble, per arribar al cotxe.
Per a mi ha estat un dia esplèndid, però molt dur, hi arribat molt cansat. A més, un altre 100 cims.

Mapa - Perfil - Fotografies