"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 13 de maig del 2009

Arbolí, recerca pou de gel i forat (I+R+D)

La fotografia es una barraca de pedra que van trobar mentre buscàvem el pou, segons explico mes endavant, i es del company Estivi.
I+R+D vol dir "Investigació, recerca i descoberta".
Avui he quedat amb l'Estivill que aniríem a Arbolí a mirar un forat que hi ha relativament prop de la carretera del pantà, i que es veu clarament en els orto-fotos del I.c.c., i que a més buscaríem el pou de gel que marca el mapa de Piolet, prop del cementiri i del mas del Xetxo.
Amb mapes, gps (marcat els punts que assenyalen els mapes), i bones ganes de recerca, deixem el cotxe davant del cementiri, i sortim a dos quarts de nou per una pista que surt de davant el cementiri, creua la carretera i comença a baixar lleugerament.
La pista es va transformant en camí, de molt bon caminar i arribem a una cruïlla de tres camins, agafem el de l'esquerra, es el que ens hauria de portar al pou de gel, segons el waypoint que hi marcat al gps. Arribem al lloc, està tot bastant moll degut a la calitja que fa a les tardes; busquem per tot l'entorn i no el trobem, si que trobem uns camps antigament conreats de regadiu, una barraca de pedra, una possible mina d'aigua, amb recs per regar, tot molt abandonat, ens pensem que amb l'abandó i les herbes, el pou s'ha perdut. D'aquí uns dies l'Estivi em comunicarà que l'ha localitzat tot tapar d'herbes, hauré d'anar a mirar-m'ho.
Anem enrere, a buscar la cruïlla, i veiem que al camí de la dreta hi ha uns senyals grogues, les seguim, ens porten fins el barranc de les Guixeres, on a tocar hi ha unes parets amb vies d'escalada, una mica velles, però en bon estat. D'aquí en endavant no trobem continuació dels senyals, ni rastres de camí, deduïm que son senyals dels escaladors. Tornem a la cruïlla, i llavors decidim que ja que som a la contrada, en comptes d'anar a veure el forat, buscaríem la continuació, des d'aquí al Mas de'n Vinyes, que l'Estivi està segur que ha de ser. Segons els mapes des d'aquí fins el Mas de l'Escalet hem de creuar quatre pistes que, mes o menys, trobarem en perpendicular, al ser entre elles paral·leles, només caldria trobar el camí que les creu-ha .........
Per un senderó ben marcadet, que l'Estivi ja l'havia fet, arribem a una pistota (aquesta no compte), que seguim per poca estona, per deixar-la i anar a creuar el Barranc del Xoles, remuntant per l'altre costat fins el camí de les Planes, tot aquest tros el terra està ben fresat i es de molt bon seguir. L'Estivi hi col·labora amb les tisores.
Del camí de les Planes, agafem uns rastres que després de creuar una branca del barranc de l'Esquelet i remuntar per l'altre costat, ens porti a una cua de pista (es la segona). Els rastres han estat mes o menys de bon seguir, molt clar el tros de creuar el barranc, i amb lògica la resta, excepte el tros final que hem hagut de baixat a la pista al dret, sense problemes. Aquí parem a esmorzar, que ja ens ho hem guanyat.
Una vegada esmorzats visitem l'entrada d'una balma i d'un forat que estan al costat de la pista, i trobem el camí que arriba, en un tros o altre l'hem perdut, i la continuació, per on hem de seguir.
De seguida creuem el Barranc de l'Esquelet, els rastres ha vegades es difuminen, encara que anem seguint la lògica, al ser un tros bastant planer i molt brut, es fa difícil d'endevinar per on va, però arribem a la tercera pista. D'aquí ja a l'ampla anem a la quarta, que es la pista del Mas de l'Esquelet, no se per què el nom, i el mas es deixa, una mica separat i la pista va al Mas de'n Gallarí. Després veiem que aquestes dues pistes comuniquen no gaire lluny. Una vegada en aquesta ultima, la deixem per anar a visitar les runes del Mas de l'Esquelet, i veiem un senderó que des del mas o mas al mas de Gallarí o el de'n Vinyes, un altre dia serà.
Ens entornem, amb unes petites variants, amb una sensació agradable, hem anat trobant camins i creuades de barranc ja vells, però lògics, encara que els dos primers objectius, pou i forat no els hem trobat, al forat ni hem anat.
Hem fet 6,970 kms., i hem estat 4h.50m. Hem acabat a un quart de dues de la tarda.
El track es una mica erràtic pel que no l'he penjat, ja he dit que hem fet recerca, però la part principal de la caminada s'entén perfectament. No hi vaig fer fotos, la que he posat aquí es del company Estivi.

1 comentari:

  1. Ta bé, ja queda menys per enllaçarlo tot....... temps al temps..........

    ResponElimina