"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 9 de maig del 2009

Pui de Lleràs, des de Toralla

Arribant a l'ermita de Sant Salvador i Arnes velles (es una arneria?)
Després d'una serie de converses mitjançant el facebook, anem l'Estivi, la Chris i jo fins a Toralla, al Pallars Jussà, per fer el cim del Pui de Lleràs, segons un track que l'hi van enviar a l'Estivi.
Arribem a Toralla, i quan estem a punt de sortir ens troba el pastor del poble i ens te mes de 20 minuts parlant, dient-nos que no tindrem problemes per seguir el camí, que la ruta es molt llarga que la baixada es molt dura i a mes, consells com ell solucionaria la immigració.
Al final sortim, passa mig quart de les nou del matí, i com no hem mirant be els papers que portem, sortim des de l'entrada del poble, al dret, per petits rastres de cabra, encara que de seguida trobem el camí que be del poble.

Només passar el Turó de la Mola Mora trobem fites i els desviament que ens porta a la Cova de Torralla, està situada a la cinglera de l'Arreposador. Des de la cruïlla fins la cova son uns 300/350 metres, per un senderó estret, però ben marcat i sense dificultat, fins que ens situem a peu de cinglera, llavors hi ha una pujada curta però amb fort desnivell. Visitem les primeres galeries de la cova, hi ha un gran finestral que dona a la cinglera i per on es pot divisar el poble de Serradell, que per cert l'estarem veiem tota la meitat de l'excursió; seguint amb la cova, està molt xafada, amb formacions completament trencades; sembla ser que es varem trobar restes del neolític.
Tornem a la cruïlla i seguim el camí, força evident, fins a l'ermita de Sant Salvador, i tal com ens ha dit el pastor del poble, només cal seguir els “pilarets” (fites).
L'ermita es petita però molt ben arranjada, està situada en un dels colls de la Serra de Sant Salvador, al costat d'unes antenes, amb caseta inclosa. Aquí parem a esmorzar.
Seguim, tot passant per la carena i una serie de colls, Collada Vilella, Collada Estreta del Cavet, Collada Ampla del Cavet, i altres sense nom als mapes, amb les seves sifonades. Aprofitem per pujar al cim de la Roca Palomera, des d'aquí es pot ampliar la màxima visió de tota la contrada, dic ampliar per què durant tot el camí ja es pot apreciar els grans espadats de la Serra de Sant Salvador, les barrancades, les formacions perfectes de les roques, etc., llunyanes la cinglera de Pessonada, la Serra de Carreu, la serra de Boumort, etc.
Continuem per la carena, amb les seves sifonades, son començaments de barrancades que marxen cap els Serrat de les Forques, del Cinccamps, etc., fins que arribem a la pista de Salas de Pallars a la Pleta Verda, on trobem un ramat de cabres pasturant; busquem la font dels Bassons, però no la trobem, la que si trobem es la font del Forn, amb una bassa metàl·lica, petita, on es recull l'aigua. Aprofitem per veure, reomplir cantimplores i refrescar-se. La pista comença a pujar fort, sobre tot després de deixar un ramal que marxa en direcció a Gurb.
Ens trobem una tanca de fils metàl·lics per animals, que ens barra el pas, la Chris, la passa per sota, jo per damunt i resulta que ve l'Estivi i troba l'obridor de la tanca. .....
Ja arribem al Pic, fotos, reposar, contemplar el paisatge, no hi ha res que ens tapi la Serra de Sant Gervàs que la tenim al davant, darrera el Pirineu, Cadí, Ensitja, etc.
Seguim la carena, a la dreta tal i com hem arribat, es una carena no massa ampla, però de bon passar, tornem a tenir tres sifonades, passem una torre d'electre, on creiem es el Coll de Serradell, i de seguida deixem el camí que segueix recte, que deu anar a Espluga de Serra, per agafar a la dreta. Al començament està molt desfet, però després s'arregla, es una baixada molt llarga, però amb un camí molt intel·ligent, va fent “esses”, es de molt bon baixar. De cop trobem senyals de Gr (??), comencen i acabem de cop, però tenint temps de marcar una drecera amb una forta pendent, ignorant en camí que fent dues ziga-zagues salva perfectament el desnivell, hi ha qui s'ocupa de tapar el senyal incorrecta.
Mentrestant i a mitja baixada hem parat a dinar una mica, estem al costat del camí en el llom, amb la barrancada de la Boscarrera a un costat i un afluent del mateix a l'altre. Seguim baixant i ens desviem per visitar l'entrada de la Cova de Cuberes, sembla mentida que una cova de les mes llargues d'Europa tingui l'entrada que te, i llavors ve el pensament, com a una persona se l'he pot ocorre entrar al veure un foradet, i menys mal que es pot ampliar traient còdols de l'entrada.
Arribem a una pista, a la Plana de Pujol, deixem a l'esquerra la Pista del Barranc que després retrobarem, i de seguida i per estalviar uns grans retombs de la pista, la tallem per tres vegades, l'últim tros, trobem un camí vell , molt tapat on hi ha una barraca amb moltes arnes velles i fora d'ús, això si, arribar a la pista del Barranc, hi ha un petit saltiró on, i com es natural al ser, jo, un maldestre (patós, en llenguatge normal), al posar el peu en una pedra, aquesta se'n va i sort que només es un metre i mig d'altura.
D'aquí seguint la llarguííiiiisima pista del Bosc de Serradell, amb parada a visitar la font de Costapegera.
Els últims 600 metres son esgotadors, hem deixat la pista per pujar per rastres de cabres per anar a enllaçar a un altre pista, la tallada ens ha estalviat uns 400 metres, i ja enllacem amb un camí vell que suposem que devia comunicar Toralla amb Serradell, entrant per la part alta del poble, llavors veiem clar on està el començament de la ruta que va a l'ermita de Sant Salvador.
Hem fet 19,870 kms., i hem estat 10 h 20 minuts a la muntanya. Un dia esplèndid en una serralada del pre-pirineu, excursió que ben val la pena repetir-la d'aquí no massa temps, això si, podria ser a l'inrevés.
Només queda anotar l'anècdota que uns 3 kms abans del poble, a la carretera venint de la Pobla de Segur, encara hi ha un tanc d'obra amb el canó de fusta, tot bastant deteriorat, posat durant la guerra contra els feixistes, a títol dissuasiu.
Track - Mapa - Perfil - Fotografies

5 comentaris:

  1. Hola Joan, bona tarda. Ens hem plantejat fer aquesta ruta el proper cap de setmana, però se'ns planteja un dubte vista la seva durada. És possible circular en 4x4 per la pista de l'obaga del Serradell i d'aquesta manera deixar un cotxe sota el seu coll per estalviar-nos uns quilòmetres de tornada. Moltes gràcies. Xavier.

    ResponElimina
  2. Si has mirat els mapes la pista que dius surt d'una mica abans del poble de Toralla, fins a trobar el punt on ho varem deixar nosaltres no ho se. La resta des d'aquest punt fins a creuar el Riu de Serradell, quan la vam fer era ampla i en bon estat (4x4, turisme no m'aventuraria, per si de cas)
    Encara que potser seria millor portar el segon cotxe a Serradell i seguir per la pista el màxim possible. També et trobes la ruta nostra de baixada.
    Però .. dos puntualitzacions si la ruta la feu ara. Primera baixant del Coll de Serradell es creuant varis barranc i/o Llau (nom que li dona la zona), en alguns quan ho vam fer baixava una mica d'aigua, no se com estarà ara després de les pluges. Allí no se com estarà, però a les muntanyes de Prades, a zones, el dissabte, va caure mes de 180 litres, i dimarts va tornar a ploure.
    El camí que et vols estalviar, és una pista en bon estat i ample, tot i que la meteorologia sempre pot jugar una mala passada, repeteixo que no se l'aigua que ha pogut caure en aquelles zones.
    Per últim i per no cansar-vos, aquesta part aubaga li dona el contrapunt ideal a tota la excursió, ja que es transita tota la estona per erms i en canvi aquesta és boscosa i ufana.
    Bona excursió i si necessiteu alguna cosa no dubteu.

    ResponElimina
  3. Moltíssimes gràcies, Joan. Probablement farem el que dius, deixar el segon cotxe a Serradell. Intentaré contactar amb l'oficina de turisme per veure si em poden dir el possible estat de tot plegat. Una forta abraçada. Xavier.

    ResponElimina
  4. Joan, finalment van anar a la zona el 19 de març, però vam escurçar amb dos cotxes. El resultat de tot plegat ho pots veure, si et plau, a aquest web : http://www.madteam.net/fotografia/albums/6622-pui-de-llers/
    Salut i muntanyes. Xavier.

    ResponElimina
  5. Ja he vist el vostre reportatge i m'agrada molt que els meus comentaris t'hagin ajudat, però el que mes em satisfà es que vau passar un molt bon dia de muntanya.
    I com diu aquella dita: "Traginers som i al camí ens trobarem", al menys així ho espero.
    Salut i muntanya, companys.

    ResponElimina