"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 5 de maig del 2009

Montau des d'Olesa de Bonesvalls

Canteras i Aridos de Begues - Cim del Montau
Avui no tenia cap intenció de sortir, però com al migdia em truca Maite que no vindrà a dinar, se'n va amb una amiga a menjar a un restaurant, pel que penso que per dinar sol, prefereixo anar-me a caminar i ja em menjaré un entrepà. Preparo tots els estris, espero que em porti el cotxe i me'n vaig cap a Olesa. El meu gps del cotxe (la Maria), m'enreda i he de mirar el mapa, està comprovat que he d'actualitzar la Maria.
Arribo a Olesa i vaig en busca dels dipòsits de l'aigua, que està, com es normal, dalt de tot. Hi ha 70 metres de desnivell entre l'Ajuntament, a l'entrada del poble i els dipòsits.
Avui segueixo la descripció que hi ha a la pagina de la Feec.
Deixo el cotxe davant dels dipòsits i surto per la pista quan passen 5 minuts d'un quart de quatre de la tarda. El camí no te cap dificultat i la descripció es de bon seguir. Paro al Pou de l'Antiga i baixo a visitar la Cova del Montau, la veritat es que no val gens la pena, per què a mes es molt petita.
Arribo al Montau, on hi ha el vèrtex geodèsic, mig trencat, i una creu de ferro, quan passen cinc minuts de les quatre de la tarda. Fotos, contemplar el paisatge, dinar (l'entrepà), i avall.
La baixada es emprenyadora, es una pistota molt pedregosa i a trossos amb forta pendent, fins al Camí de Can Prunera que es una pista, una mica ombrívola, i que em porta al camí de pujada i fins el cotxe. He fet 7,650 kms., i he estat 3h.20m.
Després baixó fins el poble, on vaig varies fotografies i cap a casa.
Un altre 100 cims, que per cert no val gaire la pena. Rodejat de pedreres i urbanitzacions, per cert que durant tota l'estona que hi estat, es sentia el soroll de les pedreres.
Mapa - Perfil - Fotografies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada