"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 16 de maig del 2009

San Mamet, des de Santa Maria de Meià

Castell d'Ariet i Cim, ermita i refugi de Sant Mamet
Feia dies que parlaven on anar, al final ens decidim anar a la Serra de Sant Mamet abans que arribi els mesos de mes calor. Anem Balanyà, l'Esteve Salvador i jo (i la Castanya).
Hem tret una descripció d'inet, http://www.xtec.cat/~probert/it/montsec/mamet/cat.html que a mes es similar a la que posa en la fitxa dels 100 cims de la F.e.e.c, encara no tanca el recorregut i que la fitxa de la Feec la fa a l'inrevés. No donem importància al que diu: “... i després per un tram sense camí “
Anem en cotxe fins a Santa Maria de Meia, i com el primer tros es d'anar i tornar, seguim per la pista, deixant-lo poc després de creuar el Barranc de Sant Pere. Quan manquen 10 minuts per les nou del matí comencem la marxa del dia.
Pugem per una caminot totalment degradat i pedregós, que te tota la pinta de ser el camí vell del Castell d'Ariet, fa fan revolts i es un camí margenat. Arribem al Coll de la Creueta i ens arribem al castell, totalment enrunat, només queda una part d'una de les torres; des d'aquí la vista es preciosa, per darrera el Montsec, pel davant la Serra de Sant Mamet i per la dreta la Vall d'Ariet de Cops, amb els seus conreus. Tornem al coll, on aprofitem per esmorzar una mica.
La pista baixa i a la cruïlla agafem a la dreta, per la Vall d'Ariets de Cops, tot seguint el curs del Barranc de les Artigues, es el Camí de Lleners. Després d'una estona veiem unes fites a l'esquerra que ens indica el camí a agafar, es un senderó que a vegades es perd una mica, degut a que el terreny es un gran roquer, però es va seguint bastant be, fins que anem a seguir el Barranc de'n Gener, aquí hi ha unes marques que ens fan anar pel costat, però dins, d'uns camps conreats, havent deixat el camí, que marxa una mica separat a ma dreta. Retrobem el camí bo, al costat de les runes d'un mas, llavors tenim a ma dreta els Lleners dels Castellets i a l'esquerra la Coma de'n Gener, fins el Coll de les Comes, coll que separa les aigües del Segre de la Noguera Pallaresa, aquí veiem una torre dalt a la dreta i un altre enfront, son els Castellets.
Decidim no anar a visitar les torres, perquè només portem 6 kms dels mes de 20 que hi ha projectat i ja son dos quarts de dotze. Hem de creuar la parada conreada, hi han fites als dos costats de les parades, i pugem, seguint rastres molt perdedors, amb una pendent molt forta, anant a trobar el camí que ve dels Castellets, llavors el camí ja es molt mes marcat, encara que el pendent no afluixa. Arribem a la cua d'una pista, que amb una pendent una mica menys forta, ens porta a la carena de Sant Mamet, on la pista que ve de la part de Fontllonga. El cim de Sant Mamet, es el que diem un cim de vaques, hi ha una ermita, antenes, vèrtex geodèsic, cisterna, i un refugi lliure, estranyament ben cuidat. Mengem una mica, fotos, omplir cantimplores i marxar. Mentre hem estat, ha arribat un bttero que ens ha fet les fotos de grup, i quan marxem arribem dos cotxes, portes obertes amb ràdios a tot volum i com es normal cridant als nens que van una mica esvalotats.
Hauríem d'haver retrocedit fins a la pista, que dona un tomb al turó, però nosaltres preferim seguir recte i anar-la a trobar al dret, no es camina massa malament. Ja a la pista, la deixem que marxi a ma dreta i nosaltres seguim la traça carenera, ara convertida en pista, fa molt poc que han passat maquines, tot ens fa pensar que en poc de temps es podríem trobar ple de ventiladors.
Deixem a l'esquerra el camí dels Petrolers que ens portaria directament a la Vall d'Ariet de Cops, i es per on puja la fitxa de la Feec. Seguim carenejant, pista de nova traça, tot seguint la Muntanya de Sant Mamet, al començament fa fent alguna sifonada, però de seguida va baixant de fort. Encara que hagin passat fa poc la màquina, la pista es molt pedregosa, si volem fer alguna cosa, han de fer alguna passada mes de les màquines ...........
Com anem seguint el track del gps, veiem que ens marxa cap a l'esquerra, per on no hi ha cap camí, ni quasi rastres, ara paguem el desconeixement de no haver llegit be la ressenya, l'hauríem fet igual però hauríem anat segurs, no com ara que anem molt dubitatius. Es va franquejant per on es pot, no es massa difícil, fins un collet, que remuntant una mica, agafem un rastre que ens fa anar baixant, la ressenya ja diu que s'ha d'agafar per la carena, nosaltres com baixem una mica, hi ha un moment que hem de fer una grimpadeta. Passem les runes d'una petita barraca.
Arribem a un sembrat, que desprès de rodejar-lo per la dreta ens porta a un bon camí, i aquest al Camí del Bosc del Paulò. Passem pel costat de les runes de la Masia de la Collada Quan arribem a l'altura de la Casa Blanca i Cal Simon, teníem intenció de creuar els masos i anar a buscar el Camí de Santa Maria de Meià, estalviant-se uns quants retombs (encara que segons el mapa hi ha un tros sense camí), però ens trobem que al camí que passa entre els masos hi ha un cartell de prohibit el pas. Decidim que anirem a donar el tomb per les pistes, però al poc ens desviem per un camí que passa pel costat d'unes runes, anem a creuar el Barranc de les Artigues, abans hem creuat un barranquet auxiliar, i pugem, al dret, al Camí de Santa Maria de Meià, pista que es fa molt llarga, encara que amb bones vistes, molts masos i camps de conreu. Trobem el camí dels Petrolers, el que hem deixat quan estaven a la carena, i ja arribem al camí de Lleners, que es per on hem marxat aquest matí. Parem a dinar, son dos quarts de sis i ja toca, a mes, el que va tocat soc jo ........ m'anirà molt be un descans.
Ja només queda refer aquest tros de camí fins el cotxe, però que aquesta vegada tallem els revolts per uns senderons molt ben marcats, això si, la pendent es mes forta.
Arribem al cotxe a dos quarts de set de la tarda, després de 9h 45m i de fer 22,400 kms.
Excursió on les vistes eren esplèndides i els lloc on passaven hi havia de tot. La carena en si era molt monòtona, però ens deixava veure a la llunyania. Per fer el 100 cims, jo el faria a l'inrevés i retallant pel camí del Petrolers, però en un altre dia faria un bon tomb per la Vall d'Ariet de Sols, encara que això es pot fer en 4x4.
Track - Mapa - Perfil - Fotografies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada