"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 17 de setembre de 2015

Llordà, Castell de Llordà, Siall, Mare de Déu de la Posa, Parc Cretaci i Llordà


Llordà i el seu castell
Mare de Déu de la Posa



En Josep Maria i jo ens hem desplaçat fins al poble de Llordà, que pertany al terme municipal d'Isona i Conca Della, per fer un tomb per les seves rodalies, amb varies fites marcades a fer. Es un tomb que el Joan Josep ja em va recomanar l'any 2012. Arribem a Llordà, ens preparem i sortim quan manquen 5 minuts per tres quarts de nou del matí. El dia s'espera bo encara que a aquest hora fa una mica de rasca, però no ens tapem ja que pensem que la frescor se'n passarà tot caminant. Hem deixat el cotxe a l'entrada del poble en una petita esplanada a la dreta, deixant la visita per la tornada, encara que la previsió es tornar per la carretera, des de la C-1412.
Només sortir trobem un pal indicador on una sageta ens diu que al castell 30 minuts, que es per la pista cimentada, i un altre que 50 minuts pel camí vell de Siall. Jo vaig estar mirant a l'ortofoto i em va sembla veure rastres des d'aquest camí fins al castell, pel que l'agafem ja que encara sigui per un tros, sempre es molt agradable caminar per camins vells que per pistes cimentades. On més o menys tinc marcat que surt el rastre cap amunt, efectivament trobem un i ens dirigim per ell. Al poc veiem que aquest rastre té poc avenir, i es van succeint diferents petits rastres de mala petja, a diferents nivells, on hem de fer passes al dret per anar-los agafant, fins que estem sota mateix del castell i l'última pujada ha de ser per terreny descompost i amb molta inclinació, que fa que desitgem haver anat per la pista. Precisament en aquest tros trobem incivilització (una llauna buida de cervesa i restes d'obra que deu ser de la restauració). Però una vegada som a la pista, res més a dir, ni pensar que hem patit una mica. Aconsello des de Llordà pujar per la pista. Baixem una mica per ella, per veure el poc que queda de l'església de Sant Sadurní i d'una de les tres torres que hi havia en aquesta part del castell, no se veure cap rastre de la col·legiata. Entre el que queda de l'anomenat i l'entrada al recinte del castell, barrada per una porta metàl·lica, hi ha un clau geodèsic prop de l'estimbat, que aconsegueixo trobar (la fotografia ha quedat penosa) i al costat de la vegetació un plafó descriptiu, una mica degradat, del castell i la seva historia on hi ha la signatura de l'Arnau Mir de Tost. Un mica més al nord del castell, en el gran roquer parem a esmorzar.
Mentre esmorzem contemplem la bonica visió que es veu des d'aquí dalt, incloent algunes restes de La Vileta de Castilló (Llatzeret) a la carena que tenim entre nosaltres i Biscarri. Una vegada hem finalitzat ens possem novament en marxa, tot resseguint el camí cap a Siall. Al començament per terreny roquer, després per sender al costat del tallafocs per la línia elèctrica, amb dues possibles petites dreceres, però no una tercera, ja que porta a una marrada que fem, després per pista agradable, continuant per camí vell amb retombs a les pujades, després camí entre marges encara que algun moment s'ha de sortir i passar pels camps al estar tapat, i finalment arribant per la pista asfaltada convertida en carretera. Des de que hem arrancat després d'esmorzar hem vist, al cel, una gran quantitat de voltors revolant entre mig, crec, del Serrat de la Savina, el Tossal de les Vaques i Siall. Al passar per la cruïlla a Benavent una petita part els teníem damunt mateix del cap. També des del castell es veia uns núvols gens bonics que sortien per darrera de les muntanyes del nord, però quan hem arribat a Siall ja no les hem vist més en tot el dia.
Siall es un poble quasi completament arruïnat, i on sembla que només hi ha una o dos cases habitades i possiblement només una amb continuïtat. La font està sense aigua i sense el seu canó. Fa una verdadera pena tombar per un poble que havia tingut més o menys vida, en aquest estat, igual que molts dels que ens trobem per les nostres muntanyes. A part de les cases enrunes o arruïnades, l'herba es va menjant els carrers i les restes. Era un poble sense església però una de les seves cases s'habilitava per fer els oficis en les festes.
Deixem el poble per la carretera. Mentre caminem ens creua bastant ràpid un cotxe que sembla que ho condueixi una dona que treballi a Correus, i a la poca estona retorna, també amb una bona velocitat. Ens fa pensar que deu haver pujat per la paperassa de les eleccions del 27S. En un revolt deixem la carretera i seguim recte per pista, on hi ha un pal que l'única banderola indica cap a la Posa. Al entrar una gran sorpresa, ja que trobem una senyal de circulació prohibint el pas als caminants, o sigui que si anéssim en bici, moto o cotxe podríem passar. Nosaltres passem igualment, tenim com a referència el pal d'abans. Als pocs metres un pal ens indica que hem d'anar avall i deixar la pista. Després a casa he vist per l'ortofoto, que a pocs metres de la cruïlla hi ha alguna cosa no definida que m'hauria agradat a xafardejar, a veure que es. Un altre cosa es que ja baixant pel camí, pista antiga, hi ha un lloc que l'I.G.C.C. marca com a Sant Martí i Sant Antolí, però  com es normal no veig res, després llegint (hauria de llegir més del que ho faig, abans de sortir) sembla ser que hi han un munt des pedres que son les restes d'on es va trobat la verge de la Posa. La llegenda ja l'havia llegit, però semblava que estava al ras, i pel que es veu potser no era així. Encara que l'únic que he pogut esbrinar es la distancia aproximada des de Siall, i més o menys correspon a aquesta zona.
Seguim avall per aquesta pista zigzaguejant on poc a poc va creixent l'herba, contra més avall, més, fins que prop del Barranc de la Colomera ja està completament tapada amb només un fill de rastre, encara que es veu perfecte la seva amplitud.
Ara ve el punt més conflictiu del dia. La pista per la que baixàvem sembla que finalitzava a tocar el barranc, però el que era la continuació està perdut per un ensorrament. Nosaltres primer travessem el barranc per camí sembla que trillat, per als pocs metres tornar-ho a creuar. La primera per un fangar una mica dur i la segona pujant dos esglaons naturals que formen unes branques creuades. Ha anat millor creuar el barranc ja que si no entre les dues el terreny era completament de fang. Una vegada a la riba esquerra sembla que hi ha un rastre a l'esquerra però bastant tapat, i un de més clar al front. Anem seguint aquest, que a trossos desapareix i s'ha de seguir entre la vegetació, fàcilment, i amb alguns rastres d'haver passat algú. La carretera ens va a la dreta, a tocar, però bastant amunt, inclús sembla que algú/ns a pujar des del barranc a buscar-la. Veiem que ens estem separant del track del gps, però no veiem per on es pot enllaçar, fins que ens decidim a recular quan el barranc es impossible de seguir-lo si no ens fotem dins de l'aigua en un toll no gaire gran però gens apetible, sense possible pas per les vores. Reculem mirant molt bé per on ha pogut marxar el camí que no em vist. Arribem a la pista, d'abans de creuar el barranc, pugem per ella, per si ens marxa algun camí, no veiem res, Decidim de tornar a baixar i si de cas pujar a la carretera, anar cap a Isona i agafar la pista que puja a l'ermita de la Posa. Quan estem després dels dos esglaons, tornem a mirar el rastre de l'esquerra i sembla que es pugui anar endavant, decidim intentar-ho, i si es pot, al dret, enllaçar amb el track, però sorpresa quan hem fet menys de 50 metres, sense que sembli massa un camí, la traça s'arregla una mica i comprovem que estem damunt del track i damunt del camí del mapa del gps.
El camí no es ample, però es segueix bastant bé pel que es el terra, ja que en alguns moments les branques  molesten més del desitjable. S'enfila per un tros paral·lel al barranc, en el tros més obac del dia d'avui. Inclús trobem cinc o sis grans rovellons, al moment on el camí creua el barranc. Acabem de deixar un camí marcat a l'esquerra. Per arribar aquí hem hagut de sortir i fer uns pocs metres completament fora de camí ja que la vegetació ens podia haver empès cap el barranc si volies passar entre ella. Ara el camí ja es agradable i arribem on hi han unes trinxeres (bastant trinxades) i un búnquer de la guerra que es va perdre contra els aixecats contra el govern legítim. Aquest tros es un dels del Front del Pallars. Tot aquest tros està ben senyalitzats. Encara que els plafons donen pena, i crec que no ha estat per la ma dels gamberros de torn, si no per fer-ho amb materials no adequats per la intempèrie.
Sense cap problema i per pista agradable arribem a l'àrea recreativa de la Posa, on en un banc de pedra parem a dinar. Després visitem, per fora com no podia ser d'un altre manera, l'ermita de la Mare de Déu de la Posa. Seguim avall, em sembla que no pel camí més curt, i arribem a un altre búnquer i seguidament al Parc Cretaci. Aquí i com devia passar als descobridors vam tenir una sorpresa, ja que els clots no son pels dinosaures. Hi ha un plafó, ben conservat, que ho explica molt bé.
Anem baixant, ja decidits, cap a Llordà, per pista agradable. En una cruïlla el track em diu que he de seguir recte, però el pal indicador, estem trobant molts indicadors, diu que cap a l'esquerra. Com el track l'he fabricat jo, no tinc cap inconvenient de seguir les indicacions. La veritat es que abandonem de seguida la pista, per un senderó maco i agradable. Al poc trobem a l'esquerra unes gran runes que sembla que era un gran mas amb corrals i potser paller. Arribem al track marcat on des d'aquí havíem de baixar a la carretera, però com primer volem intentar anar on l'I.G.C.C. marca Sant Andreu i a l'ortofoto es veuen unes runes, seguim un camí que sembla que va cap allí, i sorpresa es el camí vell cap a Llordà. Primer ens desviem tot buscant les runes, trobem una balma amb el que sembla quatre velles arnes, després, amb un tros de pujada al dret, en mig del bosc i per roquer, arribem on estan les runes, i resulta que era un gran corral. Com que més avall hi han més runes, creiem que devia ser el nom d'aquest grup de construccions. Tornem, però per no baixar per on hem vingut, pugem una mica, encara que ens despistem i fem més recorregut del que havíem de fer, arribem al camí d'abans, el camí vell que puja a Llordà. Camí molt maco i agradable. Entrem per la part sur del poble, tota enrunada. Visitem una mica les cases arruïnades i obertes, llàstima de l'església, tancada, i ens anem cap el cotxe. Mentre m'estic canviant una mica, arriba una parella de mitja edat, i les pregunto per Sant Andreu, em diuen que ells viuen allí (son dos cases habitades i dos o tres més a l'estiu) però no ho han sentit parlar mai. Un altre cas que a casa i entretenint-me per internet, crec que he trobat la localització, a menys de 500 metres al sud-oest d'on marca el mapa. Fins el cotxe hem fet quasi 14 quilòmetres, els que hem fet en deu hores i mitja, en un  dia que en general ha estat molt agradable.
Molt content de les fites aconseguides, encara que crec que es podrien haver aconseguit algunes més, però no s'ha de ser egoista. Em queda per més d'una sortida, enllaçar per dalt Llordà i Biscarri, Siall amb Benavent, anar a La Vileta de Castilló (Llatzeret)  i trobar l'ermita de Sant Andreu i si es possible Sant Martí Sant Antolí. Llàstima que em queda a quasi dos hores de casa.
El track que pujo al wikiloc es arranjat, sense la recerca de Sant Andreu, i les anades i vingudes pel Barranc de la Colomera, quedant un tomb ben maco d'uns 12 quilòmetres.
Després en cotxe hem anat a veure Santa Maria de Covet  i al Pont d'Alentorn a fer el cafè i la pasta per agafar forces per arribar a casa.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.









00000000000000000000000



000000000000000000000000000



1 comentari: